El vaig conèixer al cap
de poques hores de néixer.
Et recordo el rostre dolç,
serrell fosc,
i ulls que prometien transparència.
Has crescut lluminosa com el cristall
i t’has fet àgil com un jonc.
Ara que traspasses la frontera dels vint
Pren-te a glops aquest suc que és la vida.
Sabors ensucrats o una mica amargs,
formaran sempre part del còctel,
cal tastar-ne molts, i procurar que siguin tots.
I, si per atzar, en algun ocult viarany
sents que el suc s’agrumolla,
nosaltres serem sempre darrere la barra
per liquar-lo, o ajudar-te a canviar de calze
i fer-te sempre costat.
Maite, un post preciós.. si fos la Berta et menjaria a petons!
ResponEliminaMón.
Gràcies Món. La Berta em va fer una forta abraçada.
ResponEliminaPetons.
Quina sort que té la Berta de tenir-te a prop!! I jo de poder tornar a llegir-te!! Trobava a faltar el teu blog, Maite. Ja t'ho he dit...
ResponEliminaNúria, gràcies,
ResponEliminaDoncs aquí em tens; i espero que el pengi et pugui interessar. Petons.