dissabte, 14 d’agost del 2010

El fabulós arbre dels xais vegetals

La naturalesa fantàstica em resulta fascinant. En els llibres de viatges successors al de Marco Polo hi ha profusió de descripcions d’elements naturals exòtics i meravellosos. Un dels que més m’ha cridat l’atenció és l’arbre que dóna xais. Això ho explica fra Ordoric de Pordenone en el seu llibre de meravelles, que, en definitiva, és un relat de viatges del segle xiv. Fra Ordoric va viatjar des de Constantinoble fins a la Xina entre els anys 1313 i 1330. I en algun punt de la seva travessia va localitzar un arbre meravellós que donava uns fruits, en forma de meló o carabassa, a l’interior dels quals, com en una metamorfosi fantàstica, hi creixien xais. És a dir que quan el fruit madurava, s’obria i deixava sortir el xai.

Altres especímens, recollits en diversos llibres de meravelles (per exemple el de Jean de Mandeville), fan referència a un arbre d’oques (que són comestibles quan cauen a terra) i a un altre  –el wak-wak, oriünd de l’Índia–, que produeix éssers humans. En alguna banda també he llegit que en el wak-wak creixien unes dones esplèndides, i que tots els homes en volia tenir un exemplar al seu jardí.

Sembla que en unes miniatures del Llibre de les Meravelles del duc de Berry s’observen un intercanvi d’ofrenes en què tres homes amb indumentària occidental ofereixen un arbre d’oques mentre que dos homes amb indumentària oriental ofereixen xais d’uns arbres que en van plens.

Altres variants de la llegenda parlen de xais que creixen de la terra, units per una mena de cordó umbilical.
   Aquests xais es menjaven tota la vegetació que creixia al seu voltant, ja que només podien bellugar-se girant sobre el seu propi eix, com si es tractés d’una sòlida arrel.

Aquest famós xai vegetal també és descrit més tard per un ambaixador de Carles V que s’estava a Moscou pels volts del 1511.

També les bondats curatives de l’espècie són indicades en algun tractat de botànica d’Anglaterra.

Finalment va ser referit per un home de ciència com Athanasius Kircher i per religiosos com l’abat de Prévost, en ple segle xvii, i es mantenen les característiques descrites pels antics viatgers.

Més tard un antropòleg, Gubernatis, en un fantàstic estudi titulat Mitologia de les plantes, intenta donar una explicació a la llegenda com una successiva confusió de paraules que designen animals de semàntica molt propera.

    Sigui com sigui, la llegenda, que sembla extreta de les Mil i una nits, ens apropa al terreny de la naturalesa fantàstica, que sempre oscil·la en els llimbs entre la realitat i la ficció. La possibilitat de tallar un meló i trobar-hi a dins un xai em sembla, si més no, una interessant metàfora de les sorpreses que ens pot arribar a proporcionar la vida natural.

14 comentaris:

  1. Els llibres de viatges fantàstics són fabulosos. És entendridor veure la facilitat en creure en l'impossible que tenien. Malgrat això, per a ells, descripcions com les dels elefants i altres bèsties exòtiques pertenyien al mateix imaginari natural fantàstic.

    I el que és curiós que actualment encara hi ha gent que creu amb plantes i animals fantàstics, curatius i estranys.

    ResponElimina
  2. A l'arbre dels xais jo hi veig, més que uns espècimens de cripto-zoologia (o de cripo-botànica), la representació força exacta d'unes guineus voladores penjades d'un arbre. Com que quasi tenen la mida d'un xai (30 cm) la confusió és ben possible.

    ResponElimina
  3. Molt interessant, però encara seria més fantàstic que de les flors sortissin les costelles del xai a la brasa i que la resina del tronc fos allioli.

    ResponElimina
  4. Galderich,

    Els llibres de viatges tenien molt seguidors sobretot dels elements exòtics; la natura fantàstica equívoca és molt atractiva, sobretot quan fa referència a elments naturals híbrids entre diverses espècies o entre el regne vegetal i l'animal. Això és també una constant literària; ara em ve al cap Perucho a les Històries naturals. I fa temps vaig veure una exposició que era un muntatge d'animals híbrids la mar d'interessant i fabulosa. Lamentablement no recordo de qui era

    ResponElimina
  5. Girbén,

    Ah, sí... podrien ser guineus voladores perfectament, després d'haver estat crisàlides en un procés de metamorfosi que dura tres mesos, al cap dels quals l'embolcall o capoll (que té forma de beina vegetal) s'esquinça espontàniament i la guineu hi treu el cap. Potser són arbres diferents: l'un dóna anyells d'uns 20-30 cm, l'altre guineus voladores (no recordo com es diuen). També sembla que en va parlar un saurí tàrtar al servei d'un diplomàtic de la Il·lustració. El manuscrit es va trobar a la dècada dels setanta en un avenc de l'estepa russa.

    ResponElimina
  6. Eva,

    Ha, ha...! En la naturalesa fantàstica s'hi pot trobar de tot.. Investigaré si s'ha trobat algun exemplar de les característiques que proposes.

    ResponElimina
  7. Eva,

    Si en trobo, te'n faré arribar un perquè el plantis a la terrassa. Aviam si agafa en el clima humit de Barcelona.

    ResponElimina
  8. Això dels animals mixtos és encara un tema atractiu: la criptozoologia que anomena en Girbén és ben viva als interessos de les revistes i els programes de TV dedicats als fenòmens paranormals.
    Potser tots aquells vells tractats d'éssers meravellosos es faran realitat aviat, o vés a saber si en algun laboratori d'enginyeria genètica no han aparegut ja coses tant o més fabuloses...

    ResponElimina
  9. M'ha semblat curiós això dels xais vegetals, i he fet alguna consulta. Aviam es tracta d'una planta denominada “Planta Tartàtica Barometz” (“barometz” en tàrtar significa “xai”) o también “Polipdi xinès” o “Polypodium Barometz”, que té la forma d'un xai recobert de pelusa daurada.
    El fruit d'aquest arbre era el cotó, que, com que era desconegut pels viatgers europeus de l'edat mitjana va ser confós amb la llana, i com que la llana procedeix del xai, va sorgir inevitablement la fabulació. Ai, per sort, per a tot hi ha una explicació científica! D'altra banda aquest Ordoric era un franciscà molt rigorós amb les normes. El paio es va passar 33 anys viatjant alimentant-se de pa i aigua. De segur que més d'una al·lucinació deurien tenir aquells viatgers infatigables!! I potser també es prenien alguna substància forteta per anar tirant, que els feia veure follets del bosc. :))

    ResponElimina
  10. Lluís,

    Sí, l'Iker Giménez en parla sovint, de criptozoologia; però jo m'estimo més remetre'm al bestiari medieval (dones o anyells amb cua de peix, etc...) que trobo fascinant. També m'agradaria recuperar la zoologia fantàstica del Perucho. La llegia a la revista Destino que comprava el meu pare. Aquest terreny fronterer entre el món animal i el vegetal és apassionant i dóna molt de joc literari. En Borges crec que també ha escrit sobre la matèria.

    ResponElimina
  11. Núria,

    Caram, quina cerca més interessant. Completa el meu post. Sí, vaig llegir algujna cosa sobre aquesta confusió semàntica, però no ho explicaven amb tanta precisió; de fet sé que es tractava d'una planta que significava anyell, però no sabia que en tingués la forma. Em deixes molt impressionada. Em pots dir on ho has llegit, sisplau? M'agradaria fer-hi un cop d'ull.

    ResponElimina
  12. Sí, Maite, ho he trobat aquí:
    http://exapamicron.wordpress.com/2006/07/30/barometz-el-cordero-vegetal/
    Ptons.

    ResponElimina
  13. Hola,
    ens ha agradat i hem trobat interessant aquest article i ens hem pres la llibertat de reproduir-ho:
    Un arbre fabulós
    Suposem que no us molestarà.
    Salut, gràcies i endavant.
    Amics arbres · Arbres amics

    ResponElimina
  14. Hola,

    Celebro que el meu article us hagi suscitat prou interès com per penjar-lo en el vostre blog. Gràcies a vosaltres.

    ResponElimina