diumenge, 19 de desembre del 2010

Madame Peyroux

Abans que les nadales acaparin el nostre univers musical, un tastet de bona música, d'aquella que embolcalla, a l'estil de la Billie Holliday, la Nina Simone o de la Sarah Vaughan. L'elegància de la Madeleine Peyroux és indiscutible i aquí en deixo una mostra en una tarda d'un diumenge assolellat de final de la tardor... quan és l'hora de prendre un cafè o quan el cos demana fer una bona migdiada.

6 comentaris:

  1. Madeleine Peyroux!!!! Delicada i amb una veu qué té un deix "antic" que m'encanta. Mai he tingut l'oportunitat de veure-la en directe i m'agradaria molt.
    Un bon regal, gràcies maite.

    ResponElimina
  2. Si, realment molt bé! Bona veu molt apta per una tarda com la que ha fet avui, migdiada inclosa.

    ResponElimina
  3. Eulàlia,

    Jo també la voldria veure actuar. Quan vingui haurem de fer una expedició per anar-hi al concert. És cert que té un deix antic, però això és el que li confereix tant d'encant ;).

    ResponElimina
  4. Galderich,

    La Madeleine crea una atmosfera entre clàssica i fora de tota moda que és el que la fa tan bona. Té una veu atemporal i, per tant, difícil de classificar. Tot el que canta ho broda. I és molt apropiada per escoltar-la després de dinar, prenent un cafè o fumant un cigar.

    ResponElimina
  5. Veig, sento, que també és apropiada per escoltar-la mentre es va rostint el capó.
    Ja saps: hora de forn per kilo de bèstia; i són 4 kilos...
    I, si el 10 ha estat ple de troballes felices com la del "desbotonat", crec que ara és la millor hora de recordar-ho: bones festes, Maite.

    ResponElimina
  6. Bones festes també per a tu Girbén!

    ResponElimina