dissabte, 27 de novembre del 2010

Units per la farsa

Estimada Heidi,

Ens hem tornat a discutir, l’Aleister i jo.  Va començar per una ximpleria, però es va anar complicant.

Ja et vaig dir que Aleister és un gran amant, però em condueix perillosament fins a algunes barreres que em fa por traspassar. A més, els sacrificis cada cop em resulten més repugnants; ja no els puc suportar. Tot queda empastifat de sang i jo ho he de netejar. N’estic tipa.

Vam anar a Lisboa a veure un escriptor amb qui Aleister s’escrivia, un tal Pessoa, que ningú coneix. Mentre ells jugaven a escacs he anat sola a visitar la ciutat, que he trobat molt peculiar. Aleister ha estat escrivint i no m’ha fet gaire cas. M’he queixat i s’ha enfilat fins que ens les hem tingut. Llavors, ha marxat amb un cop de porta i ja no ha tornat.

Estic espantada; un periodista diu que en un penya-segat proper, hi ha trobat la seva cigarrera i una carta de l’Aleister per a mi. No sé pas què pensar...

Heidi, he decidit tornar a Alemanya. Agafaré el vaixell demà mateix.

Rep una abraçada, que et faré personalment molt aviat.

Anni J. Laeger

A part d’escriure un munt de llibres i d’haver fundat societats secretes, i del fet que encara tingui seguidors ocultistes que peregrinen a l’Abadia de Thelema, a Cefalú, Sicília, lloc que va voler consagrar, Alisteir Crowley és interessant per la seva relació amb els artistes.

Fou un personatge molt controvertit, conegut com la “Bèstia 666”, ocultista, provocador, addicte a les drogues, viatger, de qui es diu, entre altres coses, que practicava la màgia negra fent sacrificis d’animals, etc.

De tots és sabut que surt a la portada de Sergent Pepper’s i que fou objecte d’amiració per part de John Lennon, Led Zeppelin i Marilyn Manson. A part d’això, sembla que va intercanviar correspondència amb Pessoa i concertaren una entrevista. Un matí clar del mes de setembre de 1930, enfundat en una capa i acompanyat per una alemanya anomenada Anni. L. Jaeger, la seva amant, Crowley va desembarcar a Lisboa.

El vaixell va arribar a Lisboa amb vint-i-quatre hores de retard per culpa de la boira. Sembla que Crowley, irònicament, saludà l’amic portuguès dient-li: “i doncs?, com se us va acudir enviar-me aquesta boira”?

Amb aquest retret Crowly feia còmplice en la bruixeria a Pessoa.

Aquest episodi va acabar d’una manera estranya. El mag va desaparèixer i un periodista publicava la notícia que s’havia trobat una cigarrera i una carta a la carretera de la Boca do Inferno, un penyasegat proper a Cascais. La carta es dirigia a l’amant de Crowley i se’n deduïa que el mag s’havia suïcidat per amor.

L’any següent Pessoa escrivia a un amic: “Crowley que, després de suïcidar-se, se’n va anar a viure a Alemanya. em va escriure l’altre dia...”

Efectivament va ser una falsa desaparició, però el mag  i l’escriptor, tots dos especialistes en la farsa, van jugar en aquesta etèria frontera entre la realitat i la ficció que caracteritza molts personatges rellevants.

10 comentaris:

  1. Ai, el gran Crawley...! Si no vaig errat, també va tenir una breu relació amb el nostre Joan Perucho. Quant tingui una mica de temps me n'informaré bé, i ho explicarem.

    ResponElimina
  2. Ep, és curiós, quan llegia la seva desaparició he pensat amb en Perucho!

    Comencem un altre laberint amb desaparicions i aparicions sorprenents i coherents alhora...

    ResponElimina
  3. Sempre m'havia demanat que coi hi fotia el Pessoa-de Campos...
    Ao volante do Chevrolet pela estrada de Sintra
    a la llum de la lluna i del somni, en la carretera deserta


    Si per anar a Cascais cal prendre "a estrada de Sintra"... No serà que ens està parlant de la conxorxa amb el Crawley? Potser l'Aleister el va trucar a les tantes... "-Mira, ja t'ho explicaré, però m'hauries de venir a buscar a Cascais, que m'he quedat penjat."

    ResponElimina
  4. Lluís,

    Estic segura que el Perucho devia mantenir correspondència amb el Crawley i potser va assistir a algun dels seus rituals.
    He llegit coses tan surrealistes del Crawley com que en Churchill el va fer cridar perquè contrarestés amb màgia dels forces ocultes de bruixots dels nazis.

    ResponElimina
  5. Galderich,

    Tots dos autors són cèlebres per les seves enganyifes i pel seu interès per les rareses. Si comencem a burxar podem arribar a trobar relacions entre els autors, entre els autors i Crawley, entre Lovecraft i Pessoa...

    ResponElimina
  6. Girbén,

    Ha, ha! doncs no ho havia pensat... Potser sí que es van conxorxar en aquella ocasió... Es pot esperar qualsevol cosa d'un parell de personatges tan excepcionals i excèntrics. Potser a l'Aleister li convenia desaparèixer de l'escena durant una temporadeta per algun compte pendent amb la justícia.

    ResponElimina
  7. En Crawley donaria per a omplir moltes pàgines, amb tota mena d'anècdotes que van del ridícul al sublim, i de l'eròtic al criminal. Després hi ha les referències (de Led Zeppelin als Beatles, que el van incloure a la portada del Sgt. Peeppers). Si ens hi posem, tenim tema per estona.

    ResponElimina
  8. Lluís,

    Sí el Crawley és un personatge polièdric. El que ha de ser molt interessant de conèixer són els seus vincles amb la política (amb el servei d'espionarge britànic, etc.). Respecte
    als autors, em sembla també que va tenir relació amb el Heminway.
    Espero una teva nova entrada sobre el tema i potser m'hi afegiré properament.

    ResponElimina
  9. CrOwley, amb O, una O rodona y gran!!

    ResponElimina
  10. Anónim,

    L'he vist escrit amb A i amb O. Ho verificaréi si cal ho canviaré. Gràcies.

    ResponElimina