dilluns, 21 de juny de 2010

El comenidor i la seva sabata

Ara que estem a punt d’atènyer el solstici d’estiu i que entrem a l’època més seca de l’any, amb la intenció de refrescar-vos, i inspirada en el llibre-tresor que ens va presentar recentment Galderich de Piscolabis librorum, titulat Tesoro de oraciones de suma virtud y eficacia para curar toda clase de dolencias así del cuerpo como del alma como también un sinnúmero de prácticas para librarse de hechizos y encantamientos con bendiciones y exorcismos, vull recordar les recerques etnològiques que s'han fet sobre el folklore a l’entorn de les pluges i les tempestes i altres accidents meteorològics.

Els fenòmens meteorològics devastadors (les calamarses, llamps, ventades o les sequeres persistents) com és natural sempre s’han atribuït a les bruixes, les quals s’aplegaven per congriar les tempestes, que anunciaven trasmudant-se en ocellots que precedien la tronada.        

Per evitar aquests desastres i que es malbaratessin les collites, sovint es recorria a processions i peregrinacions per treure a passeig la vera creu (la creu on va ser crucificat Jesucrist) o imatges de sants, mentre s’adreçaven les pregàries corresponents. També es repicaven les campanes per cridar a l’oració i per advertir els vilatans del perill que els amenaçava.

Però el més curiós és l’acció de comenir, que significa conjurar o exorcitzar les bruixes o els mals esperits per evitar que descarreguin les tempestes que han estat generant. L’acte de comenir es feia a la porta de l’església o en una mena de porxo, el comenidor, situat en un indret elevat i proper a l’església. El comenidor també era el capellà que comenia.

 El breviari en una mà i el paraigua en l’altra, el capellà o el rector de l’església del poble encetava un diàleg amb la bruixa o el dimoni per convèncer-los que dispersessin les tempestes. De vegades, per allunyar-se, la bruixa exigia una penyora que, sovint, consistia en la sabata del capellà, que era llençada contra els núvols. Segons sembla, sovint la sabata apareixia l’endemà, després de la tempesta, a l’altra banda del poble o la riera.

 Per evitar les malifetes de les bruixes també era freqüent penjar una carlina a la porta o eines de tall encreuades.
Aquestes pràctique pseudoreligioses eren tolerades i admeses per l’Església, tot i el seu caràcter supersticiós. En Josep Romeu i Cels Gomis, etnòlegs amb molt de predicament (en Cels Gomis fou un dels introductor del bakunisme a Catalunya), en parlen força en els seus llibres sobre folklore, meteorologia popular o les bruixes catalanes.

Aquest any, tal com estan els boscos per l’acció de les nevades, més val que estiguem a bones amb les bruixes, sobretot (i en aquest cas) perquè ens facin arribar aviat bones pluges per lliurar-nos dels incendis estivals. Desbrossarem el comenidor i li enllustrarem les sabates al capellà, ja que l’elegància no està renyida amb la funcionalitat.

8 comentaris:

  1. Maite,

    Gràcies per contestar una pregunta que et feia d'una manera tant extensa i elegant!

    He penjat aquest apunt com a bibliografia del meu apunt, el complementa, i molt!

    ResponElimina
  2. Ep!, Galderich, gràcies; faig molt de goig al teu Piscolabis!! Si, la cosa ha anat de bruixes, deu ser per la proximitat del solstici. La veritat és que són temes que donen molt de joc i que, sovint, si arriba de manera instintiva.

    ResponElimina
  3. M'ha intrigat el verb comenir i l'he buscat a l'Alcover Moll. Hi surt documentat, amb el significat que expliques, com a variant de comunir: "conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes". Un nou verb que he après.

    Un apunt genial, i molt adient! :)

    ResponElimina
  4. Maite: sempre tot tall, i del bo!
    Que jo recordi, l'emblema solar de la carlina s'acostuma a penjar al batent esquerra de les portalades; al principi segons el nostre sentit de lectura.
    Tinc ben documentada una porta de l'alt Berguedà -ben similar a la que mostres- on al batent dret hi han clavades, amb puntes, dues potes corsecades de voltor.
    Ara no el tinc a l'abast però, quan pugui, miraré si el Violant i Simorra en diu res al seu Pirineu.

    ResponElimina
  5. Marta,

    Celebro haver contribuït ni que sigui una mica a ampliar el teu vocabulari, La paraula "comenir", per ella mateixa, ja es mereix una entrada. En fi, no amago que això és un petit suggeriment perquè en facis un apunt al teu blog.

    ResponElimina
  6. Girbén,

    Les dues potes de voltor segurament són en record de la bruixa convertida en ocellot que precedeix la tempesta. Sobre el cantó en què es penja la carlina, doncs no el sé, però crec que ha de ser l'esquerre, per això de l'esquerra, la sinistra, l'hemisferi esquerre. En definitiva, l'esquerra sempre és més díscola, menys controlable. Ara m'adono que també podria ser el subjecte d'un nou apunt. Hi pensaré. Gràcies per inspirar-me :))

    ResponElimina
  7. Ja m'he mirat què en diu el Violant Simorra de les carlines. Apart d'assenyalar que, com totes les flors, simbolitza la puresa i la vida, la carlina és un símbol solar i amulet infal·lible contra les bruixes. També diu que aquesta funció, forta encara al país basc, és va perdent cap a llevant dels Pirineus; on és més de rústec baròmetre (els seus pètals es tanquen quan hi ha molta humitat i s'obren amb el sol).

    També sé de qui cull carlines quan són tendres i les cou com si fossin carxofes; al capdavall són parentes ben properes. Imagino que després de menjar un plat de carlines no hi ha bruixa que et pugui perjudicar!

    ResponElimina
  8. Girbén,

    Ha, ha, potser deixar-les marinar amb una mica de llimona permet fer-ne una amanida ben bona i profilàctica de bruixes :) No coneixia Violant i Simorra, gràcies per fer-me'l descobrir; és de la veta del Romeu i el Gomis.
    Per la forma de la carlina, s'entén que sigui un signe solar; a les bruixes, més amants de la lluna, els devia provocar una mena d'urticària. No cal patir, avui les bruixes dormen la ressaca de la revetlla.

    ResponElimina