diumenge, 14 de novembre de 2010

Guillaume de Machaut i el seu laberíntic rondeau

Guillaume de Machaut va ser un cèlebre poeta i compositor francès del segle XIV, que va fixar les regles de diverses formes musicals. Però també era un creador molt lliure que va compondre peces molt peculiars. Com que va ser canonge de Reims i Amiens, coneixia les característiques físiques i simbòliques dels laberints del paviment. Fruit d’això va escriure el rondeau Mon fin est mon commencement, que recorda l’estructura d’un laberint unicursal (amb una única sortida i un únic camí d’entrada fins a la sortida i viceversa). Cap a la meitat, aquest rondeau reverteix el moviment musical i al final tanca el cercle amb la frase: et mon commencement est ma fin.

En la imatge, sembla que Machaut és el personatge que hi ha davant de la muralla.

 

8 comentaris:

  1. Bona suggerència. Ja fa uns quants anys un bon amic em va regalar els discos en vinil de l'Esther Lamarque cantant a Machaut. Des d'aquell temps ha estat una bona companyia.

    Veig que continues enmig dels laberints... si és així queda-t'hi i ens expliques que més hi veus!

    Galderich

    ResponElimina
  2. Comença (o continua) l'ofensiva laberíntica!

    Els labertints unicursals em donen una idea per la meva aprotació al tema. Hi dono tres voltes i m'hi poso.

    M'agrada especialment la frase que tries: "et mon commencement est ma fin".

    ResponElimina
  3. Ara, que -joguinosos- volem especular sobre l'entrellat dels laberints, em sento més ferit que mai per la ingerència publicitària que ens imposa el goear. Valgui aquesta trava per a ressaltar l'aconseguida aspiració a la puresa del Machaut... Pretendre cantar el traç d'un laberint! I quina gosadia!

    ResponElimina
  4. Galderich,

    La música de Machaut sona tan elaborada, tan mesurada... que res no es deixa a la improvisació. Si l'hagués de definir diria que és "virtuosa".

    ResponElimina
  5. Eulàlia,

    Continua l'ofensiva laberíntica! Demà més... Jo també hi dono unes quantes voltes més i l'enllesteixo. Aquest commencement est ma fin és una mena d'alfa i omega, un infinit... Tenia bones idees, el Machaut.

    ResponElimina
  6. Girbén,

    Tan agosarat és musicar un laberint com escriure sota forma laberíntica. Borges n'era un especialista, però té en el recull "Atlas" un conte laberíntic (dedicat a Cnossos, i al seu viatge amb Maria Kodama) que consta d'una mateixa frase que té acabaments diferents i l'estructura del conte adquireix la forma d'una espiral.

    ResponElimina
  7. M'he quedat mig extasiat amb en Machaut. I salvant moltes distàncies m'ha recordat alguns laberints sonors d'en Glass, que sovint fa referències a la música antiga.

    ResponElimina
  8. Lluís,

    Sí, és cert, que recorda en Glass...En tots dos tincs la sensació que van juxtaposant melodies a una que n'és la fonamental. No sabria explicar-ho, perquè no en sé gaire de música, però potser ja m'entens.

    ResponElimina