dimecres, 8 de desembre de 2010

Viatge a la Lluna

Avui dia que s’especula que pot haver-hi vida en altres planetes, i que es planteja la possibilitat que l’origen de la vida a la Terra provingui d’un meteorit que ens va “pol·linitzar” o bé que una intel·ligència superior (d’un altre planeta; i ja ho deia l’Erik von Daniken) hagi decidit que aquí s’hi complien les condicions d’un bon lloc per viure-hi, dedico un post a un llibret molt curiós que es podria classificar com una de les primeres novel·les de ciència ficció. El llibre en qüestió és Viatge a la Lluna, de Cyrano de Bergerac.

Cyrano de Bergerac (1619-1655), immortalitzat per la tragicomèdia d’Edmond Rostand, fou un escriptor barroc francès que en la seva joventut va ingressar a l’exèrcit. Se’n diu que va ser un espadatxí buscaraons que, finalment, va deixar l’exèrcit per una ferida.

El llibre, que és molt delirant, narra com el protagonista arriba a la Lluna: a través d’una nau que té un imant gegant que va llençant cap amunt i al qual la nau es va adherint.

Sobre la qüestió que la Terra gira al voltant del sol, Bergerac transcriu l’opinió que gira no per les raons que al·lega Copèrnic (tot i que també explica una mena de concepte de gravitació universal), sinó perquè els condemants, en voler fugir de les flames de l’infern, empenyen contra l’interior de la volta de la Terra per alliberar-se’n i així la fan girar.

Quan arriba a la Lluna, que és una mena de paradís en estat salvatge, observa que els homes caminen de quatre grapes, mentre que els animals tenen dues cames i van drets. A ell el prenen per la femella d’un animaló semblant a l’estruç i per ensenyar-lo fan pagar entrada. Els habitants de la Lluna de Bergerac viuen una mitjana de 4.000 anys i en comptes de menjar es nodreixen d’ensumar els aliments. La moneda en curs està feta de sonets o èglogues, és a dir de poesia, i serveix per pagar els hostalers.

Amb certa mesura el llibre recorda Utopia de Thomas More o el país de la Cucanya o del món al revés, on la divisió de sexes es relativitza, així com tots els principis de les relacions interpersonals i jeràrquiques. És un llibre molt curiós que resulta interessant per veure la manera de pensar d'un outsider de l'època, com ho era Bergerac.

8 comentaris:

  1. Ha, ha... no m'estranya que la Terra vagi tant ràpid donat voltes perquè amb la de pecadors que hi ha hagut al món... És una imatge que em porta als hamters!

    ResponSuprimeix
  2. A mi també m'ha agradat la imatge dels pecadors de l'infern...
    Estaria bé arribar a la lluna i que la moneda de canvi fossin versos... ;)

    ResponSuprimeix
  3. Galderich,

    Un dels episodis més hilarants és quan el confonen amb una mena d'estruç femella i ha de vigilar que el mascle no el vulgui cobrir. Tot el llibret és una mena de deliri de filosofia racionalista i, alhora, de ciència ficció. Sí, la imatge dels pecadors fent girar la bola del món és digna de l'infern del Bosco.

    ResponSuprimeix
  4. Marta,

    Aquest passatge és un dels més curiosos i delicats del llibre. Imagina't pagar l'estada en un hotelet rural a canvi d'escriure uns quants poemes... Fins i tot jo m'hi veuria amb cor :)!

    ResponSuprimeix
  5. Arribats a Bergerac vaig córrer a retratar-me, de perfil, amb l'estàtua del Cyrano de fons. Diré que em treia un dit de nas de més!
    I, oh! Jo vull anar pel món amb una visa-ègloga!!!

    ResponSuprimeix
  6. Girbén,

    Ha, ha, ha...! Bergerac devia ser tot un personatge. Em sembla que el retrat de Rostand no li fa gaire justícia. Devia tenir una personalitat captivadora i un nas força llarg!

    ResponSuprimeix
  7. Renoi, fas ganes de córrer as la biblioteca a buscar-lo! Té una bona pila d'elements que em venen particularment de gust, sentit de l'humor, imaginació i fantasia...

    Girbén, ja m'imagino la teva fotografia amb en Cyrano...!!!

    Galderich, correm-hi tots!

    ResponSuprimeix
  8. Eulàlia,

    És ben cert que és una mena de novel·leta de ciència ficció. És una raresa, però no cal esperar tampoc gaire més. Tu ho has dit: té molta imaginació i fantasia, que el fan força atractiu.

    ResponSuprimeix