El fet que ens hàgim quedat sense fiesta nacional és per a mi alliberador. Em feia patir veure les banderilles clavades en el llom del toro i la manera d’anar-lo afeblint amb la tortura fins a la mort. Un espectable tristíssim. En canvi, he d’admetre que la dansa del toreig, el repte de l’home davant del toro em resulta fascinant i em remet a cultures mil·lenàries, micèniques i minoiques, que ja el practicaven. No considero el toreig com a art, pel que té de sanguinari i espaordidor, però enten que el repte de l’home davant de la bèstia ens transporta a comportaments atàvics molt arrelats.
L’abolició de la fiesta nacional s’ha polititzat; era inevitable i natural. La festa taurina s’associa al franquisme i a l’Espanya centralista i de dretes, i consegüentment, els opositors sembla que hàgim de ser tots independentistes i d’esquerres. Però, arribats a aquest punt, no hi ha gaires més coses a dir: per damunt de tot s’aboleix una pràctica de tortura animal i això ha prevaldre sobre qualsevol discussió o debat.
Lamento que molta gent treballadora de la fiesta s’hagi de quedar a l’atur, però espero que es puguin reconvertir en professions més altruistes.
Amb tot, hi ha una cosa ben clara: d’aquí poc en Serrat i la resta de vips aficionats als toros hauran d’anar a veure José Tomàs a Les Ventas en comptes de la Monumental. I jo ho celebro i estic contenta de viure en una nació que ha abolit una pràctica cruel i deshumanitzada.
Senzillament és això: es prohibeix perquè implica una tortura a un animal.
ResponEliminaLes altres consideracions són secundàries. El que em sorprèn és que la dreta espanyolista s'hagi identificat tant clarament amb el tema, com si vulguessin esdevenir tòpics!
Deixant de banda la politització que se n'ha fet, que, com bé dius, era inevitable... el més important és haver eradicat una pràctica cruel. Terricabras, el filòsof, ho va expressar molt bé en el seu discurs al Parlament: "... només si som capaços d’anar acabant amb la crueltat de mica en mica podrem tenir alguna esperança (alguna, almenys petita) d’acabar algun dia amb la crueltat en el món. Les curses de toros no són l’únic problema que tenim. Però, el tenim –sobretot el tenen els toros– i l’hem de solventar, ara que podem."
ResponEliminaEn fi, jo també me n'alegro, i molt!
Galderich,
ResponEliminaTens raó, la dreta espanyola és molt poc original i recorre a tòpics. Però més val que segueixi així, perquè és més fàcil d'identificar. Quan la dreta s'emmascara de culta i guai, llavors sí que fa por. Ara que aviat se'ls veu el llautó, no ho poden evitar.
Núria,
ResponEliminaCompartim l'alegria. I sí, és cert, amb petits (o grans, com aquest) avenços per eradicar pràctiques cruels infligides als ésser vius transformem la humanitat. Un altre tema pendent a Europa (crec que a França, per exemple) són les lluites de galls. Aviam si l'efecte dòmino funciona a dins i fora del país.