tag:blogger.com,1999:blog-76257699390869888152024-03-13T14:17:09.704+01:00UN TABARD DESBOTONATmaite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.comBlogger84125tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-72391497983592487062011-01-12T18:50:00.012+01:002011-01-12T20:22:43.612+01:00Disfressa de gos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TS3vq1dYeUI/AAAAAAAAA3M/25XXBafJ-Ds/s1600/fil9647-1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 265px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TS3vq1dYeUI/AAAAAAAAA3M/25XXBafJ-Ds/s400/fil9647-1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561364634056292674" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">M’agraden els gossos. Des de la pubertat fins a la primera joventut vaig tenir-ne un. Era un teckel molt simpàtic. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Si visqués al camp, ara també en tindria. Un gos fa companyia i exigeix una disciplina horària que ajuda a distribuir el temps lliure del dia (dels aturats, dels rendistes, dels jubilats...). Com que no tinc gos, no vaig mai ni al veterinari, surto poc a passejar, no netejo tifes, i no m’aturo davant dels prestatges de menjar de gos dels súpers. És evident que no tenir gos deu ser fatal per a la salut.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TS3sJmnOG6I/AAAAAAAAA2s/xjaM8_ISe64/s1600/vestido-perro-disfraz-hello-kitty_vip.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 360px; height: 270px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TS3sJmnOG6I/AAAAAAAAA2s/xjaM8_ISe64/s400/vestido-perro-disfraz-hello-kitty_vip.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561360764600458146" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
Però al meu barri hi han posat una botiga de coses per a gossos, des de pinso passant per joguines per a gos... I hi he badat una estona. El que em provoca una nosa indefinible és la robeta per a gossos. A la botiga que us dic, els vestidets, de diferents talles, estan penjats en una barra (cada model en el seu penja-robes). Sembla roba de nadó o de nino; però és de gos. Fins i tot hi ha sabatetes...! He arribat a veure un model d’impermeable groc –el clàssic de pescador de bacallà– amb barret i unes botes de xarol a joc. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">M’agraden els gossos. A pèl i sense abriguet i sense pentinats de perruqueria canina. Si tenen fred que jeguin a la vora de la llar del foc, i si tenen calor i estan assedegats, que es refresquin bevent aigua, com sempre ha demanat la seva naturalesa més essencial. Si els disfressem acabaran per necessitar un psicòleg (i això ja està inventat), sospito que tant o més que els seus amos.</span></p> <!--EndFragment--><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TS3si607HWI/AAAAAAAAA28/zP4AlPS_24E/s1600/perro.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 350px; height: 378px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TS3si607HWI/AAAAAAAAA28/zP4AlPS_24E/s400/perro.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5561361199523372386" /></a>maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-23662963422250463012011-01-04T12:46:00.010+01:002011-01-04T18:53:04.982+01:00Monstres de cap-i-pota<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TSMLL3JOC0I/AAAAAAAAA2U/u0S-xfgYAf8/s1600/N-1.%2B97.%2BDracs%2Bcaplletra%2Bmanuscris%2Bde%2BSant%2BCugat%252C%2Bs%2BXII%2B-742130.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 254px; " src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TSMLL3JOC0I/AAAAAAAAA2U/u0S-xfgYAf8/s400/N-1.%2B97.%2BDracs%2Bcaplletra%2Bmanuscris%2Bde%2BSant%2BCugat%252C%2Bs%2BXII%2B-742130.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5558298663514409794" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><div style="text-align: justify;">
</div></span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--StartFragment--> </p><p class="MsoNormal" style="text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style=" ;font-size:13px;"><span class="Apple-style-span" style=" ;font-size:16px;"></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style=" ;font-size:13px;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"> </span><!--StartFragment--></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Els monjos no eren gaire endreçats i la biblioteca no es regia per cap ordre evident.</span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Galzeran no</span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">hi havia tingut accés fins aquell dia. </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Fra Onofre començava a apreciar la destresa del noi amb la ploma d’oca. Tenia un traç decidit, amb grapa. Fra Onofre el contemplava d’esquitllentes mentre el noi s’afanyava a copiar la pàgina. Seria un bon miniaturista, meticulós i imaginatiu. Però calia molt de temps per ensenyar-li l’ofici. Tot començava amb incursions a la biblioteca.</span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El noi, Galzeran, va obrir amb emoció el gran llibre. Per fi n’havia obtingut el permís. Davant seu, una immensa col·lecció d’ésser fantàstics li excità la retina: dones nues amb cues de peix, porcells amb cames d’home, aus amb cap de gos... </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">De nit dormí inquiet. En els somnis, aquelles imatges se succeïen sense treva. Somniava el mateix dia rere dia. Es despertava amarat de suor.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Al cap d’un mes, fra Onofre, que estava malalt, demanà al noi que el substituís en la còpia. </span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Fra Onofre tenia una cal·ligrafia elegant, que Galzeran interioritzà al cap de molt poc. Però quan acabà el capítol, alguna cosa el sotregà... Allí estava: aquell ésser deforme que decorava la caplletra de la </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">m</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. </span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El dibuix estava inacabat. Era un personatge estrany que només tenia dues cames allargassades. Com una de les imatges dels seus malsons.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Quan fra Onofre, un cop recuperat, tornà a la feina, descobrí horroritzat l’ésser que decorava la lletra </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">m</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. Les cames allargassades que ell havia començat a dibuixar es coronaven amb un cap de proporcions gegantines, adossat a les extremitats sense solució de continuïtat. El resultat havia estat inspiració onírica de Galzeran.</span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Fra Onofre es rendí a l’evidència de la caplletra acabada, i Galzeran dormí tranquil sense tenir més somnis d’imatges fantàstiques.</span></span></p> <!--EndFragment--> <p></p><p></p><p></p><p class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TSMLbEru7rI/AAAAAAAAA2k/JwF7u4HzBZM/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo%2B011.jpeg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 230px; height: 95px; " src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TSMLbEru7rI/AAAAAAAAA2k/JwF7u4HzBZM/s400/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo%2B011.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5558298924846870194" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><div style="text-align: justify;">
</div></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TSMLMAHeCmI/AAAAAAAAA2c/pmpHavae9Xg/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo%2B02.jpeg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 269px; height: 237px; " src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TSMLMAHeCmI/AAAAAAAAA2c/pmpHavae9Xg/s400/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo%2B02.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5558298665922988642" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><div style="text-align: justify;">
</div></span></p><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;">En la imatgeria gòtica, apareixen en el s. XII uns monstres, de la categoria dels grius, definits per la combinació de caps.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;">El cos sencer és substituït per un rostre. Entre els nombrosos éssers fantàstics, n’hi ha que es componen d’un cap humà proveït de potes que s’hi ajusten directament sense ventre i sense tronc. Malgrat aquestes reduccions anatòmiques, tenen una vivacitat esfereïdora. Són molt freqüents en la decoració de manuscrits. Sovint un segon cap es fixa per un llarg coll. Els primers llibres impresos han fet servir àmpliament aquests arrajaments a les inicials i vinyetes. El monstre amb llarg coll damunt de la cara humana ha perdurat en el temps. Es troba en la imatgeria popular fins al s. XVIII. El bestiari popular, sempre tan fascinant i inabastable...</span></p> <!--EndFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"> </span></span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"> </span></span></o:p></span></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-83566119698638453202010-12-19T15:08:00.005+01:002010-12-19T15:23:09.517+01:00Madame Peyroux<span class="Apple-style-span" style=" white-space: pre-wrap; font-family:-webkit-monospace;font-size:12px;"><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/XDrpzAvWlJk?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/XDrpzAvWlJk?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></span><div><span class="Apple-style-span" style=" white-space: pre-wrap;font-family:-webkit-monospace;font-size:12px;">
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" white-space: pre-wrap; font-family:'-webkit-monospace';"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> <span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">Abans que les nadales acaparin el nostre univers musical, un tastet de bona música, d'aquella que embolcalla, a l'estil de la Billie Holliday, la Nina Simone o de la Sarah Vaughan. L'elegància de la Madeleine Peyroux és indiscutible i aquí en deixo una mostra en una tarda d'un diumenge assolellat de final de la tardor... quan és l'hora de prendre un cafè o quan el cos demana fer una bona migdiada.</span></span></span></span></span></div>maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-33793101175275944432010-12-08T11:47:00.009+01:002010-12-11T11:19:17.793+01:00Viatge a la Lluna<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TP9j8P2_2qI/AAAAAAAAAzs/V_UkmDwR0D0/s1600/tierrayluna.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 373px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TP9j8P2_2qI/AAAAAAAAAzs/V_UkmDwR0D0/s400/tierrayluna.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5548263152644250274" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Cambria;font-size:21px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span><!--StartFragment--><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:19.85pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Avui dia que s’especula que pot haver-hi vida en altres planetes, i que es planteja la possibilitat que l’origen de la vida a la Terra provingui d’un meteorit que ens va “pol·linitzar” o bé que una intel·ligència superior (d’un altre planeta; i ja ho deia l’Erik von Daniken) hagi decidit que aquí s’hi complien les condicions d’un bon lloc per viure-hi, dedico un post a un llibret molt curiós que es podria classificar com una de les primeres novel·les de ciència ficció. El llibre en qüestió és </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Viatge a la Lluna</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, de Cyrano de Bergerac.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:19.85pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Cyrano de Bergerac (1619-1655), immortalitzat per la tragicomèdia d’Edmond Rostand, fou un escriptor barroc francès que en la seva joventut va ingressar a l’exèrcit. Se’n diu que va ser un espadatxí buscaraons que, finalment, va deixar l’exèrcit per una ferida.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:19.85pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El llibre, que és molt delirant, narra com el protagonista arriba a la Lluna: a través d’una nau que té un imant gegant que va llençant cap amunt i al qual la nau es va adherint.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:19.85pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sobre la qüestió que la Terra gira al voltant del sol, Bergerac transcriu l’opinió que gira no per les raons que al·lega Copèrnic (tot i que també explica una mena de concepte de gravitació universal), sinó perquè els condemants, en voler fugir de les flames de l’infern, empenyen contra l’interior de la volta de la Terra per alliberar-se’n i així la fan girar.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:19.85pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Quan arriba a la Lluna, que és una mena de paradís en estat salvatge, observa que els homes caminen de quatre grapes, mentre que els animals tenen dues cames i van drets. A ell el prenen per la femella d’un animaló semblant a l’estruç i per ensenyar-lo fan pagar entrada. Els habitants de la Lluna de Bergerac viuen una mitjana de 4.000 anys i en comptes de menjar es nodreixen d’ensumar els aliments. La moneda en curs està feta de sonets o èglogues, és a dir de poesia, i serveix per pagar els hostalers. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:19.85pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Amb certa mesura el llibre recorda Utopia de Thomas More o el país de la Cucanya o del món al revés, on la divisió de sexes es relativitza, així com tots els principis de les relacions interpersonals i jeràrquiques. És un llibre molt curiós que resulta interessant per veure la manera de pensar d'un </span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">outsider</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> de l'època, com ho era Bergerac.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:19.85pt">
</p> <!--EndFragment--> </span>maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-12392260007550321702010-11-27T11:35:00.009+01:002010-12-03T16:45:27.332+01:00Units per la farsa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TPDi_i4f2_I/AAAAAAAAAzc/L_wfxOMvHs8/s1600/ouija-el-tablero-de-los-espiritus-huija-uija_d28e2f92_3.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 350px; height: 249px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TPDi_i4f2_I/AAAAAAAAAzc/L_wfxOMvHs8/s400/ouija-el-tablero-de-los-espiritus-huija-uija_d28e2f92_3.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544180722616490994" /></a>
<!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Estimada Heidi,</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Ens hem tornat a discutir, l’Aleister i jo.</span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Va començar per una ximpleria, però es va anar complicant. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Ja et vaig dir que Aleister és un gran amant, però em condueix perillosament fins a algunes barreres que em fa por traspassar. A més, els sacrificis cada cop em resulten més repugnants; ja no els puc suportar. Tot queda empastifat de sang i jo ho he de netejar. N’estic tipa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Vam anar a Lisboa a veure un escriptor amb qui Aleister s’escrivia, un tal Pessoa, que ningú coneix. Mentre ells jugaven a escacs he anat sola a visitar la ciutat, que he trobat molt peculiar. Aleister ha estat escrivint i no m’ha fet gaire cas. M’he queixat i s’ha enfilat fins que ens les hem tingut. Llavors, ha marxat amb un cop de porta i ja no ha tornat. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Estic espantada; un periodista diu que en un penya-segat proper, hi ha trobat la seva cigarrera i una carta de l’Aleister per a mi. No sé pas què pensar...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Heidi, he decidit tornar a Alemanya. Agafaré el vaixell demà mateix.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Rep una abraçada, que et faré personalment molt aviat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Anni J. Laeger</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><!--StartFragment--> </p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TPDjEMwpFII/AAAAAAAAAzk/3IZFB2dgIIc/s1600/200px-Aleister_Crowley_1.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 263px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TPDjEMwpFII/AAAAAAAAAzk/3IZFB2dgIIc/s400/200px-Aleister_Crowley_1.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544180802577306754" /></a>A part d’escriure un munt de llibres i d’haver fundat societats secretes, i del fet que encara tingui seguidors ocultistes que peregrinen a l’Abadia de Thelema, a Cefalú, Sicília, lloc que va voler consagrar, Alisteir Crowley és interessant per la seva relació amb els artistes. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Fou un personatge molt controvertit, conegut com la “Bèstia 666”, ocultista, provocador, addicte a les drogues, viatger, de qui es diu, entre altres coses, que practicava la màgia negra fent sacrificis d’animals, etc.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">De tots és sabut que surt a la portada de Sergent Pepper’s i que fou objecte d’amiració per part de John Lennon, Led Zeppelin i Marilyn Manson. A part d’això, sembla que va intercanviar correspondència amb Pessoa i concertaren una entrevista. Un matí clar del mes de setembre de 1930, enfundat en una capa i acompanyat per una alemanya anomenada Anni. L. Jaeger, la seva amant, Crowley va desembarcar a Lisboa.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El vaixell va arribar a Lisboa amb vint-i-quatre hores de retard per culpa de la boira. Sembla que Crowley, irònicament, saludà l’amic portuguès dient-li: “i doncs?, com se us va acudir enviar-me aquesta boira”?</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Amb aquest retret Crowly feia còmplice en la bruixeria a Pessoa. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Aquest episodi va acabar d’una manera estranya. El mag va desaparèixer i un periodista publicava la notícia que s’havia trobat una cigarrera i una carta a la carretera de la Boca do Inferno, un penyasegat proper a Cascais. La carta es dirigia a l’amant de Crowley i se’n deduïa que el mag s’havia suïcidat per amor. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">L’any següent Pessoa escrivia a un amic: “Crowley que, després de suïcidar-se, se’n va anar a viure a Alemanya. em va escriure l’altre dia...”</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Efectivament va ser una falsa desaparició, però el mag</span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">i l’escriptor, tots dos especialistes en la farsa, van jugar en aquesta etèria frontera entre la realitat i la ficció que caracteritza molts personatges rellevants.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <!--EndFragment--> <p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt">
</p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-83792828689878532042010-11-19T19:44:00.010+01:002010-11-20T14:17:28.183+01:00Què hi busco? El que trobo...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TObHfEEASzI/AAAAAAAAAy8/_XV0VYFhiJ0/s1600/PICT0046.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TObHfEEASzI/AAAAAAAAAy8/_XV0VYFhiJ0/s400/PICT0046.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541335728006384434" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sempre he viscut més o menys a prop del Encants Vells de Barcelona. Hi sóc una visitant assídua. M’agrada arribar-m’hi les tardes grises d’hivern, quan ja estan a punt de plegar i desen caixes. Què hi busco? El que trobo... tan aviat em capbusso en una muntanya de roba i descobreixo una camisa de dormir que m’escau, com fullejo revistes antigues o llibrets de la col·lecció "pulga" (i hi trobo algun tresor), com em calço unes sabatilles de quadres. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TObH0pVl3ZI/AAAAAAAAAzE/bNRjjhrYpPE/s1600/PICT0052.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TObH0pVl3ZI/AAAAAAAAAzE/bNRjjhrYpPE/s400/PICT0052.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541336098789514642" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
Als Encants, hi sento la presència del meu pare, que també remena amb mi els vinils i els cedés de les parades de música. I no sento la seva proximitat tan intensa enlloc més. Els Encants Vells han mantingut l’esperit de la generació del meu pare: d’homes senzills que han viscut abans de la guerra la vida de barri, la compra al mercat ambulant, el regateig... Amb el pas del temps i de la vida, els Encants s’han hagut de reconvertir; ara s’hi entrecreuen xadors negres, saris llampants i moda country... i el color de la pell de venedors i compradors té matisos ben diversos.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TObHUhlqYxI/AAAAAAAAAy0/tw-1QESMhvA/s1600/PICT0042.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TObHUhlqYxI/AAAAAAAAAy0/tw-1QESMhvA/s400/PICT0042.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541335546953622290" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
Els Encants canviaran de lloc; ben a propet, encara sort. Però m’afiguro que el mercat es transformarà: les parades passaran a tenir un número i fins i tot calefacció. Els venedors estaran més còmodes, però potser el mercat perdrà la seva essència i deixarà de ser aquell lloc on no s’hi va a buscar sinó a trobar. Només espero que segueixi sent l’indret on, sortint d’una parada, hi pugui retrobar el caminar pausat del meu pare que s’acosta cap a mi i em somriu amb bonhomia.</span>
</p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-69861362842450141692010-11-15T19:11:00.013+01:002010-11-20T13:28:58.494+01:00El primer laberint que es va construir...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TOGL6fDg_tI/AAAAAAAAAys/QH2KuHDaqtQ/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo%2B1.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 381px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TOGL6fDg_tI/AAAAAAAAAys/QH2KuHDaqtQ/s400/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo%2B1.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5539862853527338706" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Aquest post el dec a la bona estona que he estat atrapada a dins del laberint intentant sortir-me, amb companyia de l'<a href="http://riellblvd.blogspot.com/">Eulàlia</a> i el <a href="http://foravial.blogspot.com/">Girbèn</a>... Cadascú ha tirat per un camí diferent, i aquest és el resultat de les meves zigazagues.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Parlar de laberints és parlar d’incertesa, d’aparences, de cerca interior, de sortida confusa. Els laberints són la metàfora d’obscurs camins que hem de recórrer sense saber si en sortirem o com en sortirem. El laberint, com la vida mateixa, no ens deixa descansar, té una xarxa de galeries i passadissos que es retorcen com budells o les circumvolucions del cervell. Joc de miralls multiplicats i ecos reverberants fins a l’exasperació.
</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El primer laberint que es va construir tenia funcions de presó per a un sol pres. Era un enorme edifici situat a l’illa de Creta a dins del qual estava tancat el Minotaure, meitat home, meitat ésser humà, fruit de les relacions entre Pasifae i un brau celestial enviat per Posidó. El Minotaure s’alimentava de la carn d’uns quants joves que li eren atorgats en sacrifici cada any. Tothom sap que Ariadna va ser molt llesta i va deixar anar un fil pel laberint que va devanar Teseu per no perdre-s’hi a dins, poder matar el Minotaure i salvar la princesa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Però el més interessant de la història és aquest obscur arquitecte que va construir el laberint de Cnossos. Es deia Dèdal (de segons quins laberints en diem </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">dèdal</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">) i tenia una personalitat tan fugissera i aparent com els edificis que construïa. Era un home enginyós de qui es diu que va inventar el compàs, que ve del llatí </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">compassare</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, compassar, pautar el ritme. Dèdal era un creador complex, que no es va oposar a l’ús de les seves obres per a sòrdides intencions, com l’engendrament del Minotaure entre una dona i un animal (un acte de bestialisme). Dèdal apreciava el que era inabastable, lunar... Les seves obres sempre ocultaven alguna cosa i, alhora, eren una mena de fortalesa inexpugnable.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Un altre episodi molt interessant de la vida de Dèdal és que, en saber el rei de Creta que l’arquitecte havia ajudat Teseu a matar el Minotaure i a sortir del laberint, el va fer presoner amb el seu fill Ícar a dins del mateix laberint. Tots dos, que eren molt creatius, van ordir escapar-s’hi volant fent-se unes ales amb plomes d’ocells i cera. De tots és sabut que Ícar va temptar la sort i va sortir malparat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Però tornem al Minotaure: un monstre únic en la seva espècie, mig home, mig brau, condemnat a vagar per les giragonses del laberint. Una criatura ferotge i solitari; un ésser tràgic. Però el monstre, no és un ésser tràgic en la seva essència? El monstre difícilment es reproduirà i, encara que mantingui qualitat essencialment humanes, com ara la parla o el llenguatge, també pertany en part a un altre món, per exemple al món dels animals. Hi està en la frontera. El monstre és l’</span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">animot</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> de què en parla Derrida per deconstruir el concepte d’ésser humà en relació amb l’animal. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TOF6xKuDV_I/AAAAAAAAAyk/q8frmrUYaYY/s1600/46741.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 298px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TOF6xKuDV_I/AAAAAAAAAyk/q8frmrUYaYY/s400/46741.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5539844001752111090" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TOF6hIMc1ZI/AAAAAAAAAyc/XFR6Cgz2Mu0/s1600/RIMG0026.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 267px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TOF6hIMc1ZI/AAAAAAAAAyc/XFR6Cgz2Mu0/s400/RIMG0026.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5539843726196397458" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
Però qualsevol concepte abstracte queda evanescent davant de les aquarel·les en blanc i negre que Frederich Dürrentmant fa ver en el seu llibre sobre el </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Minotaure</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, en què els dibuixos i les tintes expressen tota la intensitat del monstre i la seva impossibilitat de ser feliç. Dürrentmant, a qui coneixia en obres més amables, com ara </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La visita de l’anciana dama</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, ens recorda que tots som uns petits minotaures atrapats al laberint, d’on, potser, i ho hem de reconèixer, en el fons no en volem sortir... en volem sortir... volem sortir... sortir...</span></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-64975347663633112792010-11-14T20:36:00.005+01:002010-11-15T18:08:19.448+01:00Guillaume de Machaut i el seu laberíntic rondeau<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TOA8w4x9H6I/AAAAAAAAAyU/x3SMpzSEzuU/s1600/machaut.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 400px; height: 359px; " src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TOA8w4x9H6I/AAAAAAAAAyU/x3SMpzSEzuU/s400/machaut.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5539494352239009698" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></div><div><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Guillaume de Machaut va ser un cèlebre poeta i compositor francès del segle XIV, que va fixar les regles de diverses formes musicals. Però també era un creador molt lliure que va compondre peces molt peculiars. Com que va ser canonge de Reims i Amiens, coneixia les característiques físiques i simbòliques dels laberints del paviment. Fruit d’això va escriure el </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">rondeau</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Mon fin est mon commencement</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, que recorda l’estructura d’un laberint unicursal (amb una única sortida i un únic camí d’entrada fins a la sortida i viceversa). Cap a la meitat, aquest rondeau reverteix el moviment musical i al final tanca el cercle amb la frase: </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">et mon commencement est ma fin</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">.</span>
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">En la imatge, sembla que Machaut és el personatge que hi ha davant de la muralla.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; ">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style=" white-space: pre; font-family:'Lucida Grande';font-size:11px;"><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=ae534fe" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></span>
</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span style="mso-bidi-Marker Felt"font-family:";"><o:p>
</o:p></span></p></div>maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-18571790733205101272010-11-12T19:11:00.013+01:002010-11-12T20:34:13.833+01:00Els germans Piñana canten el poeta Ibn Arabi<!--StartFragment--> <p class="MsoNormal"><!--StartFragment--> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FmXAHbhZ_yI?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/FmXAHbhZ_yI?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Ara que ja som immersos en plena campanya electoral, i que tots els polítics s’ompliran de paraules fàtues sobre la integració i la tolerància, etc. (o malauradament també sobre intolerància), és un bon moment per aturar-se davant d’una mica de poesia que representa l’autèntica essència de la interculturalitat i la pluralitat, i que no fa escarafalls. Us hi deixo un tastet de la poesia d’Ibn Arabi (Múrcia, 1165-1240) i també altres peces interpretades pels germans Piñana. </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">"El meu cor ha adoptat totes les formes.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Ha estat pastura de gaseles </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> i un convent per a monjos cristians,</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> un temple per als ídols i la Ka'ba d'un pelegrí,</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> les taules d'una Torah i les pàgines d'un Alcorà.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Sóc de la religió de l'amor: </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> allà on apareguen els camells de l'amor,</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span style="color: rgb(0, 46, 63); "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> allà l'amor és la meua religió i la meua fe."</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 46, 63);">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 46, 63);"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 0); line-height: normal; white-space: pre; font-size:11px;"><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=65a2d12" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></span>
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;margin-left: -14.2pt; text-indent: 14.2pt; line-height: 16pt; "><span class="Apple-style-span" style=" line-height: normal; white-space: pre; font-family:'Lucida Grande';font-size:11px;">
</span></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-23305719887604236992010-11-06T19:07:00.013+01:002010-11-07T00:33:42.542+01:00Un camí incert i tortuós<div style="text-align: justify;">
</div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TNWeEwuIhzI/AAAAAAAAAyE/j_VoivBwT4U/s1600/Laberinto+de+la+Catedral+de+Chartres.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 300px; height: 284px; " src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TNWeEwuIhzI/AAAAAAAAAyE/j_VoivBwT4U/s400/Laberinto+de+la+Catedral+de+Chartres.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5536505121556956978" /></a><div style="text-align: justify;">
</div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Cambria;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">“</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">13 d’abril de l’any del Senyor de 1324 </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Fill, li estic guarint al teu pare les ferides amb esperit de vi. No el vaig poder deturar i vaig decidir acompanyar-lo. És vell; no té la teva força, però també va voler anar-hi. Vam caminar cinc dies sota la pluja fins que un carreter tingué pietat de nosaltres i ens va deixar pujar al carro. Hem dormit al ras en o en un mal jaç. Teníem por dels lladres del camí, sort que no ens n’hem trobat. Hem menjat rosegons de pa amb formatge i moixama i figues que vaig posar a assecar abans del viatge. Encara que a baix preu, hem pogut vendre tot el blat de la collita. Però ni així no hauríem tingut prou per venir amb tu. Arribar-hi es car; prou que ho saps. I tu fill, com estàs? Com és la Terra Santa? Ens han parlat tant de les maleses dels moros... Patim per tu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> T’escric aquestes ratlles per donar-les a l’Otger, que se n’hi va a finals de mes. M’ha promès que et buscarà i no pararà fins a trobar-te. És un bon xicot.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Abans d’entrar-hi el teu pare estava taciturn, entotsolat... Jo em temia el pitjor: que els meandres, les giragonses, els passos barrats el fessin desistir. Però quan van ser a les envistes de la catedral de Reims, es transmutà. El vaig veure vigorós i ple de salut. L’edifici no te’l pots imaginar... S’alça cap al cel, sembla que el vulgui tocar amb els arcs esmolats. I a dins, es va deixar caure de genolls i emprengué el camí fins al final. Li estic guarint les ferides amb esperit de vi, però ell està content.</span><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Cambria;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">”</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"> L’origen dels laberints al paviment de l’entrada de la catedral gòtica o a dins és incert. El laberint, però, sempre simbolitza un camí complex, tortuós, que s’ha de recórrer i a dins del qual no tenim la certesa de trobar-n’hi la sortida. Recórrer el laberint representa endinsar-se en un camí iniciàtic i transformador, com la vida mateixa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"> Una de les explicacions d’aquests guarniments de les catedrals gòtiques és que el laberint es converteix en alternativa a la peregrinació a Terra Santa. Com que aquesta peregrinació era cara i molt perillosa, es va pensar en aquesta solució tan pràctica i econòmica. Sembla ser que els aspirants a pelegrins feien el camí del laberint de genollons. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TNWeMxDrDjI/AAAAAAAAAyM/43TH4NlQbpI/s1600/camino-de-santiago-crucero_135107.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 286px; height: 400px; " src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TNWeMxDrDjI/AAAAAAAAAyM/43TH4NlQbpI/s400/camino-de-santiago-crucero_135107.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5536505259086253618" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;">
Ara que tenim més poder adquisitiu, ens enfundem amb roba marca <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">quechua</span> i l’emprenem amb el camí de sant Jaume. Per a alguns és una manera de fer un camí espiritual, per a d’altres una mera prova esportiva de resistència, per a d’altres és una ruta esotèrica. Vaig llegir en una revista de psiquiatria que al llarg del camí hi havia punts d’auxili per als pelegrins que entraven en crisi... </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"> A mi no m’hi trobaran pas, però sí que m’hi podeu trobar (sempre que puc i si no em fa mandra) salvant les dificultats d’un laberint, tant si una Ariadna complaent m’ha tendit el fil com si m’he d’espavilar tota soleta per trobar-ne la sortida. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> Aprofito l'avinentesa per recomanar vivament la vista a l'exposició </span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Per laberints</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> de Ramon Espelt i Òscar Tusquets al CCCB.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"> </span></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-20230610101832608632010-10-30T16:14:00.011+02:002010-10-30T20:56:50.018+02:00Quan el natural és freak...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMwpSwU5jsI/AAAAAAAAAx0/9gTXHgXdj-k/s1600/freaks-poster1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 293px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMwpSwU5jsI/AAAAAAAAAx0/9gTXHgXdj-k/s400/freaks-poster1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533843444318441154" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El cànon actual de la bellesa d’una dona estableix que ha de ser prima i ha d’anar depilada. El pèl corporal ha de ser eliminat forçosament. No ha de quedar-ne ni rastre a les cames, a les aixelles i a les vores del pubis; ens pelem fins a semblar-nos a cries de rata. Però, què passa amb el pèl facial? Què passa quan una dona és barbuda? Ser una dona i tenir barba pressuposa una alteració hormonal no gens acceptada. Per descomptat que, actualment, per a les dones que la pateixen, hi ha molts mitjans per eradicar el pèl completament i, així, queda diluïda del tot la raresa. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Però en el segle </span><span style="font-variant:small-caps"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">xix</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> les coses eren diferents. Moltes dones barbudes d’aquest segle van treballar en fires i circs. No pensem pas que aquestes dones tenien una vida marginada o confinada a exhibir-se a l’interior de la carpa. La majoria van començar per afaitar-se i fer vida de dones corrents: casar-se, tenir fills... fins que, per temptar la sort, decidien apostar per deixar-se créixer la barba i</span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">fer negoci amb la seva diferència.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Ser diferent, ser monstruós, ser freak, trapassar la tènue frontera de la normalitat, provoca fascinació o rebuig i pot comportar marginació, però, en alguns casos també diners. Persones que han patit malformacions, nanisme, etc... han sabut treure’n rendiment i, alhora, han reivindicat i dignificat la seva raresa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMwuQCYhCbI/AAAAAAAAAx8/2f2t1lTvGbo/s1600/92c.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 223px; height: 328px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMwuQCYhCbI/AAAAAAAAAx8/2f2t1lTvGbo/s400/92c.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533848895183980978" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Un exemple de dona barbuda cèlebre va ser la senyora Olga Roderick, que va nèixer el 1874. En el seu cas va viure pràcticament tota la vida al circ. Tenir unes fermes conviccions socialistes no la va privar de fer negoci amb la seva barba (al capdavall, Marx i Engels també lluïen unes evidents barbes). Es va casar quatre vegades i va participar en el film </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La parada dels monstres</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> de Tod Browning, sobre el qual va es va mostrar molt crítica pel tractament que el guionista va fer de la diferència, en què titllava els rars de cruels.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Olga Roderick apareix en algunes fotografies vestida de dona, amb mirinyac inclòs i collaret de perles, però també en d’altres hi surt vestida d’home i, per a això, calia demanar permís a les autoritats. L’Olga Roderick va ser una provocadora en el seu temps i deixar-se la barba no deixa de ser un comportament de reivindicació feminista i social. Moltes dones barbudes d’ara han pres una actitud en favor de mostrar-se naturalment i fan incursions en el terreny artístic.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El mostatxo de disseny dalinià seria una fotesa en comparació amb la provocació d’un bigoti natural i espès ostentat per qualsevol dona. Quan el natural és freak...</span></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-33657432619290774122010-10-23T17:35:00.017+02:002010-10-23T21:52:21.668+02:00L'home del mall<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMMGApBnwEI/AAAAAAAAAxs/0trsS_OrWHU/s1600/2SS510303.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 263px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMMGApBnwEI/AAAAAAAAAxs/0trsS_OrWHU/s400/2SS510303.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5531271375423520834" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMMCnazKJCI/AAAAAAAAAxA/eq9L9EMMDbY/s1600/barrac.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 283px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMMCnazKJCI/AAAAAAAAAxA/eq9L9EMMDbY/s400/barrac.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5531267643573150754" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">No eren més de les set del matí que el tren va xerricar a les vies de l’estació de França.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El viatge havia estat llarg; del sud al nord el camí s’havia empassat molts quilòmetres. Una boira baixa espesseïa els raigs del sol. En Quim, amb la son enganxada a les orelles, va collir el mocador de fer farcells i s’encaminà cap al mar. Al cap de poc l’aire salobre li percudí el rostre. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Deixant enrere les casetes de bany buides i la platja solitària, avançà vora l’aigua. Es descalçà per prémer la sorra nova i respirà llargament per empassar-se la brisa a glopades.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Per fi s’havia decidit. Al sud, la feina als latifundis no sortia a compte; un munt d’hores per treballar i un jornal de fam. Aquí hi hauria feina, li havien dit que es construiria a preu fet per muntar-hi una exposició gegant. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Passà a prop del Torín, sense saber que era una plaça de toros.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Uns nens esparracats jugaven a fet i amagar i xisclaven: </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">l’home del mall té cua de palla!</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Aviat veié les primeres barraques... fustes i maons amuntegats formant quatre parets i un sostre de planxa, bidons per collir l’aigua... i també algun test amb flors a l’entrada; s’ha de notar la mà de les dones.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La dona grassa del davantal de quadrets l’abraçà i se sentí serrat i reconfortat pels seus pits abundosos. Feia una picada davant de la barraca.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">—Torna al vespre, que el Tano i els homes estaran per tu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">En Quim féu que sí i va badar fins a la frontera del barri, on tot canvia de perspectiva. A l’hora que el sol començà a minvar i el mestral baté suaument les veles dels llaüts es menjà el pa i formatge que li quedava a dins del mocador de fer farcells.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Al vespre, abans de sopar, el Tano i les homes van aplegar taulons i teules. Tot i el cansament de la llarga jornada, van fer via i l’última teula del sostre la van posar a les onze tocades.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">—L’home del mall té la cua de palla!</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> —va tornar a sentir el Quim abans de ficar-se al llit improvisat amb el matalàs i la vànova que li dugué la dona grassa del davantal de quadrets.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La barraca estava feta. L’home del mall aquell cop va passar de llarg.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMMC94pSoaI/AAAAAAAAAxQ/eZrEstT8lxs/s1600/somorrostrofx8-1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 245px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TMMC94pSoaI/AAAAAAAAAxQ/eZrEstT8lxs/s400/somorrostrofx8-1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5531268029541949858" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Grup de dones i infants a la platja del Somorrostro</span>
</div> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;">Si no m’erro, segons la legislació imperant a Barcelona en el moment del </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;">boom</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"> immigratori de finals dels anys vint, les barraques acabades no es podien enderrocar, ja que un cop fetes es consideraven cases. Per això, la gent que vivia en els barris de barraques s’afanyava solidàriament a ajudar a construir abans de l’alba les barraques als nouvinguts. De bon matí podia passar l’home del mall, encarregat de destruir les barraques, que les esfondrava si les trobava a mig fer, però no les tocava si ja estaven acabades. Són històries tèrboles, inversemblants, però formen part de la memòria propera de la majoria dels nostres avis o besavis. Els meus avis van venir d’Alacant i de Múrcia i van poder passar els primers temps gràcies a l’ajuda de compatriotes seus. Davant de l’hotel Arts fins al Poblenou hi havia el Somorrostro i, que jo sàpiga, malauradament no hi ha cap placa que recordi aquell període de la història de la nostra ciutat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">En la fotografia que encapçala el text, un home enderroca una barraca situada darrere de la caserna de Jaume I a Barcelona, als anys trenta. Pertany a l'Arxiu Nacional de Cataluna. Fons Gabriel Casas i Galobardes.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt">
</p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-45671234879465971562010-10-16T22:02:00.010+02:002010-10-20T19:00:22.029+02:00Tots els edificis tenen ànima<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLoE-LT4IOI/AAAAAAAAAww/_X-hPj-GSnk/s1600/1236186369074_f.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 400px; height: 285px; " src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLoE-LT4IOI/AAAAAAAAAww/_X-hPj-GSnk/s400/1236186369074_f.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5528736958785265890" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><div style="text-align: justify;">
</div></span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Tots els edificis tenen ànima, com totes les cases. L’ànima que es genera a partir de la presència dels seus habitants, i del que passa a dins i a prop de l’edifici. L’ànima d’una presó</span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">ha de ser fosca, densa, i l’ànima d’un balneari ha de ser plàcida o tediosa, i diria que un punt xacrosa. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> L’edifici del Palau de les Missions de Montjuïc devia de tenir una ànima molt tortuosa, que algú algun dia haurà de disseccionar. Espigolant d’aquí i d’allà he anat configurant el que va arribar a ser aquest edifici, construït l’any 1929 per l’arquitecte Antoni Darder, amb una façana inspirada en l’entrada d'una ermita romànica. Durant l’Exposició Universal va servir per allotjar l’exposició de la Central Misionera Española i la representació del Vaticà, amb la finalitat de mostrar les missions espanyoles repartides per tot el món. El cert és que deu ser molt interessant saber on anaven a evangelitzar els missioners (no sé si hi hauria seglars, com els de les onagés d’ara) que estaven en actiu als anys vint.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Després de la guerra, el Palau va ser utilitzat com a presó dels vençuts, òbviament, des d’on es repartia els presoners als camps de treball.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Finalment, va servir com una mena de centre de refugiats per als immigrants. És a dir que no hi ha res de nou: tot està inventat quant a lleis d’estrangeria. Sembla que, davant l’allau d’immigració del començament dels cinquanta, el governador civil de Barcelona va ordenar que totes les persones que arribaven a Barcelona sense feina ni recursos ni lloc per viure-hi fossin detingudes.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLoGlxAMr_I/AAAAAAAAAw4/DbARsHZ0VPo/s1600/31_07_10_ESTACIO_DE_FRAN_A-1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 279px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLoGlxAMr_I/AAAAAAAAAw4/DbARsHZ0VPo/s400/31_07_10_ESTACIO_DE_FRAN_A-1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5528738738429800434" /></a>
Així, es va organitzar un dispositiu policial de control a l’estació de França i tothom que arribava i no podia justificar la seva residència era traslladat al Palau de Missions.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> El Palau de Missions era com un camp de concentració, on els detinguts eren classificats i retornats al seu punt d’origen. </span><span style="mso-bidi-mso-bidi-"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Per aquest centre de retenció, hi van passar, entre els anys 1952 i 1957, unes 15.000 persones, que devien malviure en regleres de lliteres, els matrimonis separats, dormint amb màrfegues segurament plenes de xinxes i amb una alimentació més que precària, en espera que s'omplís un tren per tornar-los cap a casa.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-mso-bidi-"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> El Palau de les Missions va ser enderrocat i la seva ànima (o més d’una) deu vagar no sé si en pena però sí amb vergonya pels actuals jardins de Joan Maragall.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-mso-bidi-"><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></o:p></span></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-66168821000008606582010-10-15T15:49:00.009+02:002010-10-15T16:24:14.388+02:00Erm<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLhcC93ruaI/AAAAAAAAAwg/6ihSyDp3A1w/s1600/money-in-a-bucket.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 386px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLhcC93ruaI/AAAAAAAAAwg/6ihSyDp3A1w/s400/money-in-a-bucket.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5528269748634892706" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Emprèn el camí,</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Rocallós i esquerdat com el front d’un home vell.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El sol inicia el seu trànsit serè.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Per al pou, hi falten dues hores.</span></p> <p class="MsoNormal"><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></o:p></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Una sarganta articula una ziga zaga.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Deixa enrere el ball trèmul del baobab.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Les traces dels peus no marquen ni petja.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Per al pou, hi falta una hora.</span></p> <p class="MsoNormal"><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></o:p></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">L’estol de voltors giragonsa mandrós.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El sol s’erigeix sobre la seca capa.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El nen somriu, beu i omple les galledes.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Per al poble, hi falten dues hores.</span></p> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Amb aquest petit apunt m’adhereixo a l’acció blogaire en favor que l'aigua potable pugui arribar a tot el planeta.</span></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLhcSps7HrI/AAAAAAAAAwo/DVHN4BaxwC0/s1600/BAD2010-Water1-150x189.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 150px; height: 189px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLhcSps7HrI/AAAAAAAAAwo/DVHN4BaxwC0/s400/BAD2010-Water1-150x189.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5528270018098962098" /></a>maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-68398764973214678442010-10-12T15:28:00.013+02:002010-10-12T17:32:54.417+02:00Acte de fe, o la crema de llibres<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLRrxnzp3rI/AAAAAAAAAwY/nN1ToRl2xLY/s1600/250px-Peace_symbol.svg.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 250px; height: 250px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLRrxnzp3rI/AAAAAAAAAwY/nN1ToRl2xLY/s400/250px-Peace_symbol.svg.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527161142933839538" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal"><!--StartFragment--> </p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Avui que és el dia del Pilar, que toca desfilada militar i fervor bèl·lic, se m’acut recordar dues obres que, potser sense pretendre-ho, han esdevingut llibres antibel·licistes. La primera és </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Les aventures del bon soldat Schweij, </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">de Jaroslav Hasek, que és un reguitzell de les situacions absurdes que li passen a aquest soldat i de la resposta continadament delirant i ridícula de les seves autoritats militars. L’altre em va caure a les mans en la Fira del llibre antic i és la novel·la d’Erich Maria Remarque, </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sense novetat en el front</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, que explica les vivències d’un jove en el front, des del seu cruel entrenament fins a l’aprenentatge per sobreviure a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Aquest llibre va ser un dels primers llibres que Hitler va prohibir i va ser cremat públicament. I amb aquests actes de fe improvisats o no, s’elevava la literatura a la categoria d’enemic perillós. Em puc imaginar el que devia representar per a una família desposseir-la de tots els seus llibres i cremar-los en una foguera, una nit d’hivern, al bell mig d’un carrer no necessàriament cèntric. La crema de llibres sempre ha estat l’avantsala de les atrocitats més cruels.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Avui, un dia rúfol de tardor, d’aquells que vols estar a casa en pau, faig el meu petit homenatge pacifista en contra de la hispanitat bèl·lica i tinc un record per a tots els qui han hagut de passar la devastadora experiència de la guerra.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">De </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sense novetat en el front</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> se n’han fet dues pel·lícules. Us en deixo un fragment de la primera filmada el 1930 i dirigida per Lewis Milestone (</span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">All quiet on the western front</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">), que capta tot el dramatisme de la novel·la. També hi penjo uns dibuixos que va fer Josef Lada per il·lustrar </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Les aventures del bon soldat Schweij</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, que transmeten perfectament la ironia del llibre.</span></p> <span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Courier;"><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/aiObc2XmVqw?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/aiObc2XmVqw?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></span></span></p><!--StartFragment--> <!--EndFragment--> <!--EndFragment--> <p></p> <!--EndFragment--><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLRjXLq_uWI/AAAAAAAAAwI/EZB4ZPQ32eU/s1600/soldat.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 321px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLRjXLq_uWI/AAAAAAAAAwI/EZB4ZPQ32eU/s400/soldat.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527151892611709282" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLRjdupzxZI/AAAAAAAAAwQ/-aZlGEWoj3k/s1600/03_Svejk.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 316px; height: 330px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TLRjdupzxZI/AAAAAAAAAwQ/-aZlGEWoj3k/s400/03_Svejk.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527152005081187730" /></a>maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-8206960870307236952010-10-08T13:51:00.018+02:002010-10-08T22:41:04.388+02:00Escampall davant del Parlament<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TK8ISOg2ewI/AAAAAAAAAvg/QFKEEo79euc/s1600/feminal1.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 293px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TK8ISOg2ewI/AAAAAAAAAvg/QFKEEo79euc/s400/feminal1.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525644377033440002" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> <span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Portada del número 1 de la revista <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">Feminal</span></span>
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Miss Cecil va omplir parsimoniosament la tetera d’aigua i la posà al foc. Passats uns instants, l’aigua, tumultuosa, començà a bullir. Miss Cecil sospirà plàcidament mentre apartava el cortinatge de la finestra. La campanya londinenca s’estenia davant seu. Filaments de boira entelaven les bardisses del jardí i la claror, eloqüent, indicava que apuntava el capvespre.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Miss Cecil seguí apressadament carrer avall. A la mà enguantada hi duia el paquet, anusat amb un cordill. Miss Doris l’esperava davant de la porta de la casa amb la pancarta plegada. Uns petons de salutació i unes bromes còmplices. Ja es trobarien amb les altres davant del Parlament. Tot aniria bé.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Miss Cecil va afegir una cullerada curulla de te a l’aigua bullent. Esperà uns quants minuts. El temps suficient per entretenir-se fent girar la bola de vidre. La neu es diposità lentament sobre les figuretes. La cambrera entrà, però Miss Cecil declinà l’oferiment dels seus serveis. Li plaïa preparar el te ella mateixa. I avui era una ocasió especial.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Miss Cecil es penedí d’haver-se posat la cotilla que li venia massa justa. Potser li caldria llibertat de moviments. Advertí que Miss Doris ho havia tingut en compte. En el punt de trobada hi eren totes i duien l’altra pancarta.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Miss Cecil col·locà en el plat de la cenefa daurada les galetes de gingebre. En l’altre hi posà els pastissets de nabius. En el moment en què abocà el te en una de les tasses, míster Philippe féu acte de presència. Miss Cecil vacil·là lleument, prou emocionada per vessar una mica de te al platet. S’enfurismà per la seva falta de destresa davant l’home, però míster Philippe somrigué complagut.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Miss Cecil cridà les consignes fins a esgargamellar-se. La gent es deturava. Els homes reien però les dones no, sinó que assentien amb el cap. Fins que, de cop, el so d’un xiulet estroncà l’aire. Miss Agatha tragué la cadena. Abans de collar-la a la reixa del pati del Parlament la passà per la cintura de cadascuna de les dones. La bòfia va fer acte de presència al mateix temps que s’enlairava una pluja d’octavetes que, de cop, va cobrir tot el sòl del pati del Parlament.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; ">
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TK8LOYEvnJI/AAAAAAAAAvw/nP2WD0pAwH8/s1600/sufragistes.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 260px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TK8LOYEvnJI/AAAAAAAAAvw/nP2WD0pAwH8/s400/sufragistes.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525647609415310482" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Quan jo era adolescent, jo creia que el feminisme era tan sòlid com la lluita de classes. Aleshores jo llegia </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Vindicación feminista</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> i tenia la ferma convicció que algun dia les dones seríem iguals que els homes. Ara que els principis feministes i la lluita de classes s’han convertit en líquids –com sosté Bauman– i tot el que fa olor d’esquerres s’anomena despectivament “antisistema”, giro la vista cap a la primera revista catalana feta per dones i per a dones. Em refereixo a la revista </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Feminal</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, que aparegué el 28 d’abril de 1907, dirigida per la Carme Karr. Fa poc vaig trobar un exemplar del primer número als Encants Vells i el vaig comprar per un euro.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Tot i que es pot considerar com una de les primeres publicacions feministes, la declaració de principis de la revista és força xarona: textualment diu que cal </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">feminisar </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">la dona perquè esdevingui </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">la vera companya somiada de l’home estudiós i emprenedor, sense perdre res de ses gràcies i dolsors instintives. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">S’observa, per tant, molta timidesa en els principis feministes de la revista i són sempre presentats des d’un punt de vista centrat en l’home. D’altra banda, es veu clarament que la revista va dedicada a la dona burgesa.</span>
</p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TK8QuvsJbKI/AAAAAAAAAwA/hDbdfSH9W_0/s1600/feminal3.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 286px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TK8QuvsJbKI/AAAAAAAAAwA/hDbdfSH9W_0/s400/feminal3.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525653663068548258" /></a><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> <span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Ecos de societat de la revista</span>
<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sota la influència de la dona –diu l’editorial i aquí pren embranzida– </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">l’home català devindrà més refinat i s’encomanarà inconscientment de mundologia</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. La revista també pretén culturitzar la dona </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">per tal que no tingui por de parlar amb l’home i perquè l’home intel·lectual, científic o artista s’interessi per la dona i no la vegi únicament com una màquina maternal o un objecte de luxe: quelcom d’imprescindible, però sense gran trascendència; en un mot, quelcom un poch més necessari que’l tabac</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. També vol evitar el perill que les dones</span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> engabiades caiguin en el risc de desenfeinats, de inútils, de presumptuosos que aviat es transformen en cercadors de còmodes aventures</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; ">
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TK8K_kiKoSI/AAAAAAAAAvo/4qgMNUy1tVA/s1600/feminal.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 290px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TK8K_kiKoSI/AAAAAAAAAvo/4qgMNUy1tVA/s400/feminal.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525647355061903650" /></a><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> <span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;"> Article de la corresponsalia a Anglaterra</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "> <span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El primer número és dedicat a la poetessa </span><a href="http://untabarddesbotonat.blogspot.com/2010/04/qui-era-la-josepa-massanes-de-prop-de.html"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Josepa Massanés</span></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> i s’hi publica una mostra de les seves poesies. També hi desfilen dones artistes, cantants, un apartat dedicat a les notes de societat, etc. Però el més interessant és l’article dedicat al que passa a Anglaterra on, en aquest moment, estan detenint sufragistes. La revista tenia corresponsals a França i Anglaterra i això la devia fer força interessant per a un determinat sector social àvid de cosmopolitisme.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; ">
</p>maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-30157775177317497712010-10-05T14:08:00.014+02:002010-10-06T20:38:39.138+02:00El massatgista santer<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKsae6C0FLI/AAAAAAAAAvQ/vlTqYGuy19Q/s1600/PICT0064.JPG"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 285px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKsae6C0FLI/AAAAAAAAAvQ/vlTqYGuy19Q/s400/PICT0064.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524538486179501234" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">S’expliquen les llegendes més insospitades a les rebotigues dels equips de futbol, en els despatxos amb sofàs d’escai color de cafè amb llet dels dirigents i també als vestidors. Circulen secretament de boca en boca, contades en lleus xiuxiueigs a frec d’orella. Formen part de la mitologia del sobrenatural i meravellós d’un equip.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Des del fitxatge de Totó, tot havia canviat. Poques lesions i molts partits guanyats. Però el cel de ferritja d’aquell matí no anunciava res de bo. Aquell dia hi havia una electricitat singular en l’ambient. El Surroca s’hauria quedat fent el ronsa, enganxat a la pell de la Txell. Va arribar tard a l’entrenament. Ja havien començat la tanda dels abdominals. El míster no estava per brocs.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKsZMymvqUI/AAAAAAAAAvI/Kv__Cy6c880/s1600/ist2_2083535-football-used-isolated-old-style-soccer-ball-on-white-background.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 380px; height: 380px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKsZMymvqUI/AAAAAAAAAvI/Kv__Cy6c880/s400/ist2_2083535-football-used-isolated-old-style-soccer-ball-on-white-background.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524537075433449794" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Desmenjat, Surroca xutava amb el genoll mentre la pilota rebotava compassadament. Un renec i un estirabot. Un cop sec en una entrada poc previsible del Pascal. Una caiguda enrere amb mala traça, un esqueixament de la carn.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">En Surroca va engegar a plorar com un nen. El va castigar una fiblada punyent al taló. El van dur cap a la infermeria. El pronòstic no podia ser pitjor i implicaria pas pel quiròfan. Mes de dos mesos de tediosa convalescència. La mel del combat s’esvaí amb la velocitat que el dolor irradià cap al tou de la cama.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Però en Surroca no es resignava a seguir el partit des de la televisió. No. De cap manera volia renunciar a la febre del joc, a l’efervescència del públic. No es consolava que el seu turmell hagués de passar per la trista sala de l’hospital.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Totó va estremir-se quan percebé l’esguard suplicant del Surroca. Ullprès, intenta esquivar-lo, però en Surroca allargà la mà per atrapar-li el braç.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–Ja saps on et fiques? </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Surroca assentí.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–Està bé –acceptà Totó, deslliurant-se el braç–; li diré que et vingui a veure demà. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">I mirant la palma de la mà del lesionat, afegí sinistrament:</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–l’excés de ratlles a la mà és senyal de penes a passar.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKsoZOL2rFI/AAAAAAAAAvY/gOr5vHwFoms/s1600/PICT0084.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKsoZOL2rFI/AAAAAAAAAvY/gOr5vHwFoms/s400/PICT0084.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524553781669702738" /></a>
Enrabiat i adolorit Surroca jeia al llit, amb la companyia de l’escolament pausat de les hores. Quan sonà el timbre, no en tingué cap dubte. La Txell va obrir la porta.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Just a sota de l’arc de l’alcova, en la penombra, es va deturar el massatgista. Avançà uns quants passos fins a quedar-se a frec del turmell adolorit.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Mentre s’untava les mans a consciència amb un oli aromàtic, sense alçar la vista preguntà:</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–Estàs al corrent del pacte? </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Surroca féu que sí.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–Encara et pots fer enrere. Només cal que ho diguis. Me n’aniré i no sabràs res més de mi. Però tan bon punt et toqui ja no et podràs desdir.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Una vaga inquietud assaltà Surroca, però mormolà un “endavant”.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">A mesura que rebia el massatge, va rememorar les lesions dels companys, guarides d’immediat per la secreta intercessió del massatgista de Totó, i es deixà endur pel vaivé de les mans que aplicava sobre el turmell. L’escalfor balsàmica començà a fer efecte. De mica en mica recuperava la mobilitat fins a poder fer tot el joc de l’articulació. S’aixecà d’un bot. Aquell vespre podria jugar el partit</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El massatgista se’l mirà fixament:</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–Ara formes part de nosaltres.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–I com ho sabré? –inquirí Surroca.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–Aviat ho descobriràs.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–Així..., què et dec?</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–Ja m’ho has concedit. El pacte està acomplert.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El rostre de Surroca es transmudà, però no digué res.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Quan Surroca tornà a casa de la celebració de la victòria, la Txell l’esperava. Manyaga, engrapà la bragueta del jugador. El sexe humit de la dona l’acollí. Unes quantes sotregades fins que la dona xisclà i ell s’escorregué. El Surroca tancà els ulls, però no...: un ull restà obert en la foscor... Aquell ull. Surroca s’inquietà. Després de l’embranzida la parella s’allità. I aquell ull sense moviment no es clogué en tota la nit. No el podria cloure mai més. Se n’adonà davant del mirall. Aleshores entengué... L’ull romandria obert fins a l’eternitat, també a dins de la caixa de morts.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El pacte s’havia tancat. La guarició immediata del massatgista demanava a canvi la immobilitat d’un múscul del cos. I immediatament comprengué la rigidesa del dit menovell de l’Edmond i, sobretot, les bromes del vestidor sobre la immobilitat d’un cert múscul de Totó. No en va ell sí que era invencible.</span></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-45546685161750054832010-10-01T14:53:00.011+02:002010-10-01T22:48:06.931+02:00La visita cal desencordador<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKXcB_iUONI/AAAAAAAAAtw/A3rtQYyoD4Q/s1600/RequestDigitalElement-2.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 311px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKXcB_iUONI/AAAAAAAAAtw/A3rtQYyoD4Q/s400/RequestDigitalElement-2.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523062444833126610" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Amb afany recopilatori i etnològic, Cels Gomis, enginyer i introductor del bakuninisme a Catalunya, va escriure entre d’altres un llibre titulat </span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La bruixa catalana</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. És un llibret sobre creences i supersticions recollides a tot Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> El llibret aplega moltes curiositats dignes d’esment referents a com fer-se bruixa o bruixot (amb un pacte que dura anys i fins que es trobi substitut/a), com transformar-se en animal (en gats negres, guineus o ocells, etc.), com participar en els aplecs amb el gran boc (arribant-hi nus a peu o damunt d’un pal d’escombra o d’un be negre), com congriar tempestes (fent batre l’aigua d’una bassa)... però una de les que més criden l’atenció és la que fa esment a la figura del desencordador. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Cels Gomis explica que hi ha la creença que quan un marit es troba impotent per a cohabitar amb la seva muller és que està “encordat”. Així, el qui es troba en aquest cas ha d’anar a trobar un desencordador i aquest, mitjançant certes oracions i pràctiques el desencorda i el torna hàbil per als deures conjugals.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Cels Gomis esmenta un llibre que he tingut el gust de consultar en línia que es diu <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><a href="http://www.archive.org/stream/lesabbatdessorci00bour#page/n7/mode/2up">Le</a></span></span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><a href="http://www.archive.org/stream/lesabbatdessorci00bour#page/n7/mode/2up"> sabbat dels sorciers</a>, </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">de Bourneville i E. Teinturier,</span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">que és un recull d’accions de bruixeria</span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">En ell els autors exposen set maneres de fer que l’home no pugui tenir relacions sexuals amb la dona, és a dir, set maneres de tenir-lo “encordat” a través de la intercessió de la bruixa o el bruixot. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKXcBkWPIUI/AAAAAAAAAtg/R0dD0RsjVXU/s1600/RequestDigitalElement-3.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 247px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKXcBkWPIUI/AAAAAAAAAtg/R0dD0RsjVXU/s400/RequestDigitalElement-3.png" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523062437534703938" /></a>
<img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 306px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TKXcB0InHcI/AAAAAAAAAto/HlKk48qGrUA/s400/3.19.2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523062441772522946" /></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">"Primera: fent que un dels cònjuges sigui avorrit per l’altre per calumnies, fent-lo sospitós, emmalaltint-lo o provocant-li una pudor insuportable </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Segona: impedint que puguin acostar-se l’un a l’altre, ja sigui tenint-los en llocs separats, ja sigui interposant entre ells algun objecte.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Tercera: possibilitant que els esperits animals passin als membres genitals.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Quarta: privant l’home del líquid prolífic o assecant-lo.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Quinta: Fent tornar moll i tou el membre de l’home cada vegada que aquest vol pagar el deute conjugal.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sisena: aplicant-li ingredients refrigerants.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Setena: fent estrènyer les parts de la dona o fent escurçar i quasi desaparèixer el membre de l’home."</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">He transcrit el text gairebé amb les mateixes paraules que l’original per copsar l’atmosfera del llibre que em penso que és del segle </span><span style="font-variant:small-caps"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">xvii</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. Em sobta que, per anomenar les pràctiques sexuals, es faci servir el concepte de “pagar el deute conjugal”. Però, és clar, caldria tenir en compte l’aspecte físic dels membres de la parella o les riqueses de cadascú abans de sorpendre’ns de la paraula emprada. Sobre els ingredients “refrigerants”, m’inclino a pensar que deu tractar-se d’ungüents (abans que de gel), tot i que són especulacions sobre pràctiques ancestrals algunes de les quals potser encara perduren i que sempre és bo de tenir-les present, no sigui que alguna bruixa o bruixot s’interposi en el nostre camí i vulgui fer-nos la guitza.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Nota: els gravats que il·lustren l’apunt formen part de l’esmentat llibre </span><span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Le sabbat des sorciers</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">, en l’edició del 1890.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt">
</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></o:p></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-51443222990737703172010-09-23T17:29:00.013+02:002010-09-23T19:10:15.138+02:00Un tomb pels altres goyes de Madrid<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJtz1NFCA6I/AAAAAAAAAtA/VxuZP73951o/s1600/goya3.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 390px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJtz1NFCA6I/AAAAAAAAAtA/VxuZP73951o/s400/goya3.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520133126153700258" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Passejant desvagada per la riba del Manzanares, a Madrid, descobreixo una escultura dedicada a Goya i, al davant, una ermita neoclàssica anomenada de San Antonio de la Florida, que conté uns frescos rotunds del pintor. Madrid està plena de goyes, des de les pintures del Prado –de les quals les meves preferides són les pintures negres–, fins als delicats gravats sobre jocs infantils de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Els traços solts, les pinzellades gruixudes, els retrats només esbossats, la inspiració lliure, clamen ja el que serà l’expressionisme uns quaranta anys més tard.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJty7VpZYuI/AAAAAAAAAsw/jKbLOon5ZZY/s1600/goja.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 278px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJty7VpZYuI/AAAAAAAAAsw/jKbLOon5ZZY/s400/goja.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520132132021297890" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJtzptzA4kI/AAAAAAAAAs4/6dYAivyEyaw/s1600/goya.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 398px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJtzptzA4kI/AAAAAAAAAs4/6dYAivyEyaw/s400/goya.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520132928778068546" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Goya va pintar aquests frescos en jornades en un total de set mesos, i ho havia de fer prestament per aprofitar la humitat del material base, mescla de calç i sorra. Els dibuixos els feia sobre paper foradat amb un punxó i després els calcava damunt del fresc amb una mena de monyeca de pols de siena. Finalment els perfilava amb un estilet abans de començar a pintar-los.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sembla que l’encàrrec li féu Jovellanos, en aquell moment ministre de Carles IV, tot i que no queda clar si el tema el va triar el mateix Goya.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Els frescos, dedicats a sant Antoni de Pàdua, reprodueixen la llegenda d’un miracle segons la qual el pare del sant havia estat acusat injustament d’assassinat. Per provar la innocència del seu pare, sant Antoni intercedeix retornant a la vida el mort durant unes hores per tal que pugui testimoniar a favor de la innocència del pare del sant. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJt0DtCL6sI/AAAAAAAAAtI/XQKaf0jsSv0/s1600/goya4.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 399px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJt0DtCL6sI/AAAAAAAAAtI/XQKaf0jsSv0/s400/goya4.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520133375249869506" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
El pretés assassí –apareix en la imatge següent, d'esquena, entre la celestina i l’home de la túnica vermella– fuig horroritzat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJt08MOWopI/AAAAAAAAAtY/YzLcigB6aHA/s1600/Sin+t%C3%ADtulo.9.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 257px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJt08MOWopI/AAAAAAAAAtY/YzLcigB6aHA/s400/Sin+t%C3%ADtulo.9.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520134345695077010" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Acompanyen les pintures de l’episodi un cor d’angelets, segon dictava la tradició de les pintures religioses, encara que Goya no s’hi va supeditar del tot.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJt0LZRKjYI/AAAAAAAAAtQ/AE_66nQdvno/s1600/goya10.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 398px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJt0LZRKjYI/AAAAAAAAAtQ/AE_66nQdvno/s400/goya10.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520133507382939010" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
Admiro el conjunt de pintures que reprodueixen el passatge de la vida del sant reflectit en miralls estratègicament col·locats i, més tard, enfilo el camí que voregen els pollancres del riu i contemplo com els ànecs esberlen la superfície de l’aigua, abans d’endinsar-me en el Madrid més sorollós dels encontorns de la Plaza Mayor. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:14.2pt"><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></o:p></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-25685714653472406062010-09-16T14:05:00.012+02:002010-09-21T17:48:47.846+02:00Josep Pla: anys de joventut i mecenatges<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJIJwNZYnDI/AAAAAAAAAso/qcNTGjIZ0ME/s1600/josep_pla_en_1917.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 348px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TJIJwNZYnDI/AAAAAAAAAso/qcNTGjIZ0ME/s400/josep_pla_en_1917.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517483217316781106" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Aquest apunt és un extracte del llibre </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La contribució catalana al desenvolupament de la indústria surera portuguesa</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> de Pere Sala i Jordi Nadal. M’ha encuriosit descobrir-hi aspectes que no coneixia d’un Josep Pla molt jove, en els seus primers anys de carrera literària, que ha de compaginar la feina de comercial d’una empresa surera amb la d’escriptor, i que, a més, en aquell moment ha pres partit polític d’oposició en contra de la dictadura de Primo de Rivera. Com tothom sap, més tard la seva trajectòria política discorrerà per altres viaranys molt més conservadors.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La indústria surera de Palafrugell va tenir molt a veure en la carrera literària de Josep Pla. Abans que Cambó esdevingués el seu mecenes i que Pla li escrivís un panegíric bibliogràfic, va tenir un altre mecenes, Joan Miquel i Avellí, director de l'empresa Manufacturas del Corcho de Palafrugell. Era el sogre i cap de Pere Pla, el germà de Josep Pla. J. Miquel es va interessar vivament per les qualitats literàries del jove i va decidir donar suport a la seva carrera literària. Li va assignar un sou mensual com a avançament de la publicació dels seus llibres. Josep Pla llavors tenia 28 anys.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">"Arran d’aquest acord, a finals de 1925, Josep Pla viatjà a Londres per incorporar-se a temps parcial a la plantilla de la distribuïdora de la casa de Palafrugell a Anglaterra. I publicà el llibre, finançat per J. Miquel, titulat </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Rússia. Notícies de l’URSS</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. Era el fruit d’un viatge recent de l’escriptor a les terres dels soviets.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">L’abril de 1926 va demanar al seu germà Pere que temptegés la possibilitat que l’empresa l’enviés a Nova York, però tot indica que ho impedia el retard en les seves tasques paral·leles d’escriptor i periodista. Sembla que el mecenes J. Miquel li demanava (a través del secretari de l’empresa, Joan de Linares) un millor compliment dels compromisos adquirits. </span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Josep Pla va transmetre a Pere el desacord amb Linares, el qual l’havia censurat per carta (12 d’abril de 1926) en els termes següents:</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">“[...] Mira, Pla, aquesta carta te l’escric per al teu bé, puix me penso conèixer bé al Sr. Miquel, potser millor que ningú, i ell és un home que quan porta afecte, quan té simpatia per algú, no té mesura i no plany res, però ai del qui li decau!... I si el Sr. Miquel se’n desentenia, adéu publicació de llibres [...].</span></span></i><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Una abraçada ben carinyosa del teu bon amic J. de Linares.”</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">L’escriptor es va quedar a Londres i durant aquell estiu de 1926 va continuar rebent de Palafrugell els diners convinguts. En aquest període va viatjar molt per Europa, al setembre tornà a Anglaterra i s’establí una temporada llarga a Leeds amb l’objectiu de trobar-hi tranquil·litat i inspiració.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El llarg sojorn de Josep Pla a l’estranger tenia molt a veure també amb la persecució de la cultura catalana per part de la dictadura de Primo de Rivera (implantada el 13 de desembre de 1923). Pesava sobre l’escriptor una ordre de detenció. Però no formava part dels plans de Pla canviar de posició, de </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">“rebaixar-se”</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> per reconciliar-se amb el règim. Per exemple, a la primavera de 1927, en la preparació d’un viatge a Barcelona amb la seva promesa, Adi Enberg (filla del cònsol de Dinamarca a la capital catalana), Pla pensava quedar-se a la frontera francesa mentre ella resolia afers a la ciutat comtal. Diu al seu germà: </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">“Tal com estan les coses no em puc exposar que em detinguin ni tres dies, perquè us donaria un disgust a vosaltres i ni el Sr. Miquel ni el Sr. Enberg –que són homes de negocis i, per tant, acostumats a estar bé amb el que mana– quedarien satisfets. Jo, aquestes coses, directament, no les puc arreglar perquè tu ja saps que jo no demanaré cap favor a aquesta gent. Seria la meva decapitació davant dels meus amics”.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><span style=""><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Aquesta posició contrària al primoriverisme contrasta amb el pragmatisme del mecenes. Des de Berlín, el 2 de juliol de 1925, Josep havia escrit a Pere </span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">“això que creu en Miquel, que jo puc escriure avui en</span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">diaris castellans d’Espanya, és una cosa impossible. Passaria com un trànsfuga... Entens? Sóc massa a dins del ball per convenir-me adoptar una posició incoherent.”"</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><o:p></o:p></span></i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-indent:17.0pt"><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span style=""><o:p><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></o:p></span></i></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-47309509226956903362010-09-10T17:57:00.014+02:002010-09-16T21:49:14.377+02:00Una radiografia et pot canviar la vida<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TIpWDW2WiqI/AAAAAAAAAsY/XbEwNFQ6Wgs/s1600/pobreza+usa.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 207px; " src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TIpWDW2WiqI/AAAAAAAAAsY/XbEwNFQ6Wgs/s400/pobreza+usa.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5515315309341739682" /></a><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Quan va veure arribar la poli, destrament lliscà el cordill pels passadissos de roba i es carregà a l’esquena el mocador de fer farcells (o la manta) amb la mercaderia de la tarda. Ulleres d’imitació, algunes amb la montura de coloraines. Mentre esperava la recollida de la maduixa, era l’únic que podia fer per guanyar-se l’habitació a casa de madame Nina. Es vantava que en sis mesos no l’havia enxampat cap Mosso.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Des que l’havien obligat a fer-se la radiografia, la vida li havia canviat. En N’dung té setze anys i així ho diu el seu passaport.
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TIpWcYnQwWI/AAAAAAAAAsg/C5_I3-XAPRc/s1600/071005tusojos.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 226px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TIpWcYnQwWI/AAAAAAAAAsg/C5_I3-XAPRc/s400/071005tusojos.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5515315739312046434" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
Va emprendre el viatge empaitant un somni, com tothom. Moltes hores de viatge: primer amb autocar, després en barca i finalment en camió, passant els països mig d’estranquis. Barcelona li va semblar una ciutat molt sorollosa, però ja l’havien advertit els seus compatriotes. El pare el va deixar fer; no el podia retenir. Des de la mort de la mare, quedar-se a casa li encongia el cor. Quan va arribar a Barcelona només coneixia el Martin, del seu poble. I madame Nina només admet passavolants que paguen. Per això va haver de prendre-li la bossa a aquella senyora... que el va atrapar pel braç i no el va deixar anar fins que van venir els segurates. La senyora era gran i les dones grans s’han de respectar. No podia fer altrament i el Martin l’hi havia explicat bé. Dels segurates a la comissaria i de la comissaria al pis. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">L’Albert era molt enrotllat, els donava cigarrets. I la Mònica estava molt bona. En el pis s’hi estava bé. Nou nois de Mali, Gàmbia i Senegal i dos educadors. En N’dung havia començat un curs de fresador al matí i un altre de català a la tarda. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La radiografia li canvià la vida. L’os del canell indica que té divuit anys, però ell només en té setze i així ho diu el seu passaport. Ni els Mossos ni el jutge se’l creuen. L’han expulsat del curs de fresador i no té ganes d’assistir al de català. Es passa el matí intentant col·locar les ulleres del dia. La Mònica li ha parlat de l’associació Ficat, demà hi té una entrevista...</span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;">Delinquir és sovint l’única esperança per als menors subsaharians. Aleshores són seguits des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i poden viure en pisos tutelats i entrar en programes d’inserció laboral. Encara que el passaport que duen n’especifiqui l’edat, el jutge sovint ordena fer-los una prova forense que consisteix en una radiografia del canell. Té molt marge d’error (ben bé de dos anys), però és la manera que té l’Administració d’evitar-se el problema. Si a la prova surt que el noi ja té divuit anys, deixa d’estar sota tutela administrativa. Per tant, aquests joves menors estan en una total indefensió en un país que els és hostil i on ningú no els vol. Associacions com la fundació <a href="http://www.fundacioficat.org/">Ficat </a>fan un acompanyament jurídic d’aquests joves i els representen en el recursos que poden interposar en contra d’aquestes proves forenses amb resultats erronis, que els canvien la vida i no precisament cap a millor. </span></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-30453247824389127202010-09-01T19:10:00.014+02:002010-09-02T08:41:24.216+02:00Una estàtua de la llibertat a Barcelona<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">
</span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TH6M8SjDUJI/AAAAAAAAAsA/uW9bNxSRRf4/s1600/biblioteca_ar_s.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px; " src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TH6M8SjDUJI/AAAAAAAAAsA/uW9bNxSRRf4/s400/biblioteca_ar_s.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5511997961346961554" /></a><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">Corre la brama que el senyor Canibell, el bibliotecari, és molt exigent i que arrufa el nas si algú li demana un llibre que li desplau. </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">En Joan no s’hi va voler perdre la inauguració i per això es va mudar de camisa. Quan va arribar, la biblioteca estava de gom a gom. En un gest de respecte es va descobrir el cap desant la gorra a la butxaca. Va saludar els seus companys de l’ateneu: el Raimon, el tipògraf, i el Conrad, el paleta. El de les mans massa treballades –pensaven els burgesos– per tocar llibres únics o la cintura de les dones boniques. Sentia gratitud envers els seus companys: gràcies a ells havia fet tants progressos en la lectura. Ara que la biblioteca era oberta, pensava venir-hi cada dia a llegir i estudiar.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">A l’escala tampoc hi cabia una ànima, però va poder admirar l’estàtua de la llibertat, talment com devia ser en gros la de Nova York. Va contemplar els llibres de la vitrina, amb les cobertes de fusta o de pell i les lletres gòtiques impreses. Eren aquests detalls els que conferien qualitat a la biblioteca, tot i que es presentés com a popular i obrera. </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">No vacil·là quan demanà el llibre de Bakunin. El bibliotecari es limità a mirar-lo fit a fit i poc després alçà de manera imperceptible una cella en un signe inequívoc de total aprovació. </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent:17.0pt"></p><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">
</span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TH6N48eE_yI/AAAAAAAAAsI/8sBQN5c2IoE/s1600/simbolo-mason.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 242px; height: 237px; " src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TH6N48eE_yI/AAAAAAAAAsI/8sBQN5c2IoE/s400/simbolo-mason.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5511999003392540450" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">
</span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TH6MkJLwMWI/AAAAAAAAAr4/2zDbHlFlXq4/s1600/est%C3%A0tua.jpeg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 308px; height: 391px; " src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TH6MkJLwMWI/AAAAAAAAAr4/2zDbHlFlXq4/s400/est%C3%A0tua.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5511997546516459874" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);">
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"> <span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Una de les traces maçòniques que tenim a Barcelona és la biblioteca Arús, ubicada al passeig de sant Joan núm. 26. Es conserva com devia ser en el moment de la seva fundació, l’any 1895, i és una cita obligada per a qui vulgui investigar sobre maçons i lògies. La biblioteca va ser fundada pel filantrop Rossend Arús i Arderic, que cedí el que era la seva casa perquè fos una biblioteca pública i obrera. Un dels trets característics de la biblioteca és l’estàtua de la llibertat que presideix l’entrada i el terra de carrons blancs i negres, símbol definitivament maçó. El dibuixant i tipògraf Eduald Canibell en fou bibliotecari. I es diu que rondinava si algú li demanava un llibre que no era objecte del seu gust. Pel fet de ser una de les primeres biblioteques públiques, al principi de la seva inauguració la biblioteca tingué molta afluència de gent, però poc a poc anaren quedant només els verament interessats en la lectura i l’estudi.</span></span>
</div><p></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-84867169980102028062010-08-25T17:33:00.025+02:002010-08-27T19:42:32.650+02:00Hi ha coses que no encaixen amb l’entorn<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/THU7IP4qA4I/AAAAAAAAArY/9Oj5-1V9z8s/s1600/PICT0021.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/THU7IP4qA4I/AAAAAAAAArY/9Oj5-1V9z8s/s400/PICT0021.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509374732046828418" /></a>
<!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">L’Eulàlia planxà la túnica de color safrà del venerable Syrka Lang. La deixà penjada a l’armariet. A la targeta de la porta encara hi deia Marc Fornells. Després lliscà cap al menjador. En netejà la vintena de taules amb la baieta i després buidà les deixalles orgàniques al contenidor del pati. Fastigós. Aquesta feina era detestable. Però els monjos ho havien decidit així i ho havia de fer si volia arribar a novícia. Una teràpia d’humilitat, pensava. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">L’Eulàlia no era creient, bé, no de la religió cristiana, però pujava cada cap de setmana al monestir. Deia que li agradava la pau que s’hi respirava, tot i els diumengers i tafaners habituals, i mirava d’aplicar a la vida quotidiana les classes de meditació que –amb un punt d’escepticisme– seguia en el seu programa de formació. Cada dissabte i diumenge girava set cops al voltant de l’estupa i feia voleiar el que ella anomenava la <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">bona fe</span>. També passejava pels volts de l’estany, que en un altre moment van ser un jardí romàntic. Però el vespre era el moment que més esperava, quan feien la pregària comunitària i el venerable Syrka Lang la beneïa i ella el podia mirar llargament i jeure darrere seu. Feia un any que havia conegut en Marc Fornells i feia un any que acudia al monestir. En els moments de dubte es preguntava si també es deixaria caure pel lloc de culte si ell s’hagués fet evangelista en comptes de budista. Abans, però, segur que també li planxaria la camisa blanca i la hi deixaria penjada a l’armariet.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/THU7bVAbV_I/AAAAAAAAAro/XAOcTjX1yLM/s1600/PICT0034.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/THU7bVAbV_I/AAAAAAAAAro/XAOcTjX1yLM/s400/PICT0034.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509375059839113202" /></a>
</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sovint hi ha persones o coses que no encaixen amb el seu entorn. Penso, per exemple, en un trèmul arbust de ribera en un bosc de coníferes, o bé un turista calçat amb xancletes en un funeral. No fa gaire vaig visitar la Plana novella, que és un monestir budista del Garraf, i vaig tenir-hi aquesta sensació. Un monestir budista en una casa d’indianos ubicada en una urbanització prop d’Olivella. Massa coses en circulació, massa capes sobreposades.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Així com les comunitats religioses catòliques cada vegada tenen menys predicament en el nostre país –la tan recurrent crisi de vocacions– el monestir budista de la Plana novella presenta una vitalitat envejable. Homes i dones de totes les edats, però primordialment entre trenta i cinquanta anys, són els components de la comunitat. Em pregunto què empeny aquestes persones a opositar per fer-se monjos budistes. Bé, de primer, si el tema interessa, els monjos autoritzen els aspirants voluntaris a fer una sèrie de serveis humils i sacrificats (com ara netejar el menjador o els lavabos, fer d’auxiliar de cuina, etc.) per obtenir vots. Més endavant, passen a l’estadi del noviciat que suposo atorga obligacions però també més drets. El següent graó és ser monjo o monja, sense celibat, però.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Que un monestir budista estigui instal·lat en la casa d’un indiano (construïda per Pere Domènech i Grau) –que probablement hauria fet els calés de manera no gaire ortodoxa i que, concretament, es va arruïnar– ja és una paradoxa. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Però la casa, tot i la seva majestuositat externa, per dins és sobretot aparença. La pintura de l’escalinata imita el marbre i el teginat del sostre en lloc de ser de fusta és de guix. L’esfinx de la mestressa de la casa, que hi és per tot arreu, la idealitza dibuixant-li un rostre eternament jove. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/THU7QwlqnWI/AAAAAAAAArg/5Kf6TTosWBY/s1600/PICT0025.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 362px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/THU7QwlqnWI/AAAAAAAAArg/5Kf6TTosWBY/s400/PICT0025.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509374878264499554" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El cert és que el monestir és una mena de parc temàtic budista. Fins i tot l’estupa, que és el més autèntic del recinte, té un aspecte com de fireta. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sovint hi ha coses que per molt que es disfressin no encaixen amb el seu entorn, i senzillament més val retre’s a l’evidència.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; ">
</p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-75668090665306515852010-08-14T21:36:00.015+02:002010-08-21T18:06:35.299+02:00El fabulós arbre dels xais vegetals<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TGbxwzGU7PI/AAAAAAAAAqw/B2AfOcP5tIY/s1600/arbre.jpeg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 284px; height: 290px; " src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TGbxwzGU7PI/AAAAAAAAAqw/B2AfOcP5tIY/s400/arbre.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505353415159770354" /></a><!--StartFragment--><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">La naturalesa fantàstica em resulta fascinant. En els llibres de viatges successors al de Marco Polo hi ha profusió de descripcions d’elements naturals exòtics i meravellosos. Un dels que més m’ha cridat l’atenció és l’arbre que dóna xais. Això ho explica fra Ordoric de Pordenone en el seu llibre de meravelles, que, en definitiva, és un relat de viatges del segle </span></span><span style="font-variant:small-caps"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">xiv</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. Fra Ordoric va viatjar des de Constantinoble fins a la Xina entre els anys 1313 i 1330. I en algun punt de la seva travessia va localitzar un arbre meravellós que donava uns fruits, en forma de meló o carabassa, a l’interior dels quals, com en una metamorfosi fantàstica, hi creixien xais. És a dir que quan el fruit madurava, s’obria i deixava sortir el xai.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Altres especímens, recollits en diversos llibres de meravelles (per exemple el de Jean de Mandeville), fan referència a un arbre d’oques (que són comestibles quan cauen a terra) i a un altre </span></span><span style="mso-spacerun: yes"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> </span></span></span><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">–el wak-wak, oriünd de l’Índia–, que produeix éssers humans. En alguna banda també he llegit que en el wak-wak creixien unes dones esplèndides, i que tots els homes en volia tenir un exemplar al seu jardí.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sembla que en unes miniatures del Llibre de les Meravelles del duc de Berry s’observen un intercanvi d’ofrenes en què tres homes amb indumentària occidental ofereixen un arbre d’oques mentre que dos homes amb indumentària oriental ofereixen xais d’uns arbres que en van plens.</span></span></p><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TGbz7R7UIII/AAAAAAAAArQ/9N-BWw-5SHo/s1600/arbre2.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 396px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TGbz7R7UIII/AAAAAAAAArQ/9N-BWw-5SHo/s400/arbre2.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505355794257027202" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Altres variants de la llegenda parlen de xais que creixen de la terra, units per una mena de cordó umbilical.
</span></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TGbyGcwnb0I/AAAAAAAAArA/HDKnSHrue5Q/s1600/arbre3.jpeg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 298px; height: 191px; " src="http://1.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TGbyGcwnb0I/AAAAAAAAArA/HDKnSHrue5Q/s400/arbre3.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505353787120250690" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Aquests xais es menjaven tota la vegetació que creixia al seu voltant, ja que només podien bellugar-se girant sobre el seu propi eix, com si es tractés d’una sòlida arrel.
</span></span></div><p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Aquest famós xai vegetal també és descrit més tard per un ambaixador de Carles V que s’estava a Moscou pels volts del 1511.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">També les bondats curatives de l’espècie són indicades en algun tractat de botànica d’Anglaterra. </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Finalment va ser referit per un home de ciència com Athanasius Kircher i per religiosos com l’abat de Prévost, en ple segle </span></span><span style="font-variant:small-caps"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">xvii,</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> i es mantenen les característiques descrites pels antics viatgers. </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 14.2pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Més tard un antropòleg, Gubernatis, en un fantàstic estudi titulat </span></span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Mitologia de les plantes</span></span></i><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, intenta donar una explicació a la llegenda com una successiva confusió de paraules que designen animals de semàntica molt propera.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-indent:14.2pt"></p><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TGbyZb0qVII/AAAAAAAAArI/EA-BiYpzfY4/s1600/arbre4.jpeg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 284px; height: 272px; " src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TGbyZb0qVII/AAAAAAAAArI/EA-BiYpzfY4/s400/arbre4.jpeg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505354113286296706" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> Sigui com sigui, la llegenda, que sembla extreta de les </span></span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Mil i una nits</span></span></i><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, ens apropa al terreny de la naturalesa fantàstica, que sempre oscil·la en els llimbs entre la realitat i la ficció. La possibilitat de tallar un meló i trobar-hi a dins un xai em sembla, si més no, una interessant metàfora de les sorpreses que ens pot arribar a proporcionar la vida natural.</span></span>
</div><p></p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-24197575768691605892010-08-02T20:45:00.013+02:002010-08-05T20:36:17.275+02:00A qui res li escau, poseu-li blau<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TFcSorR8jtI/AAAAAAAAAqY/I-buTCeM740/s1600/quasi_tot_blau48036.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px; " src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TFcSorR8jtI/AAAAAAAAAqY/I-buTCeM740/s400/quasi_tot_blau48036.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5500885959878414034" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Del simbolisme dels colors hi ha moltes teories elaborades. Kandinsy en va parlar molt en el seu llibre </span></span><i style="mso-bidi-font-style:normal"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">De l’espiritualitat en l’art</span></span></i><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">. Abans també Goethe i Wittgenstein havien fet una teoria dels colors i tots dos parlaven de la sintaxi dels colors, és a dir de les diferències d’apreciació d’uns colors en relació amb d’altres i de les propietats que tenen segons les formes que els contenen.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Sobre el blau, com a color primari (i jo afegeixo: refrescant), Kandisky va dir que és el color típicament celest i que desenvolupa profundament l’element de quietud. És a dir que segons ell és el color espiritual per excel·lència. </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Segons Pastoureau (historiador sobre el simbolismes dels colors), a la seva </span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Història dels colors</span></span></i><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, diu que el blau és un color neutre, disciplinat. La frase feta “a qui res li escau, poseu-li blau” és prou explícita. És el color més oficial (només cal veure les camises de la majoria de polítics de qualsevol representació política) i el color que identifica els partits de dretes. Però a l’Antiguitat era un color poc apreciat: no es troba a les grutes del paleolític ni del neolític. Només a l’Egipte es pensava que procurava la felicitat en el més enllà. A Roma es considerava el color dels bàrbars: tenir els ulls blaus estava molt mal vist. </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">És als segles </span></span><span style="font-variant:small-caps"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">xii</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> i </span></span><span style="font-variant:small-caps"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">xiii </span></span></span><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">que el color blau es va rehabilitar. El Déu cristià es converteix en Déu de llum, i la llum es torna blava. A partir del s. </span></span><span style="font-variant: small-caps"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">xii</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> la verge apareix amb molts quadres amb un vestit blau. El blau es va tornar un color religiós.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">A l’heràldica i en política, el blau es converteix en l’oposat al roig, al vermell.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-indent:17.0pt"></p><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> El romanticisme i el simbolisme posaren de moda el blau. I Picasso el féu servir per expressar alguns dels seus quadres més profunds. Més tard, va arribar el blue jeans, com a color dels vaquers de l’oest americà i dels joves inconformistes.
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TFcSulNA5WI/AAAAAAAAAqg/7xfYTP9s6ZM/s1600/3107409.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 292px; height: 400px; " src="http://4.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TFcSulNA5WI/AAAAAAAAAqg/7xfYTP9s6ZM/s400/3107409.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5500886061326329186" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TFcTD7IV32I/AAAAAAAAAqo/TSwHULVoK60/s1600/vaqueros-a-gogo.jpg"><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px; " src="http://2.bp.blogspot.com/_NxSaI7BQ2zk/TFcTD7IV32I/AAAAAAAAAqo/TSwHULVoK60/s400/vaqueros-a-gogo.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5500886427989565282" /></a><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"> El blau és el color del món del treball (les granotes de feina acostumen a ser blaves) Però, en canvi, no és un color revolucionari com el vermell (sinó tot el contrari).
</span></span></div><p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Kieslowski en la seva trilogia dels colors va titular la seva pel·lícula més densa </span></span><i style="mso-bidi-font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Blau</span></span></i><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">, i jo la recordo feta principalment amb tons blau fosc; concretament em ve al cap la imatge de la Juliette Binoche nedant en una piscina en una aigua de tons blavosos, on posa en moviment tot el seu passat i el present de l’absència.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style=" white-space: pre-wrap; font-family:-webkit-monospace;"><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/YVCPoAjq4qg&hl=es_ES&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/YVCPoAjq4qg&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></span><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">
</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; "><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 0, 0);"><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">El blau ens acosta a la nit, a la foscor i, ara que els dies ja s’escurcen una mica, d’aquí poc entrarem en aquell moment del dia en què tot es cobreix d’una glopada de matisos de blau.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;text-indent: 17pt; ">
</p> <!--EndFragment-->maite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.com10