dijous, 16 de setembre de 2010

Josep Pla: anys de joventut i mecenatges

Aquest apunt és un extracte del llibre La contribució catalana al desenvolupament de la indústria surera portuguesa de Pere Sala i Jordi Nadal. M’ha encuriosit descobrir-hi aspectes que no coneixia d’un Josep Pla molt jove, en els seus primers anys de carrera literària, que ha de compaginar la feina de comercial d’una empresa surera amb la d’escriptor, i que, a més, en aquell moment ha pres partit polític d’oposició en contra de la dictadura de Primo de Rivera. Com tothom sap, més tard la seva trajectòria política discorrerà per altres viaranys molt més conservadors.

La indústria surera de Palafrugell va tenir molt a veure en la carrera literària de Josep Pla. Abans que Cambó esdevingués el seu mecenes i que Pla li escrivís un panegíric bibliogràfic, va tenir un altre mecenes, Joan Miquel i Avellí, director de l'empresa Manufacturas del Corcho de Palafrugell. Era el sogre i cap de Pere Pla, el germà de Josep Pla. J. Miquel es va interessar vivament per les qualitats literàries del jove i va decidir donar suport a la seva carrera literària. Li va assignar un sou mensual com a avançament de la publicació dels seus llibres. Josep Pla llavors tenia 28 anys.

"Arran d’aquest acord, a finals de 1925, Josep Pla viatjà a Londres per incorporar-se a temps parcial a la plantilla de la distribuïdora de la casa de Palafrugell a Anglaterra. I publicà el llibre, finançat per J. Miquel, titulat Rússia. Notícies de l’URSS. Era el fruit d’un viatge recent de l’escriptor a les terres dels soviets.

L’abril de 1926 va demanar al seu germà Pere que temptegés la possibilitat que l’empresa l’enviés a Nova York, però tot indica que ho impedia el retard en les seves tasques paral·leles d’escriptor i periodista. Sembla que el mecenes J. Miquel li demanava (a través del secretari de l’empresa, Joan de Linares) un millor compliment dels compromisos adquirits.  

Josep Pla va transmetre a Pere el desacord amb Linares, el qual l’havia censurat per carta (12 d’abril de 1926) en els termes següents:

“[...] Mira, Pla, aquesta carta te l’escric per al teu bé, puix me penso conèixer bé al Sr. Miquel, potser millor que ningú, i ell és un home que quan porta afecte, quan té simpatia per algú, no té mesura i no plany res, però ai del qui li decau!... I si el Sr. Miquel se’n desentenia, adéu publicació de llibres [...]. Una abraçada ben carinyosa del teu bon amic J. de Linares.”

L’escriptor es va quedar a Londres i durant aquell estiu de 1926 va continuar rebent de Palafrugell els diners convinguts. En aquest període va viatjar molt per Europa, al setembre tornà a Anglaterra i s’establí una temporada llarga a Leeds amb l’objectiu de trobar-hi tranquil·litat i inspiració.

El llarg sojorn de Josep Pla a l’estranger tenia molt a veure també amb la persecució de la cultura catalana per part de la dictadura de Primo de Rivera (implantada el 13 de desembre de 1923). Pesava sobre l’escriptor una ordre de detenció. Però no formava part dels plans de Pla canviar de posició, de “rebaixar-se” per reconciliar-se amb el règim. Per exemple, a la primavera de 1927, en la preparació d’un viatge a Barcelona amb la seva promesa, Adi Enberg (filla del cònsol de Dinamarca a la capital catalana), Pla pensava quedar-se a la frontera francesa mentre ella resolia afers a la ciutat comtal. Diu al seu germà: “Tal com estan les coses no em puc exposar que em detinguin ni tres dies, perquè us donaria un disgust a vosaltres i ni el Sr. Miquel ni el Sr. Enberg –que són homes de negocis i, per tant, acostumats a estar bé amb el que mana– quedarien satisfets. Jo, aquestes coses, directament, no les puc arreglar perquè tu ja saps que jo no demanaré cap favor a aquesta gent. Seria la meva decapitació davant dels meus amics”.

Aquesta posició contrària al primoriverisme contrasta amb el pragmatisme del mecenes. Des de Berlín, el 2 de juliol de 1925, Josep havia escrit a Pere “això que creu en Miquel, que jo puc escriure avui en  diaris castellans d’Espanya, és una cosa impossible. Passaria com un trànsfuga... Entens? Sóc massa a dins del ball per convenir-me adoptar una posició incoherent.”"

 

6 comentaris:

  1. Ha, ha... a vegades la correspondència privada pot jugar males passades!

    ResponElimina
  2. Galderich,

    Aquest individu, el Joan de Linares, devia ser una bona peça. Però la cara fosca d'aquests mecenatges són les servituds que exigeixen. Per sotmetre's a això, també s'ha de venir de mena.

    ResponElimina
  3. La biografia d'en Pla sembla més enrevessada com més coses en saps. Jo diria que va provar fortuna de diverses maneres, i apuntant-se a diverses estratègies, ideologies, etc. No l'acabo de comprendre, però. En tot cas, crec que abans de morir-te estaria bé cremar la correspondència.

    ResponElimina
  4. Lluís,

    Sí, n'hi ha qui diu que també va fer d'espia. Jo crec que Pla no devia tenir una ideologia gaire sòlida. Vull dir que es devia deixar pel corrent imperant i s'apuntava al que més afavoria a la divulgació de la seva literatura. Crec que es movia bé en l'ambigüitat i procurava mantenir-se en un terreny fronterer. El seu llibre Contraban també ho reflecteix.

    ResponElimina
  5. Sempre he pensat que Josep Pla devia de ser un home molt interessant, per bé que ple de contradiccions (com tothom). Si la perfecció existeix, s'hauria d'aplicar sens dubte a la seva manera d'escriure. Com a escriptor era excel·lent, i jo m'estimo més "no pensar" gaire en la seva possible faceta d'espia... Em penso que tens molta raó amb aquest últim comentari, Maite.

    ResponElimina
  6. Marta,
    Sí, jo també comparteixo amb tu el gust per la seva literatura. També és cert que com més se sap de la vida d'un autor s'entenen més coses de la seva obra. Encara que, tot sovint, conèixer la trajectòria política d'un autor por crear prejudicis literaris que, de vegades, no es poden ni s'han d'obviar.

    ResponElimina