Els monjos no eren gaire endreçats i la biblioteca no es regia per cap ordre evident. Galzeran no hi havia tingut accés fins aquell dia.
Fra Onofre començava a apreciar la destresa del noi amb la ploma d’oca. Tenia un traç decidit, amb grapa. Fra Onofre el contemplava d’esquitllentes mentre el noi s’afanyava a copiar la pàgina. Seria un bon miniaturista, meticulós i imaginatiu. Però calia molt de temps per ensenyar-li l’ofici. Tot començava amb incursions a la biblioteca.
El noi, Galzeran, va obrir amb emoció el gran llibre. Per fi n’havia obtingut el permís. Davant seu, una immensa col·lecció d’ésser fantàstics li excità la retina: dones nues amb cues de peix, porcells amb cames d’home, aus amb cap de gos...
De nit dormí inquiet. En els somnis, aquelles imatges se succeïen sense treva. Somniava el mateix dia rere dia. Es despertava amarat de suor.
Al cap d’un mes, fra Onofre, que estava malalt, demanà al noi que el substituís en la còpia.
Fra Onofre tenia una cal·ligrafia elegant, que Galzeran interioritzà al cap de molt poc. Però quan acabà el capítol, alguna cosa el sotregà... Allí estava: aquell ésser deforme que decorava la caplletra de la m. El dibuix estava inacabat. Era un personatge estrany que només tenia dues cames allargassades. Com una de les imatges dels seus malsons.
Quan fra Onofre, un cop recuperat, tornà a la feina, descobrí horroritzat l’ésser que decorava la lletra m. Les cames allargassades que ell havia començat a dibuixar es coronaven amb un cap de proporcions gegantines, adossat a les extremitats sense solució de continuïtat. El resultat havia estat inspiració onírica de Galzeran.
Fra Onofre es rendí a l’evidència de la caplletra acabada, i Galzeran dormí tranquil sense tenir més somnis d’imatges fantàstiques.
En la imatgeria gòtica, apareixen en el s. XII uns monstres, de la categoria dels grius, definits per la combinació de caps.
El cos sencer és substituït per un rostre. Entre els nombrosos éssers fantàstics, n’hi ha que es componen d’un cap humà proveït de potes que s’hi ajusten directament sense ventre i sense tronc. Malgrat aquestes reduccions anatòmiques, tenen una vivacitat esfereïdora. Són molt freqüents en la decoració de manuscrits. Sovint un segon cap es fixa per un llarg coll. Els primers llibres impresos han fet servir àmpliament aquests arrajaments a les inicials i vinyetes. El monstre amb llarg coll damunt de la cara humana ha perdurat en el temps. Es troba en la imatgeria popular fins al s. XVIII. El bestiari popular, sempre tan fascinant i inabastable...
