Apunts refrescants (I): Conan Doyle i l’espiritisme

    Tot sembla indicar que Conan Doyle fou un fervorós adepte a l’espiritisme. Ja entre els anys 1885 i 1888 va participar en algunes sessions espiritistes i de ouija, però durant aquest període encara no s’hi va dedicar primordialment.

De Doyle sospito que l’atmosfera de misteri que envoltava les seves novel·les de Sherlock Holmes (i que tant m’agraden) devia influir en la seva vida, i vicecersa.

Fou arran de la mort del seu fill, el 1917, i del seu germà petit, que s’interessà vivament per l’espiritisme.

El físic Oliver Lodge, que també havia perdut un fill uns anys abans, guià els seus primers passos en la matèria.

Doyle també també rebé la influència de Léon Denis, figura cabdal de l’espiritisme. Doyle va apreciar molt els seus llibres i els va traduir a l’anglès. El que sembla que preferí particularment fou el de Joana d’Arc com a mèdium (les veus que sent la donzella, els senyals que rep, etc., en la seva comesa vital), que traduí el 1924 amb el títol de The Mistery of Joan d’Arc. En els seus llibres Léon Denis —d’origen humil– lloava el progrés espiritual dels homes (a través de l’espiritisme), que conduiria a l’evolució de les nacions i de tota la humanitat.

Doyle publicà el juny de 1918 La nova revelación, sobre les seves experiències espiritistes. Coincidint amb el final de la guerra, l’espiritisme visqué un moment d’esplendor, ja que molts familiars intentaven posar-se en contacte amb els seus morts a la guerra. Amb la seva obra Doyle pretenia iniciar en l’espiritisme per alleujar el dolor dels qui havien perdut éssers estimats.

En el moment en què esclatà la gran contesa, el moviment espiritista considerava la guerra com el senyal per a una nova era que s’obriria després del caos.  Segons la mèdium americana Mme Piper (que Doyle cita en el seu llibre, però que no he pogut documentar més) l’espiritisme passaria a ser molt accessible per a l’enteniment humà, però, abans, el món hauria de purificar-se.

A La nova revelació, Doyle també subratlla la importància de les capacitats humanes infrautilitzades; de fet, pensa que totes les dones són mèdiums no exercitades. També està convençut que l’escriptura automàtica és el mitjà més eficaç de comunicació amb el mès enllà. En El missatge vital, publicat l’agost de 1919, Doyle fins i tot insisteix en la necessària reforma del cristianisme per incorporar l’espiritisme.

Conan Doyle va viatjar a molts països per divulgar l’espiritisme i va participar en el Congrés Espiritista Internacional de 1925. Doyle, com la major part dels espiritistes, creia que l’espiritualisme englobaria totes les religions i tindria la capacitat d’unir tots els éssers humans i que reconciliaria la ciència i la religió.

 Em quedo amb aquest vessant filantrop de Doyle i de la majoria d’espiritistes europeus de principis del segle xx —que tant em sedueix (també en tenim mostres al nostre país, però seria objecte d’un altre apunt, i d’altres blocs ho han tractat abastament i amb molt de mèrit –vegeu Riell Bulevard–) i que segur que m'hauria empès en aquell moment a abraçar la causa, encara que hi hagués detectat impostura. Doyle també va escriure una Història de l’espiritisme, que friso per poder fullejar algun dia. L’editorial Valdemar va editar no fa gaire El missatge vital.