M’espolso els cabells i llisquen a terra restes de confeti

 M’espolso els cabells i llisquen a terra restes de confeti; aplaco la ressaca amb un suc de taronja fred. Em prenc un cafè sol. Lentament torno a ser jo mateixa, encara que –segons em fan creure– la meva existència a partir d’ara discorre en la segona dècada del segle vint-i-u. Un aficionat a la Càbala o a la doctrina pitagòrica potser assegurarà que el 10 és la xifra que representa la perfecció espiritual. 2+0+1+0 sumen 3, número que equilibra o desequilibra, perquè resol la dualitat o la desharmonitza... Ai, no entenc res: crec que necessito un altre cafè.

 (Reprenc, al cap d’unes hores:)

Encara que hagi començat esbiaixat, aquest primer post de l’any s’adreça principalment als qui sou mares, pares (de fet o en projecte), avis o àvies, tiets o tietes, germans grans, amics d’amics que tenen fills, cosins..., i també mestras i mestres (per definició i vocació, en bona part sou pares i mares universals), en fi, a totes les cases on hi ha criatures –o bé a prop; i amb concepció de titularitat o no– que esperen l’arribada dels Reis.

Com que segur que ja patiu perquè veieu que s’acosta la data i fins ara no us heu vist en cor d’entrar a cap botiga de joguines ni llibreria, em permeto suggerir-vos un parell de llibres possibles candidats a esdevenir regals.

L’un és una petita història per a nens d'uns sis anys en endavant que es titula Fent la meva; una història de sabata. En realitat és la història d’una pedra que sempre hi ha a dins de la sabata d’un senyor (al llarg de tota la vida). No entesa com un obstacle que li fa la guitza, sinó, al contrari, com un talismà de concentració que l’ajuda a retrobar el camí. Trobo aquest concepte engrescador per a la canalla, i les il·lustracions, càlides i evocadores (i hippies!), però la història pel meu gust és fluixa i un pèl conservadora. Svjetlan Junakovic, l’il·lustrador, viu a Zagreb.

L’altre proposta és un còmic dolcet per a adolescents que comencen a descobrir l’amor. Es diu ¿Me seguirás queriendo si mojo la cama? (el títol és una mica ambigu; no entenc ben bé a què es refereix...). L’ha fet una jove autora americana que es diu Liz Prince, basat en la seva pròpia relació de parella. La dibuixant de còmics (l’autoretrat és molt fidel), el seu nòvio músic, i la seva vida en comú. La tendresa de dos enamorats que viuen plegats, fan sexe sense parar, que s’ensumen minuciosament les aixelles, que negocien llepadetes mútues a canvi de coses inversemblants, que juguen amb el gat malcarat... Refrescant com un gelat de llimona per a adolescents que aviat sentiran l’impuls d’estimar i de crear el seu propi espai de llibertat i de convivència (de vegades, fins i tot poden ser compatibles...).

Fa massa temps que a les seccions infantils de les llibreries trobo a faltar nous àlbums il·lustrats d’autors catalans. Tinc la impressió (m’equivoco?) que darrerament hi ha un excés de traduccions de llibres estrangers emparaulades per editorials catalanes (o amb seu  a Catalunya) en fires internacionals (fins i tot de fa dos o tres anys), per descomptat en detriment de creadors autòctons...

Ho deixo dit... Si algú també ho comparteix –i pot– que ho faci arribar on pertoqui.