Un tomb per la Tàpies i pel Tàpies

El dia que vaig descobrir la biblioteca de la Fundació Tàpies –que per fi s’ha reobert– també vaig tenir a les mans, tret d’una de les prestatgeries farcides de llibres d’art, i per primer cop, el llibre titulat Manual del cultivador de mostassa o El tao en la pintura, de Mai Mai Sze.

    Aquest llibre estudia els rituals de la pintura xinesa en harmonia amb la naturalesa. La creació que arriba per mitjà d’un silenci interior, taoista, contemplatiu. La tesi del llibre és que el conreu de l’art no ha de ser entès solament com una professió o una  afició, sinó que s’ha de convertir en un estil de vida, i que, a més, l’art té quelcom de religiós.

Els materials elegits també obtenen la sacralitat per l’ús: el paper, els pinzells fets de pèl de conill o d’ovella, plomes d’oca.... La pintura (i els colors elegits) sempre ha de tenir en compte els cinc elements: la terra, l’aigua, el metall, la fusta, el foc. A partir de la mescla dels pigments amb altres elements (barrejats amb aigua o col·la) es destil·len els colors. La tinta xinesa es fa amb carbó o sutge o pi cremat. Els colors, provinents de l’atzurita, la malaquita, l’anyil, el rosa taní, el groc de suc d’albercoc... s’han de mesclar en bols de terracuita.

Dels exposats a la Fundació, m’agraden els quadres pastosos de Tàpies: barreges d’oli, sorres, blancs d’Espanya.. que esdevenen una mena d’objectes carregats de l’energia mental de l’artista i que susciten emocions. També hi ha fragments de retrats: celles, ulls, orelles, pèls, mans, que, a la manera de l’art rupestre, incorporen un sentit votiu.

Tàpies fa servir sovint les creus: la T de la seva inicial, la tau, la intersecció bàsica, la cruïlla, la suma d’element. La línia vertical connecta amb aspiracions transcendentals i l’horitzontal amb la densitat de la matèria. La creu marca en un sentit estètic el punt de confluència d’ambdues línies i també la incertesa del camí.

     Avui que he fet un cop d’ull a la nova Fundació Tàpies, m’aturo una estona davant l’obra del susdit artista i faig un apunt ràpid de les seves paraules:

“La petitesa de l’escala o l’observació del més ínfim ajuda a la concentració i absorbeix l’activitat mental de l’espectadore. Li fa descobrir l’infinitament gran, l’univers en una cosa que pot ser infinitament petita (...). La contemplació pot ser més fonda i reflexiva, i pot, al capdavall, induir igualment a l’acció i qui sap si no més sàviament”.