La visita cal desencordador

Amb afany recopilatori i etnològic, Cels Gomis, enginyer i introductor del bakuninisme a Catalunya, va escriure entre d’altres un llibre titulat La bruixa catalana. És un llibret sobre creences i supersticions recollides a tot Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.

 El llibret aplega moltes curiositats dignes d’esment referents a com fer-se bruixa o bruixot (amb un pacte que dura anys i fins que es trobi substitut/a), com transformar-se en animal (en gats negres, guineus o ocells, etc.), com participar en els aplecs amb el gran boc (arribant-hi nus a peu o damunt d’un pal d’escombra o d’un be negre), com congriar tempestes (fent batre l’aigua d’una bassa)... però una de les que més criden l’atenció és la que fa esment a la figura del desencordador.

Cels Gomis explica que hi ha la creença que quan un marit es troba impotent per a cohabitar amb la seva muller és que està “encordat”. Així, el qui es troba en aquest cas ha d’anar a trobar un desencordador i aquest, mitjançant certes oracions i pràctiques el desencorda i el torna hàbil per als deures conjugals.

Cels Gomis esmenta un llibre que he tingut el gust de consultar en línia que es diu Le sabbat dels sorciers, de Bourneville i E. Teinturier, que és un recull d’accions de bruixeria. En ell els autors exposen set maneres de fer que l’home no pugui tenir relacions sexuals amb la dona, és a dir, set maneres de tenir-lo “encordat” a través de la intercessió de la bruixa o el bruixot.

"Primera: fent que un dels cònjuges sigui avorrit per l’altre per calumnies, fent-lo sospitós, emmalaltint-lo o provocant-li una pudor insuportable

Segona: impedint que puguin acostar-se l’un a l’altre, ja sigui tenint-los en llocs separats, ja sigui interposant entre ells algun objecte.

Tercera: possibilitant que els esperits animals passin als membres genitals.

Quarta: privant l’home del líquid prolífic o assecant-lo.

Quinta: Fent tornar moll i tou el membre de l’home cada vegada que aquest vol pagar el deute conjugal.

Sisena: aplicant-li ingredients refrigerants.

Setena: fent estrènyer les parts de la dona o fent escurçar i quasi desaparèixer el membre de l’home."

He transcrit el text gairebé amb les mateixes paraules que l’original per copsar l’atmosfera del llibre que em penso que és del segle xvii. Em sobta que, per anomenar les pràctiques sexuals, es faci servir el concepte de “pagar el deute conjugal”. Però, és clar, caldria tenir en compte l’aspecte físic dels membres de la parella o les riqueses de cadascú abans de sorpendre’ns de la paraula emprada. Sobre els ingredients “refrigerants”, m’inclino a pensar que deu tractar-se d’ungüents (abans que de gel), tot i que són especulacions sobre pràctiques ancestrals algunes de les quals potser encara perduren i que sempre és bo de tenir-les present, no sigui que alguna bruixa o bruixot s’interposi en el nostre camí i vulgui fer-nos la guitza.

Nota: els gravats que il·lustren l’apunt formen part de l’esmentat llibre Le sabbat des sorciers, en l’edició del 1890.

 

Nena, vols venir amb mi a Eleusis?

Nota inicial: agraeixo al Joan la informació que m’ha proporcionat sobre els misteris d'Eleusis i que ha permés confegir aquest post.

S’inclinà per cordar-se les vetes de cuir de la sandàlia i un rull caragolat es desprengué de la diadema que li cenyia el cabell. Amb l’índex, traçut, l’enretirà del front. S’hissà i mostrà el rostre, que just encertà a guaitar Lísies. Ell, encisat encara per la delicadesa dels seus peus, l’anomenà "la noia dels turmells esvelts".

Per poc temps, però. Aviat sapigué, gràcies a la diligència de Sirus, el seu esclau de confiança, que es deia Metarina i que pertanyia a una dona corintia.

Un fermall de maragdes li semblà un bon obsequi en prova d’amor, o potser una safata de fruites acabades de collir de l’horta. Però Sirus l’advertí de la cobdícia de la mestressa: qualsevol regal que Lísies fes a Metarina seria infal·liblement requisat. 

Fins que algú li donà la idea. Sirus la transmeté a la jove, a cau d’orella, que assentí, amb el somriure fràgil de l’adolescent que enceta la vida.

Lísies va baixar de la llitera que els esclaus van dipositar a terra. Exultava. En el viatge des d’Atenes l’havia bressolat un ventet de cara, agradós i temperat. Se sentia sa i fort, tot i el dejuni que havia respectat durant nou dies seguits. L’amor l’empenyia cap a ella i qui sap si, plegats, atenyerien l’eternitat; o si tot era u.

Sí, aquell havia de ser el regal, el millor regal... les dracmes ben invertides en els jorns d’Eleusis per compartir amor i misteri. Ningú no li prendria aquella penyora d’amor a Metarina.

Efectivament era un bon obsequi. Lísies, famós orador, havia convidat Metarina, la seva enamorada, a les cerimònies d’Eleusis, que devien ser força cares. Tot i ser dona i esclava, estava autoritzada a participar-hi. Els misteris se celebraven un cop l’any en honor a Demèter, deessa de les collites, per consagrar el mite del rapte de la seva filla Persèfone.

   L’himne narra que Hades raptà la jove en un descuit i se l’endugué al món subterrani. Demèter vagà buscant-la sense treva durant dies. En no trobar-la, es vestí de dol i ordenà sembrar la zitzània (expressió que significa crear discòrdia entre els qui viuen en harmonia) en els camps conreats, per tornar-los erms. Finalment convencé Zeus perquè intercedís amb el seu germà Hades per tal que alliberés la jove. Hades consentí però, abans, aconseguí que Persèfone mengés distretament uns grans de magrana, acció per la qual es veuria obligada a descendre a l’inframon uns quants mesos a l’any. Demèter reprengué els conreus quan Persèfone sortí del seu captiveri.

Els misteris d’Eleusis no van ser revelats per ningú (els participants complien un estricte pacte de confidencialitat), però se sap que molts prohoms (Aristòtil, Plató, Ciceró i emperadors) s’hi van voler iniciar.

N’hi ha qui diu que no eren més que representacions teatrals sopre l’epifania de les deesses, aconseguida amb enginys mecànics, però sembla poc probable aquesta teoria perquè enlloc s’han trobat indicats assentaments o registres sobre pagaments a actors. Altres teories apunten que s’ingerien unes subtàncies enteògenes (bolets psicotròpics) i destil·lats que, units al previ dejuni dels participants, més la inducció col·lectiva, conduïen a estats alterats de la percepció.

L’objectiu d’aquests misteris era la transformació personal; una presa de consciència vivencial de la vida postmortem. Tot i que no hi ha cap testimoni escrit de les experiències, se sap que les persones que hi anaven certament se sentien modificades quan hi havien participat. I la resta, com amb tantes altres ocasions i aspectes de la vida, ho feia la imaginació i l'ànim. 

Vull pensar que Lísies i Metarina van esdevenir amants, i que bona part del seu festeig va consistir en l’estada iniciàtica que van fer plegats als misteris. Com a història d’amor és rodona i, si no és certa, és ben trobada.