tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post2256126063764859844..comments2023-11-03T12:32:01.826+01:00Comments on UN TABARD DESBOTONAT: Thelonious a casa de la Pannonicamaite mashttp://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-66759711963093715512010-06-07T22:46:03.612+02:002010-06-07T22:46:03.612+02:00meravellat estic amb la portada ,aquesta foto te q...meravellat estic amb la portada ,aquesta foto te quelquom que m'atrapa i no puc deixa de mirarla.<br />moltes gracias per ferme descobri un music desconegut per mi,ting ganas de trobar mes informacio i discografia per pogue gaudir d'aquest interpret tan fascinant que descobert avui.<br />gracies tambe per aquest bloc m'agrada,nire lliguin poc apoc que las cosas se tenen que assavori poc a poc.<br />i deixo unes cuantas reflexions que jo he tingut al lleguir aquest text.<br />la musica una compaña fidel en la meva vida.<br />la musica i el poder<br />la musica i la guerra<br />la musica i el poble<br />i per descontat,tans i tans artistas que ens transmetan tot el seu art i la seva passio en allo que realment estimen.Unknownhttps://www.blogger.com/profile/05977657585210712705noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-37597124128473479452010-05-22T14:18:20.500+02:002010-05-22T14:18:20.500+02:00Hola Núria,
I tant que és prima la línia entre la...Hola Núria, <br />I tant que és prima la línia entre la vida i la mort. El Thelonious segur que ho sabia, encara que, deixar de tocar pot interpretar-se com l'inici del camí cap a la mort, esperant-la amb els cinc sentits, amb la concentració que deviat tenir mentre tocava, com surt en el vídeo que he penjat.maite mashttps://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-48920294227299569052010-05-22T08:59:43.050+02:002010-05-22T08:59:43.050+02:00Fascinant aquesta portada, Maite!! No m'estran...Fascinant aquesta portada, Maite!! No m'estranya que el teu pare s'hi sentís atret! El nazi lligat a una cadira no té preu, però és que el paio armat tocant el piano és impagable. I a més, als peus, hi té un detonador. Sembla que en qualsevol moment, potser quan s'acabi l'última ampolla de wiskhy, hagi de prémer la palanca i booom!! Aquesta imatge transmet la facilitat amb què podem passar de la vida a la mort en temps de guerra: tant ens podem menjar un mos de pa o fer un glop de vi i sentir-nos vius com agafar una granada i tenir la mort a les mans... una línia molt prima.Núrianoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-28162520091568715142010-05-19T17:07:07.698+02:002010-05-19T17:07:07.698+02:00Girbén,
És una foto, però no estic segura si la no...Girbén,<br />És una foto, però no estic segura si la noia guerrillera hi és o és un fotomuntatge, i això que encara no existia el fotoxof! El disc és del 1968.<br />Jo, quan me'l mirava, sempre hi descobria alguna cosa nova. Em resultava i em resulta fascinant.maite mashttps://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7625769939086988815.post-51772947287181257372010-05-19T10:54:46.754+02:002010-05-19T10:54:46.754+02:00Ai, Maite, comparteixo l'estima per aquells di...Ai, Maite, comparteixo l'estima per aquells discs magnífics que, de petits, ens ensenyaren tant a escoltar com a mirar!<br />Aquest no el tenia present (suposo que per soterrat)... Podries dir-me si es tracta d'una foto o bé d'una hiperrealista pintura?en Girbénhttps://www.blogger.com/profile/10590547499074724302noreply@blogger.com