La visita cal desencordador

Amb afany recopilatori i etnològic, Cels Gomis, enginyer i introductor del bakuninisme a Catalunya, va escriure entre d’altres un llibre titulat La bruixa catalana. És un llibret sobre creences i supersticions recollides a tot Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.

 El llibret aplega moltes curiositats dignes d’esment referents a com fer-se bruixa o bruixot (amb un pacte que dura anys i fins que es trobi substitut/a), com transformar-se en animal (en gats negres, guineus o ocells, etc.), com participar en els aplecs amb el gran boc (arribant-hi nus a peu o damunt d’un pal d’escombra o d’un be negre), com congriar tempestes (fent batre l’aigua d’una bassa)... però una de les que més criden l’atenció és la que fa esment a la figura del desencordador.

Cels Gomis explica que hi ha la creença que quan un marit es troba impotent per a cohabitar amb la seva muller és que està “encordat”. Així, el qui es troba en aquest cas ha d’anar a trobar un desencordador i aquest, mitjançant certes oracions i pràctiques el desencorda i el torna hàbil per als deures conjugals.

Cels Gomis esmenta un llibre que he tingut el gust de consultar en línia que es diu Le sabbat dels sorciers, de Bourneville i E. Teinturier, que és un recull d’accions de bruixeria. En ell els autors exposen set maneres de fer que l’home no pugui tenir relacions sexuals amb la dona, és a dir, set maneres de tenir-lo “encordat” a través de la intercessió de la bruixa o el bruixot.

"Primera: fent que un dels cònjuges sigui avorrit per l’altre per calumnies, fent-lo sospitós, emmalaltint-lo o provocant-li una pudor insuportable

Segona: impedint que puguin acostar-se l’un a l’altre, ja sigui tenint-los en llocs separats, ja sigui interposant entre ells algun objecte.

Tercera: possibilitant que els esperits animals passin als membres genitals.

Quarta: privant l’home del líquid prolífic o assecant-lo.

Quinta: Fent tornar moll i tou el membre de l’home cada vegada que aquest vol pagar el deute conjugal.

Sisena: aplicant-li ingredients refrigerants.

Setena: fent estrènyer les parts de la dona o fent escurçar i quasi desaparèixer el membre de l’home."

He transcrit el text gairebé amb les mateixes paraules que l’original per copsar l’atmosfera del llibre que em penso que és del segle xvii. Em sobta que, per anomenar les pràctiques sexuals, es faci servir el concepte de “pagar el deute conjugal”. Però, és clar, caldria tenir en compte l’aspecte físic dels membres de la parella o les riqueses de cadascú abans de sorpendre’ns de la paraula emprada. Sobre els ingredients “refrigerants”, m’inclino a pensar que deu tractar-se d’ungüents (abans que de gel), tot i que són especulacions sobre pràctiques ancestrals algunes de les quals potser encara perduren i que sempre és bo de tenir-les present, no sigui que alguna bruixa o bruixot s’interposi en el nostre camí i vulgui fer-nos la guitza.

Nota: els gravats que il·lustren l’apunt formen part de l’esmentat llibre Le sabbat des sorciers, en l’edició del 1890.