dimarts, 6 de juliol del 2010

Apunts refrescants (I): Conan Doyle i l’espiritisme

    Tot sembla indicar que Conan Doyle fou un fervorós adepte a l’espiritisme. Ja entre els anys 1885 i 1888 va participar en algunes sessions espiritistes i de ouija, però durant aquest període encara no s’hi va dedicar primordialment.

De Doyle sospito que l’atmosfera de misteri que envoltava les seves novel·les de Sherlock Holmes (i que tant m’agraden) devia influir en la seva vida, i vicecersa.

Fou arran de la mort del seu fill, el 1917, i del seu germà petit, que s’interessà vivament per l’espiritisme.

El físic Oliver Lodge, que també havia perdut un fill uns anys abans, guià els seus primers passos en la matèria.

Doyle també també rebé la influència de Léon Denis, figura cabdal de l’espiritisme. Doyle va apreciar molt els seus llibres i els va traduir a l’anglès. El que sembla que preferí particularment fou el de Joana d’Arc com a mèdium (les veus que sent la donzella, els senyals que rep, etc., en la seva comesa vital), que traduí el 1924 amb el títol de The Mistery of Joan d’Arc. En els seus llibres Léon Denis —d’origen humil– lloava el progrés espiritual dels homes (a través de l’espiritisme), que conduiria a l’evolució de les nacions i de tota la humanitat.

Doyle publicà el juny de 1918 La nova revelación, sobre les seves experiències espiritistes. Coincidint amb el final de la guerra, l’espiritisme visqué un moment d’esplendor, ja que molts familiars intentaven posar-se en contacte amb els seus morts a la guerra. Amb la seva obra Doyle pretenia iniciar en l’espiritisme per alleujar el dolor dels qui havien perdut éssers estimats.

En el moment en què esclatà la gran contesa, el moviment espiritista considerava la guerra com el senyal per a una nova era que s’obriria després del caos.  Segons la mèdium americana Mme Piper (que Doyle cita en el seu llibre, però que no he pogut documentar més) l’espiritisme passaria a ser molt accessible per a l’enteniment humà, però, abans, el món hauria de purificar-se.

La nova revelació, Doyle també subratlla la importància de les capacitats humanes infrautilitzades; de fet, pensa que totes les dones són mèdiums no exercitades. També està convençut que l’escriptura automàtica és el mitjà més eficaç de comunicació amb el mès enllà. En El missatge vital, publicat l’agost de 1919, Doyle fins i tot insisteix en la necessària reforma del cristianisme per incorporar l’espiritisme.

Conan Doyle va viatjar a molts països per divulgar l’espiritisme i va participar en el Congrés Espiritista Internacional de 1925. Doyle, com la major part dels espiritistes, creia que l’espiritualisme englobaria totes les religions i tindria la capacitat d’unir tots els éssers humans i que reconciliaria la ciència i la religió.

 Em quedo amb aquest vessant filantrop de Doyle i de la majoria d’espiritistes europeus de principis del segle xx —que tant em sedueix (també en tenim mostres al nostre país, però seria objecte d’un altre apunt, i d’altres blocs ho han tractat abastament i amb molt de mèrit –vegeu Riell Bulevard) i que segur que m'hauria empès en aquell moment a abraçar la causa, encara que hi hagués detectat impostura. Doyle també va escriure una Història de l’espiritisme, que friso per poder fullejar algun dia. L’editorial Valdemar va editar no fa gaire El missatge vital.

6 comentaris:

  1. Diuen que l’autor de Sherlock Holmes posseïa ell mateix les extraordinàries habilitats mentals detectivesques del personatge que va crear, però sembla que en el camp de l’espiritisme va ser massa confiat i crèdul i no es va molestar gaire en aplicar-les. Fins i tot unes adolescents el van enganyar fàcilment falsificant unes fotografies, retallant dibuixos de fades d’un llibre de contes, fotografies que Conan Doyle va defensar fins al final. D’aquest episodi, per cert, se’n han fet novel·les i dues pel·lícules. Però el seu entusiasme, gens científic, va engrescar dos científics, Joseph i Louisa Rhine, a iniciar l’estudi dels fenòmens psíquics en condicions controlades de laboratori, a la Universitat de Duke, després que van assistir a una de les seves conferències. Aquesta línia de recerca s’ha mantingut fins a l’actualitat.

    ResponElimina
  2. Heliopolis,

    Confesso que no tinc ni idea d'espiritisme, però, com que m'agraden tant les novel·les de la saga de Holmes, m'ha interessat el tema. Trobo molt envejable aquest intercanvi de diverses ideologies i pràctiques alternatives que es donaren la mà en els primers anys del segle XX. Vull dir que hi havia molta relació entre naturistes, anarquistes, espiritistes, maçons, etc. i que transitaven d'un a l'altre. Sobre la teva referència a intentar crear una línia científica
    en aquests temes, m'imagino que no deu de ser fàcil. Com es diu -segur que ho saps- aquesta senyora que va assistir a moltes persones moribundes i va escriure força llibres sobre el tema?

    ResponElimina
  3. Crec que ara l'espiritualitat utòpica -de la qual l'espiritisme en va ser una facció rellevant fins no fa massa (penso amb els Led Zeppelin a la casa de l'Aleister Crowley), s'ha traslladat a altres àmbits. Un territori difús que els sociòlegs l'anomenen pietat còsmica, i que el Salvador Giner acota amb saviesa en un gran article:
    http://www.alcoberro.info/planes/eticaecol9.htm

    ResponElimina
  4. Efectivament, a principis del segle XX hi havia una atmosfera molt interessant amb interrelacions entre naturisme, espiritisme, anarquisme, etc., també a Catalunya. Hi ha estudis publicats sobre el tema.

    Quant a la recerca científica, no és sobre l'espiritisme, sinó només sobre suposades facultats mentals anòmales com ara telepatia i altres, tot i que l'espiritisme de finals del XIX i principis del XX en gran part ho va impulsar, però després el que es va començar a investigar (i ara actualment també) són aquestes altres coses.

    Quan dius la senyora que va assistir molts moribunds i escriure força llibres, suposo que et refereixes a la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross, morta fa pocs anys. Sembla que el seu mètode per ajudar psicològicament tant els moribunds com els familiars funciona molt bé a la pràctica, i fins i tot es poden trobar llibres seus en alguns tanatoris. També va fer recerca en temes psíquics.

    ResponElimina
  5. Girbén,

    Vaig per la meitat de l'article del Salvador Giner i m'està agradant força. Aquest concepte d'ecoreligió el trobo molt encertat pel moment que estem vivint. Segueixo llegint... quan l'acabi, et comento la resta. Gràcies per donar-me'l a conèixer. El Salvador Giner em cau molt bé.

    ResponElimina
  6. Heliopolis,

    Exacte, era la Kübler-Ross. Deixant de banda l'espiritisme, sí que existeix una frontera referent a les suposades facultats mentals i cognitives anòmales (manllevo les teves paraules) que potser es pretenen investigar sobre un punt de vista més científic. No ho sé, fa de mal dir cap a on derivarà aquesta investigació; mentrestant, hi ha molta gent que es fa rica escrivint llibres sobre la bona sort, les sincronies, l'autoajuda, com ser el propi coaching, etc.
    I si ens inventem alguna cosa i ens fem rics?

    ResponElimina