diumenge, 14 de març de 2010

per a la Berta

El vaig conèixer al cap

de poques hores de néixer.

Et recordo el rostre dolç,

serrell fosc,

i ulls que prometien transparència.

Has crescut lluminosa com el cristall

i t’has fet àgil com un jonc.

 

Ara que traspasses la frontera dels vint

Pren-te a glops aquest suc que és la vida.

Sabors ensucrats o una mica amargs,

formaran sempre part del còctel,

cal tastar-ne molts, i procurar que siguin tots.

I, si per atzar, en algun ocult viarany

sents que el suc s’agrumolla,

nosaltres serem sempre darrere la barra

per liquar-lo, o ajudar-te a canviar de calze

i fer-te sempre costat.

 

4 comentaris:

  1. Maite, un post preciós.. si fos la Berta et menjaria a petons!

    Món.

    ResponElimina
  2. Gràcies Món. La Berta em va fer una forta abraçada.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Quina sort que té la Berta de tenir-te a prop!! I jo de poder tornar a llegir-te!! Trobava a faltar el teu blog, Maite. Ja t'ho he dit...

    ResponElimina
  4. Núria, gràcies,

    Doncs aquí em tens; i espero que el pengi et pugui interessar. Petons.

    ResponElimina