Emprèn el camí,
Rocallós i esquerdat com el front d’un home vell.
El sol inicia el seu trànsit serè.
Per al pou, hi falten dues hores.
Una sarganta articula una ziga zaga.
Deixa enrere el ball trèmul del baobab.
Les traces dels peus no marquen ni petja.
Per al pou, hi falta una hora.
L’estol de voltors giragonsa mandrós.
El sol s’erigeix sobre la seca capa.
El nen somriu, beu i omple les galledes.
Per al poble, hi falten dues hores.
Amb aquest petit apunt m’adhereixo a l’acció blogaire en favor que l'aigua potable pugui arribar a tot el planeta.
Impressionant aquest final de "per al poble hi falten dues hores"!
ResponEliminaPer al poble hi falten dues hores... i demà haurà d'emprendre de nou el camí.
ResponEliminaM'agrada molt a teva aportació al Blog action day dedicat a l'aigua... Senzill i directe.
MBG,
ResponEliminaTot sovint, i com a mínim! Costa d'imaginar, però, en molts indrets, les distàncies per aconseguir aigua potable de vegades són molt llargues. És evident que l'aigua és un bé escàs i que en cal tenir molta cura.
Eulàlia,
ResponEliminaEl més trist és que un nen no pugui anar a escola perquè hagi d'anar a buscar aigua. Esperem que l'aigua no sigui el motiu de nous conflictes bèl·lics, tal com s'especula.