En moltes coses de la vida vaig en retard, i en d'altres he fet manifestament tard. Per exemple, he hagut d'esperar fins a la nit de Sant Joan d'enguay per tenir el gust de conèixer l'Alain Bashung. Per recuperar el temps perdut, ara l'escolto per diversos mitjans i em deixo endur per les seves lletres que, convertides en cançons, assoleixen el mateix grau de cruesa que de poesia. Avui, en tren, mentre tornava de Campdevànol i el cel s'espessia amb núvols de color gris canonada, el clapoteig de les gotes contra els vidres m'ha fet pensar en l'Alain. I, en aquesta tarda, ara ja barcelonina, i per tant xafagosa, en deixo un esbòs perquè l'Alain ens venti una mica durant la vetllada.
No sé si et consola... però jo tampoc en sabia res...! :-(
ResponEliminaMolt bo, però com tu, arribo tard, que fa poc que s'ha mort!
Galderich,
ResponEliminaSí, també vaig saber que s'havia mort l'any passat; bé, ens queda la seva discografia, que vaig descobrint de mica en mica.
Sembla molt bo, aquest home!
ResponEliminaMarta,
ResponEliminaA mi també m'ho sembla...! Vejam si aviat torno a penjar-ne una altre cosa; que promet!! Sense fer-ho exprés, m'adono que penjo molts/es cantants francesos/es, oi?
Doncs sí! A mi també m'agraden molt, els francesos.
ResponEliminaHola Maite!!!
ResponEliminaSona bé, però no entenem la lletra. Un petó.
Hola Joan!!
ResponEliminaQuina sorpresa! Molt benvingut!! Petons.