Avui que és el dia del Pilar, que toca desfilada militar i fervor bèl·lic, se m’acut recordar dues obres que, potser sense pretendre-ho, han esdevingut llibres antibel·licistes. La primera és Les aventures del bon soldat Schweij, de Jaroslav Hasek, que és un reguitzell de les situacions absurdes que li passen a aquest soldat i de la resposta continadament delirant i ridícula de les seves autoritats militars. L’altre em va caure a les mans en la Fira del llibre antic i és la novel·la d’Erich Maria Remarque, Sense novetat en el front, que explica les vivències d’un jove en el front, des del seu cruel entrenament fins a l’aprenentatge per sobreviure a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial.
Aquest llibre va ser un dels primers llibres que Hitler va prohibir i va ser cremat públicament. I amb aquests actes de fe improvisats o no, s’elevava la literatura a la categoria d’enemic perillós. Em puc imaginar el que devia representar per a una família desposseir-la de tots els seus llibres i cremar-los en una foguera, una nit d’hivern, al bell mig d’un carrer no necessàriament cèntric. La crema de llibres sempre ha estat l’avantsala de les atrocitats més cruels.
Avui, un dia rúfol de tardor, d’aquells que vols estar a casa en pau, faig el meu petit homenatge pacifista en contra de la hispanitat bèl·lica i tinc un record per a tots els qui han hagut de passar la devastadora experiència de la guerra.
De Sense novetat en el front se n’han fet dues pel·lícules. Us en deixo un fragment de la primera filmada el 1930 i dirigida per Lewis Milestone (All quiet on the western front), que capta tot el dramatisme de la novel·la. També hi penjo uns dibuixos que va fer Josef Lada per il·lustrar Les aventures del bon soldat Schweij, que transmeten perfectament la ironia del llibre.
En acabat la Guerra, a les antigues Cotxeres de l'avinguda de Borbó, els veïns van fer una gran foguera i hi van cremar, amb gran dolor, els llibres susceptibles de catalogar-te com a comunista o no afecte al Régimen... En aquella crema col·lectiva hi eren els meus avis, i el meu pare i el meu tiet. El meu tiet, aleshores un vailet de nou anys, sense pensar-s'ho dues vegades, va agafar la Història de Catalunya i la va amagar sota l'abric. I va restar amagada a la casa familiar durant anys, i encara hi és, ben guardada, des de fa setanta anys, talment un tresor...
ResponEliminaD'això se'n diu un apunt intel·ligent!
ResponEliminaNúria, aquesta història és la que ens volen amagar i ara som nosaltres que som uns inquisidors... guardeu aquest llibre com un tresor, perquè ho és.
Has trobat una forma elegant de celebrar el dia de la barbàrie. El fenomen militar, la vida castrense i totes aquestes coses de la testosterona més tronada tenen en el soldat Schweik el seu homenatge més oportú. Un dels llibres que m'enduria on calgués. La primera escena (la mosca que es caga en l'emperador) és sublim.
ResponEliminaL'altre dia, al cine, just exposada la trama és va cremar la pel·lícula davant dels nostres ulls. Un fet fortuït que ara em fa pensar en la nícia crema de Sense novetat en el front quan la història ja estava filmada...
ResponEliminaTambé em ve al cap l'arrel del problema bèl·lic, el de la perpetuació de l'obediència; com bé assenyala Dixon al clàssic assaig Psicología de la incompetencia militar.
Núria: quina experiència tan dura, la teva família. Haver de triar el llibre que vols salvar de la crema i haver-lo d'amagar indefinidament. En tot cas el teu tiet va fer una molt bona triar per poder conèixer, de gran.
ResponEliminaLluís: per a mi també és un dels meus llibres puntal, tot i que ja fa temps que el vaig llegir (és dels que rellegiré). El recordo tot ell com a molt descarat i irreverent.
ResponEliminaAra també em ve a la ment la pel·lícula Senders de glòria, un altre clàssic antibel·licista. Un dia n'haurem de fer una llista.
Galderich: gràcies; és un apunt curt i petit, però cada any pel dia del Pilar em surt una borradura sospitosa que només se'm passa si puc protestar d'alguna manera.
ResponEliminaGirbén: un dels majors avenços que pot fer un país és suprimir el servei militar obligatori. Sóc bastant pessimista sobre l'absència de conflictes bèl·lics, però és aquí cap on cal tendir. Totes les guerres tenen un component econòmic, crec que la guerra civil va ser l'última guerra més clarament ideològica (almenys d'Europa).
ResponElimina