diumenge, 27 de desembre de 2009

La impremta de la vídua: un negoci solvent

 

Un dels oficis tradicionalment masculins (en fi, com quasi tots) que les dones han exercit des de molt antic és el lligat a les arts del llibre i l’edició, fent d’amanuenses, miniaturistes, enquadernadores, etc.

A partir del Renaixement, moltes dones esdevenen impressores quan, arran de la mort del seu marit, pare o germà, hereten el negoci familiar. En cap cas, però, canvien el nom d’origen del taller, sinó que el conserven afegint-hi el seu corresponent parentiu: vídua de, filla de...

Així, és freqüent que un taller dirigit –posem durant una dècada– per un impressor mantingui el nom d’origen (després de morir-se) durant trenta anys més, quan en realitat qui l’haurà gestionat tot aquest temps és la seva vídua o sa filla.  

A València, Jerònima Galés, impressora en actiu des del 1556 al 1587, va fer-se càrrec del taller del seu home difunt amb el nom de vídua de Juan Mey. Com que era jove, aviat es tornà a casar (va buscar-se un altre impressor: cal rendibilitzar el matrimoni). El taller incorporà el nom del flamant espòs, fins que aquest també traspassà. Jerònima es veié obligada a rebatejar el taller amb el nom de vídua del segon marit, Pedro de Huete. La impremta de Jerònima Galés va fer una edició de les cròniques de Jaume I i de Muntaner: feines d’envergadura en negocis solvents, dutes sota un púdic anonimat. Jerònima escriu un sonet en els preliminars a l’edició del text de Jovio, Libro de las historias y cosas acontecidas en Alemaña..., que encapçala amb un “la impressora al lector” (és obvi que es reconeix l’ofici) i segueix:

Puesto quel mugeril flaco bullicio/ no deue entremeterse en arduas cosas/, pues luego dizen lenguas maliciosas,/ que es sacar a las puertas de su quicio:/ Si el voto mio vale por mi officio,/ y ahuer sido una entre las mas curiosas,/ que de ver, e imprimir las mas famosas/ historias ya tengo uso, y exercicio [...]”.

Investigar sobre aquesta matèria demana capbussar-se fins al fons de baluernes polsegoses de registres mercantils o de la propietat, de testaments...  Qui ho fa, descobreix petjades reveladores, com per exemple directrius testamentàries molt clares de les mestresses del taller respecte de qui no l’ha d’heretar, per causa de la seva ineptitud manifesta (el fill calavera o el cunyat brètol...). Tot lunivers de les relacions personals i professionals dels negocis familiars.

Rosa Maria Gregori, Àngels Solà i Marina Garone han invocat les muses de la impremta, i avui una ha tingut la bondat de dictar-me uns quants apunts ràpids abans d’esmunyir-se per l’interstici de les portes del balcó.