UN TABARD DESBOTONAT

Plegui, senyor Puig

2011-05-29T10:18:00.005+02:00

M'agradaria saber la lògica que va empènyer el senyor Puig a provocar la càrrega de divendres entre el campament dels indignats. Una maniobra d'intimidació? Una demostració de força? Un advertiment? Ha quedat clar que la celebració de la victòria del Barça no va provocar cap enfrontament amb els acampats. És possible que alguns dels acampats fins i tot es miressin el partit... tot és líquid en aquesta societat del pa i del circ.

És francament absurd que Puig enviés els mossos per protegir la brigada de neteja; ningú no l'hauria impedit de fer la seva feina. Que adduís que va haver-hi provocació dels acampats per a justificar la càrrega no se sosté per enlloc. El moviment és pacífic i ho ha demostrat abastament. Senyor Puig, se li ha vist el llautó, i això que només acaba de començar la legislatura. Li suggereixo que s'escolti el que es diu a la plaça Catalunya i que es llegeixi el seu manifest. Això si que seria una posició intel·ligent. Però ja se sap que la política i la intel·ligència darrerament no van de bracet. Senyor Puig, cregui'm, més val que plegui.

Disfressa de gos

2011-01-12T18:50:00.012+01:00

M’agraden els gossos. Des de la pubertat fins a la primera joventut vaig tenir-ne un. Era un teckel molt simpàtic.

Si visqués al camp, ara també en tindria. Un gos fa companyia i exigeix una disciplina horària que ajuda a distribuir el temps lliure del dia (dels aturats, dels rendistes, dels jubilats...). Com que no tinc gos, no vaig mai ni al veterinari, surto poc a passejar, no netejo tifes, i no m’aturo davant dels prestatges de menjar de gos dels súpers. És evident que no tenir gos deu ser fatal per a la salut.

Però al meu barri hi han posat una botiga de coses per a gossos, des de pinso passant per joguines per a gos... I hi he badat una estona. El que em provoca una nosa indefinible és la robeta per a gossos. A la botiga que us dic, els vestidets, de diferents talles, estan penjats en una barra (cada model en el seu penja-robes). Sembla roba de nadó o de nino; però és de gos. Fins i tot hi ha sabatetes...! He arribat a veure un model d’impermeable groc –el clàssic de pescador de bacallà– amb barret i unes botes de xarol a joc.

M’agraden els gossos. A pèl i sense abriguet i sense pentinats de perruqueria canina. Si tenen fred que jeguin a la vora de la llar del foc, i si tenen calor i estan assedegats, que es refresquin bevent aigua, com sempre ha demanat la seva naturalesa més essencial. Si els disfressem acabaran per necessitar un psicòleg (i això ja està inventat), sospito que tant o més que els seus amos.

Monstres de cap-i-pota

2011-01-04T12:46:00.010+01:00

Els monjos no eren gaire endreçats i la biblioteca no es regia per cap ordre evident. Galzeran no hi havia tingut accés fins aquell dia.

Fra Onofre començava a apreciar la destresa del noi amb la ploma d’oca. Tenia un traç decidit, amb grapa. Fra Onofre el contemplava d’esquitllentes mentre el noi s’afanyava a copiar la pàgina. Seria un bon miniaturista, meticulós i imaginatiu. Però calia molt de temps per ensenyar-li l’ofici. Tot començava amb incursions a la biblioteca.

El noi, Galzeran, va obrir amb emoció el gran llibre. Per fi n’havia obtingut el permís. Davant seu, una immensa col·lecció d’ésser fantàstics li excità la retina: dones nues amb cues de peix, porcells amb cames d’home, aus amb cap de gos...

De nit dormí inquiet. En els somnis, aquelles imatges se succeïen sense treva. Somniava el mateix dia rere dia. Es despertava amarat de suor.

Al cap d’un mes, fra Onofre, que estava malalt, demanà al noi que el substituís en la còpia.

Fra Onofre tenia una cal·ligrafia elegant, que Galzeran interioritzà al cap de molt poc. Però quan acabà el capítol, alguna cosa el sotregà... Allí estava: aquell ésser deforme que decorava la caplletra de la m. El dibuix estava inacabat. Era un personatge estrany que només tenia dues cames allargassades. Com una de les imatges dels seus malsons.

Quan fra Onofre, un cop recuperat, tornà a la feina, descobrí horroritzat l’ésser que decorava la lletra m. Les cames allargassades que ell havia començat a dibuixar es coronaven amb un cap de proporcions gegantines, adossat a les extremitats sense solució de continuïtat. El resultat havia estat inspiració onírica de Galzeran.

Fra Onofre es rendí a l’evidència de la caplletra acabada, i Galzeran dormí tranquil sense tenir més somnis d’imatges fantàstiques.

En la imatgeria gòtica, apareixen en el s. XII uns monstres, de la categoria dels grius, definits per la combinació de caps.

El cos sencer és substituït per un rostre. Entre els nombrosos éssers fantàstics, n’hi ha que es componen d’un cap humà proveït de potes que s’hi ajusten directament sense ventre i sense tronc. Malgrat aquestes reduccions anatòmiques, tenen una vivacitat esfereïdora. Són molt freqüents en la decoració de manuscrits. Sovint un segon cap es fixa per un llarg coll. Els primers llibres impresos han fet servir àmpliament aquests arrajaments a les inicials i vinyetes. El monstre amb llarg coll damunt de la cara humana ha perdurat en el temps. Es troba en la imatgeria popular fins al s. XVIII. El bestiari popular, sempre tan fascinant i inabastable...

Madame Peyroux

2010-12-19T15:08:00.005+01:00

Abans que les nadales acaparin el nostre univers musical, un tastet de bona música, d'aquella que embolcalla, a l'estil de la Billie Holliday, la Nina Simone o de la Sarah Vaughan. L'elegància de la Madeleine Peyroux és indiscutible i aquí en deixo una mostra en una tarda d'un diumenge assolellat de final de la tardor... quan és l'hora de prendre un cafè o quan el cos demana fer una bona migdiada.

Viatge a la Lluna

2010-12-08T11:47:00.009+01:00

Avui dia que s’especula que pot haver-hi vida en altres planetes, i que es planteja la possibilitat que l’origen de la vida a la Terra provingui d’un meteorit que ens va “pol·linitzar” o bé que una intel·ligència superior (d’un altre planeta; i ja ho deia l’Erik von Daniken) hagi decidit que aquí s’hi complien les condicions d’un bon lloc per viure-hi, dedico un post a un llibret molt curiós que es podria classificar com una de les primeres novel·les de ciència ficció. El llibre en qüestió és Viatge a la Lluna, de Cyrano de Bergerac.

Cyrano de Bergerac (1619-1655), immortalitzat per la tragicomèdia d’Edmond Rostand, fou un escriptor barroc francès que en la seva joventut va ingressar a l’exèrcit. Se’n diu que va ser un espadatxí buscaraons que, finalment, va deixar l’exèrcit per una ferida.

El llibre, que és molt delirant, narra com el protagonista arriba a la Lluna: a través d’una nau que té un imant gegant que va llençant cap amunt i al qual la nau es va adherint.

Sobre la qüestió que la Terra gira al voltant del sol, Bergerac transcriu l’opinió que gira no per les raons que al·lega Copèrnic (tot i que també explica una mena de concepte de gravitació universal), sinó perquè els condemants, en voler fugir de les flames de l’infern, empenyen contra l’interior de la volta de la Terra per alliberar-se’n i així la fan girar.

Quan arriba a la Lluna, que és una mena de paradís en estat salvatge, observa que els homes caminen de quatre grapes, mentre que els animals tenen dues cames i van drets. A ell el prenen per la femella d’un animaló semblant a l’estruç i per ensenyar-lo fan pagar entrada. Els habitants de la Lluna de Bergerac viuen una mitjana de 4.000 anys i en comptes de menjar es nodreixen d’ensumar els aliments. La moneda en curs està feta de sonets o èglogues, és a dir de poesia, i serveix per pagar els hostalers.

Amb certa mesura el llibre recorda Utopia de Thomas More o el país de la Cucanya o del món al revés, on la divisió de sexes es relativitza, així com tots els principis de les relacions interpersonals i jeràrquiques. És un llibre molt curiós que resulta interessant per veure la manera de pensar d'un outsider de l'època, com ho era Bergerac.

Units per la farsa

2010-11-27T11:35:00.009+01:00

Estimada Heidi,

Ens hem tornat a discutir, l’Aleister i jo. Va començar per una ximpleria, però es va anar complicant.

Ja et vaig dir que Aleister és un gran amant, però em condueix perillosament fins a algunes barreres que em fa por traspassar. A més, els sacrificis cada cop em resulten més repugnants; ja no els puc suportar. Tot queda empastifat de sang i jo ho he de netejar. N’estic tipa.

Vam anar a Lisboa a veure un escriptor amb qui Aleister s’escrivia, un tal Pessoa, que ningú coneix. Mentre ells jugaven a escacs he anat sola a visitar la ciutat, que he trobat molt peculiar. Aleister ha estat escrivint i no m’ha fet gaire cas. M’he queixat i s’ha enfilat fins que ens les hem tingut. Llavors, ha marxat amb un cop de porta i ja no ha tornat.

Estic espantada; un periodista diu que en un penya-segat proper, hi ha trobat la seva cigarrera i una carta de l’Aleister per a mi. No sé pas què pensar...

Heidi, he decidit tornar a Alemanya. Agafaré el vaixell demà mateix.

Rep una abraçada, que et faré personalment molt aviat.

Anni J. Laeger

A part d’escriure un munt de llibres i d’haver fundat societats secretes, i del fet que encara tingui seguidors ocultistes que peregrinen a l’Abadia de Thelema, a Cefalú, Sicília, lloc que va voler consagrar, Alisteir Crowley és interessant per la seva relació amb els artistes.

Fou un personatge molt controvertit, conegut com la “Bèstia 666”, ocultista, provocador, addicte a les drogues, viatger, de qui es diu, entre altres coses, que practicava la màgia negra fent sacrificis d’animals, etc.

De tots és sabut que surt a la portada de Sergent Pepper’s i que fou objecte d’amiració per part de John Lennon, Led Zeppelin i Marilyn Manson. A part d’això, sembla que va intercanviar correspondència amb Pessoa i concertaren una entrevista. Un matí clar del mes de setembre de 1930, enfundat en una capa i acompanyat per una alemanya anomenada Anni. L. Jaeger, la seva amant, Crowley va desembarcar a Lisboa.

El vaixell va arribar a Lisboa amb vint-i-quatre hores de retard per culpa de la boira. Sembla que Crowley, irònicament, saludà l’amic portuguès dient-li: “i doncs?, com se us va acudir enviar-me aquesta boira”?

Amb aquest retret Crowly feia còmplice en la bruixeria a Pessoa.

Aquest episodi va acabar d’una manera estranya. El mag va desaparèixer i un periodista publicava la notícia que s’havia trobat una cigarrera i una carta a la carretera de la Boca do Inferno, un penyasegat proper a Cascais. La carta es dirigia a l’amant de Crowley i se’n deduïa que el mag s’havia suïcidat per amor.

L’any següent Pessoa escrivia a un amic: “Crowley que, després de suïcidar-se, se’n va anar a viure a Alemanya. em va escriure l’altre dia...”

Efectivament va ser una falsa desaparició, però el mag i l’escriptor, tots dos especialistes en la farsa, van jugar en aquesta etèria frontera entre la realitat i la ficció que caracteritza molts personatges rellevants.

Què hi busco? El que trobo...

2010-11-19T19:44:00.010+01:00

Sempre he viscut més o menys a prop del Encants Vells de Barcelona. Hi sóc una visitant assídua. M’agrada arribar-m’hi les tardes grises d’hivern, quan ja estan a punt de plegar i desen caixes. Què hi busco? El que trobo... tan aviat em capbusso en una muntanya de roba i descobreixo una camisa de dormir que m’escau, com fullejo revistes antigues o llibrets de la col·lecció "pulga" (i hi trobo algun tresor), com em calço unes sabatilles de quadres.

Als Encants, hi sento la presència del meu pare, que també remena amb mi els vinils i els cedés de les parades de música. I no sento la seva proximitat tan intensa enlloc més. Els Encants Vells han mantingut l’esperit de la generació del meu pare: d’homes senzills que han viscut abans de la guerra la vida de barri, la compra al mercat ambulant, el regateig... Amb el pas del temps i de la vida, els Encants s’han hagut de reconvertir; ara s’hi entrecreuen xadors negres, saris llampants i moda country... i el color de la pell de venedors i compradors té matisos ben diversos.

Els Encants canviaran de lloc; ben a propet, encara sort. Però m’afiguro que el mercat es transformarà: les parades passaran a tenir un número i fins i tot calefacció. Els venedors estaran més còmodes, però potser el mercat perdrà la seva essència i deixarà de ser aquell lloc on no s’hi va a buscar sinó a trobar. Només espero que segueixi sent l’indret on, sortint d’una parada, hi pugui retrobar el caminar pausat del meu pare que s’acosta cap a mi i em somriu amb bonhomia.

El primer laberint que es va construir...

2010-11-15T19:11:00.013+01:00

Aquest post el dec a la bona estona que he estat atrapada a dins del laberint intentant sortir-me, amb companyia de l'Eulàlia i el Girbèn... Cadascú ha tirat per un camí diferent, i aquest és el resultat de les meves zigazagues.

Parlar de laberints és parlar d’incertesa, d’aparences, de cerca interior, de sortida confusa. Els laberints són la metàfora d’obscurs camins que hem de recórrer sense saber si en sortirem o com en sortirem. El laberint, com la vida mateixa, no ens deixa descansar, té una xarxa de galeries i passadissos que es retorcen com budells o les circumvolucions del cervell. Joc de miralls multiplicats i ecos reverberants fins a l’exasperació.

El primer laberint que es va construir tenia funcions de presó per a un sol pres. Era un enorme edifici situat a l’illa de Creta a dins del qual estava tancat el Minotaure, meitat home, meitat ésser humà, fruit de les relacions entre Pasifae i un brau celestial enviat per Posidó. El Minotaure s’alimentava de la carn d’uns quants joves que li eren atorgats en sacrifici cada any. Tothom sap que Ariadna va ser molt llesta i va deixar anar un fil pel laberint que va devanar Teseu per no perdre-s’hi a dins, poder matar el Minotaure i salvar la princesa.

Però el més interessant de la història és aquest obscur arquitecte que va construir el laberint de Cnossos. Es deia Dèdal (de segons quins laberints en diem dèdal) i tenia una personalitat tan fugissera i aparent com els edificis que construïa. Era un home enginyós de qui es diu que va inventar el compàs, que ve del llatí compassare, compassar, pautar el ritme. Dèdal era un creador complex, que no es va oposar a l’ús de les seves obres per a sòrdides intencions, com l’engendrament del Minotaure entre una dona i un animal (un acte de bestialisme). Dèdal apreciava el que era inabastable, lunar... Les seves obres sempre ocultaven alguna cosa i, alhora, eren una mena de fortalesa inexpugnable.

Un altre episodi molt interessant de la vida de Dèdal és que, en saber el rei de Creta que l’arquitecte havia ajudat Teseu a matar el Minotaure i a sortir del laberint, el va fer presoner amb el seu fill Ícar a dins del mateix laberint. Tots dos, que eren molt creatius, van ordir escapar-s’hi volant fent-se unes ales amb plomes d’ocells i cera. De tots és sabut que Ícar va temptar la sort i va sortir malparat.

Però tornem al Minotaure: un monstre únic en la seva espècie, mig home, mig brau, condemnat a vagar per les giragonses del laberint. Una criatura ferotge i solitari; un ésser tràgic. Però el monstre, no és un ésser tràgic en la seva essència? El monstre difícilment es reproduirà i, encara que mantingui qualitat essencialment humanes, com ara la parla o el llenguatge, també pertany en part a un altre món, per exemple al món dels animals. Hi està en la frontera. El monstre és l’animot de què en parla Derrida per deconstruir el concepte d’ésser humà en relació amb l’animal.

Però qualsevol concepte abstracte queda evanescent davant de les aquarel·les en blanc i negre que Frederich Dürrentmant fa ver en el seu llibre sobre el Minotaure, en què els dibuixos i les tintes expressen tota la intensitat del monstre i la seva impossibilitat de ser feliç. Dürrentmant, a qui coneixia en obres més amables, com ara La visita de l’anciana dama, ens recorda que tots som uns petits minotaures atrapats al laberint, d’on, potser, i ho hem de reconèixer, en el fons no en volem sortir... en volem sortir... volem sortir... sortir...

Guillaume de Machaut i el seu laberíntic rondeau

2010-11-14T20:36:00.005+01:00

Guillaume de Machaut va ser un cèlebre poeta i compositor francès del segle XIV, que va fixar les regles de diverses formes musicals. Però també era un creador molt lliure que va compondre peces molt peculiars. Com que va ser canonge de Reims i Amiens, coneixia les característiques físiques i simbòliques dels laberints del paviment. Fruit d’això va escriure el rondeau Mon fin est mon commencement, que recorda l’estructura d’un laberint unicursal (amb una única sortida i un únic camí d’entrada fins a la sortida i viceversa). Cap a la meitat, aquest rondeau reverteix el moviment musical i al final tanca el cercle amb la frase: et mon commencement est ma fin.

En la imatge, sembla que Machaut és el personatge que hi ha davant de la muralla.

Els germans Piñana canten el poeta Ibn Arabi

2010-11-12T19:11:00.013+01:00

Ara que ja som immersos en plena campanya electoral, i que tots els polítics s’ompliran de paraules fàtues sobre la integració i la tolerància, etc. (o malauradament també sobre intolerància), és un bon moment per aturar-se davant d’una mica de poesia que representa l’autèntica essència de la interculturalitat i la pluralitat, i que no fa escarafalls. Us hi deixo un tastet de la poesia d’Ibn Arabi (Múrcia, 1165-1240) i també altres peces interpretades pels germans Piñana.

"El meu cor ha adoptat totes les formes.

Ha estat pastura de gaseles

i un convent per a monjos cristians,

un temple per als ídols i la Ka'ba d'un pelegrí,

les taules d'una Torah i les pàgines d'un Alcorà.

Sóc de la religió de l'amor:

allà on apareguen els camells de l'amor,

allà l'amor és la meua religió i la meua fe."

Un camí incert i tortuós

2010-11-06T19:07:00.013+01:00

“13 d’abril de l’any del Senyor de 1324

Fill, li estic guarint al teu pare les ferides amb esperit de vi. No el vaig poder deturar i vaig decidir acompanyar-lo. És vell; no té la teva força, però també va voler anar-hi. Vam caminar cinc dies sota la pluja fins que un carreter tingué pietat de nosaltres i ens va deixar pujar al carro. Hem dormit al ras en o en un mal jaç. Teníem por dels lladres del camí, sort que no ens n’hem trobat. Hem menjat rosegons de pa amb formatge i moixama i figues que vaig posar a assecar abans del viatge. Encara que a baix preu, hem pogut vendre tot el blat de la collita. Però ni així no hauríem tingut prou per venir amb tu. Arribar-hi es car; prou que ho saps. I tu fill, com estàs? Com és la Terra Santa? Ens han parlat tant de les maleses dels moros... Patim per tu.

T’escric aquestes ratlles per donar-les a l’Otger, que se n’hi va a finals de mes. M’ha promès que et buscarà i no pararà fins a trobar-te. És un bon xicot.

Abans d’entrar-hi el teu pare estava taciturn, entotsolat... Jo em temia el pitjor: que els meandres, les giragonses, els passos barrats el fessin desistir. Però quan van ser a les envistes de la catedral de Reims, es transmutà. El vaig veure vigorós i ple de salut. L’edifici no te’l pots imaginar... S’alça cap al cel, sembla que el vulgui tocar amb els arcs esmolats. I a dins, es va deixar caure de genolls i emprengué el camí fins al final. Li estic guarint les ferides amb esperit de vi, però ell està content.”

L’origen dels laberints al paviment de l’entrada de la catedral gòtica o a dins és incert. El laberint, però, sempre simbolitza un camí complex, tortuós, que s’ha de recórrer i a dins del qual no tenim la certesa de trobar-n’hi la sortida. Recórrer el laberint representa endinsar-se en un camí iniciàtic i transformador, com la vida mateixa.

Una de les explicacions d’aquests guarniments de les catedrals gòtiques és que el laberint es converteix en alternativa a la peregrinació a Terra Santa. Com que aquesta peregrinació era cara i molt perillosa, es va pensar en aquesta solució tan pràctica i econòmica. Sembla ser que els aspirants a pelegrins feien el camí del laberint de genollons.

Ara que tenim més poder adquisitiu, ens enfundem amb roba marca quechua i l’emprenem amb el camí de sant Jaume. Per a alguns és una manera de fer un camí espiritual, per a d’altres una mera prova esportiva de resistència, per a d’altres és una ruta esotèrica. Vaig llegir en una revista de psiquiatria que al llarg del camí hi havia punts d’auxili per als pelegrins que entraven en crisi...

A mi no m’hi trobaran pas, però sí que m’hi podeu trobar (sempre que puc i si no em fa mandra) salvant les dificultats d’un laberint, tant si una Ariadna complaent m’ha tendit el fil com si m’he d’espavilar tota soleta per trobar-ne la sortida.

Aprofito l'avinentesa per recomanar vivament la vista a l'exposició Per laberints de Ramon Espelt i Òscar Tusquets al CCCB.

Quan el natural és freak...

2010-10-30T16:14:00.011+02:00

El cànon actual de la bellesa d’una dona estableix que ha de ser prima i ha d’anar depilada. El pèl corporal ha de ser eliminat forçosament. No ha de quedar-ne ni rastre a les cames, a les aixelles i a les vores del pubis; ens pelem fins a semblar-nos a cries de rata. Però, què passa amb el pèl facial? Què passa quan una dona és barbuda? Ser una dona i tenir barba pressuposa una alteració hormonal no gens acceptada. Per descomptat que, actualment, per a les dones que la pateixen, hi ha molts mitjans per eradicar el pèl completament i, així, queda diluïda del tot la raresa.

Però en el segle xix les coses eren diferents. Moltes dones barbudes d’aquest segle van treballar en fires i circs. No pensem pas que aquestes dones tenien una vida marginada o confinada a exhibir-se a l’interior de la carpa. La majoria van començar per afaitar-se i fer vida de dones corrents: casar-se, tenir fills... fins que, per temptar la sort, decidien apostar per deixar-se créixer la barba i fer negoci amb la seva diferència.

Ser diferent, ser monstruós, ser freak, trapassar la tènue frontera de la normalitat, provoca fascinació o rebuig i pot comportar marginació, però, en alguns casos també diners. Persones que han patit malformacions, nanisme, etc... han sabut treure’n rendiment i, alhora, han reivindicat i dignificat la seva raresa.

Un exemple de dona barbuda cèlebre va ser la senyora Olga Roderick, que va nèixer el 1874. En el seu cas va viure pràcticament tota la vida al circ. Tenir unes fermes conviccions socialistes no la va privar de fer negoci amb la seva barba (al capdavall, Marx i Engels també lluïen unes evidents barbes). Es va casar quatre vegades i va participar en el film La parada dels monstres de Tod Browning, sobre el qual va es va mostrar molt crítica pel tractament que el guionista va fer de la diferència, en què titllava els rars de cruels.

Olga Roderick apareix en algunes fotografies vestida de dona, amb mirinyac inclòs i collaret de perles, però també en d’altres hi surt vestida d’home i, per a això, calia demanar permís a les autoritats. L’Olga Roderick va ser una provocadora en el seu temps i deixar-se la barba no deixa de ser un comportament de reivindicació feminista i social. Moltes dones barbudes d’ara han pres una actitud en favor de mostrar-se naturalment i fan incursions en el terreny artístic.

El mostatxo de disseny dalinià seria una fotesa en comparació amb la provocació d’un bigoti natural i espès ostentat per qualsevol dona. Quan el natural és freak...

L'home del mall

2010-10-23T17:35:00.017+02:00

No eren més de les set del matí que el tren va xerricar a les vies de l’estació de França.

El viatge havia estat llarg; del sud al nord el camí s’havia empassat molts quilòmetres. Una boira baixa espesseïa els raigs del sol. En Quim, amb la son enganxada a les orelles, va collir el mocador de fer farcells i s’encaminà cap al mar. Al cap de poc l’aire salobre li percudí el rostre.

Deixant enrere les casetes de bany buides i la platja solitària, avançà vora l’aigua. Es descalçà per prémer la sorra nova i respirà llargament per empassar-se la brisa a glopades.

Per fi s’havia decidit. Al sud, la feina als latifundis no sortia a compte; un munt d’hores per treballar i un jornal de fam. Aquí hi hauria feina, li havien dit que es construiria a preu fet per muntar-hi una exposició gegant.

Passà a prop del Torín, sense saber que era una plaça de toros.

Uns nens esparracats jugaven a fet i amagar i xisclaven: l’home del mall té cua de palla!

Aviat veié les primeres barraques... fustes i maons amuntegats formant quatre parets i un sostre de planxa, bidons per collir l’aigua... i també algun test amb flors a l’entrada; s’ha de notar la mà de les dones.

La dona grassa del davantal de quadrets l’abraçà i se sentí serrat i reconfortat pels seus pits abundosos. Feia una picada davant de la barraca.

—Torna al vespre, que el Tano i els homes estaran per tu.

En Quim féu que sí i va badar fins a la frontera del barri, on tot canvia de perspectiva. A l’hora que el sol començà a minvar i el mestral baté suaument les veles dels llaüts es menjà el pa i formatge que li quedava a dins del mocador de fer farcells.

Al vespre, abans de sopar, el Tano i les homes van aplegar taulons i teules. Tot i el cansament de la llarga jornada, van fer via i l’última teula del sostre la van posar a les onze tocades.

—L’home del mall té la cua de palla! —va tornar a sentir el Quim abans de ficar-se al llit improvisat amb el matalàs i la vànova que li dugué la dona grassa del davantal de quadrets.

La barraca estava feta. L’home del mall aquell cop va passar de llarg.

Grup de dones i infants a la platja del Somorrostro

Si no m’erro, segons la legislació imperant a Barcelona en el moment del boom immigratori de finals dels anys vint, les barraques acabades no es podien enderrocar, ja que un cop fetes es consideraven cases. Per això, la gent que vivia en els barris de barraques s’afanyava solidàriament a ajudar a construir abans de l’alba les barraques als nouvinguts. De bon matí podia passar l’home del mall, encarregat de destruir les barraques, que les esfondrava si les trobava a mig fer, però no les tocava si ja estaven acabades. Són històries tèrboles, inversemblants, però formen part de la memòria propera de la majoria dels nostres avis o besavis. Els meus avis van venir d’Alacant i de Múrcia i van poder passar els primers temps gràcies a l’ajuda de compatriotes seus. Davant de l’hotel Arts fins al Poblenou hi havia el Somorrostro i, que jo sàpiga, malauradament no hi ha cap placa que recordi aquell període de la història de la nostra ciutat.

En la fotografia que encapçala el text, un home enderroca una barraca situada darrere de la caserna de Jaume I a Barcelona, als anys trenta. Pertany a l'Arxiu Nacional de Cataluna. Fons Gabriel Casas i Galobardes.

Tots els edificis tenen ànima

2010-10-16T22:02:00.010+02:00

Tots els edificis tenen ànima, com totes les cases. L’ànima que es genera a partir de la presència dels seus habitants, i del que passa a dins i a prop de l’edifici. L’ànima d’una presó ha de ser fosca, densa, i l’ànima d’un balneari ha de ser plàcida o tediosa, i diria que un punt xacrosa.

L’edifici del Palau de les Missions de Montjuïc devia de tenir una ànima molt tortuosa, que algú algun dia haurà de disseccionar. Espigolant d’aquí i d’allà he anat configurant el que va arribar a ser aquest edifici, construït l’any 1929 per l’arquitecte Antoni Darder, amb una façana inspirada en l’entrada d'una ermita romànica. Durant l’Exposició Universal va servir per allotjar l’exposició de la Central Misionera Española i la representació del Vaticà, amb la finalitat de mostrar les missions espanyoles repartides per tot el món. El cert és que deu ser molt interessant saber on anaven a evangelitzar els missioners (no sé si hi hauria seglars, com els de les onagés d’ara) que estaven en actiu als anys vint.

Després de la guerra, el Palau va ser utilitzat com a presó dels vençuts, òbviament, des d’on es repartia els presoners als camps de treball.

Finalment, va servir com una mena de centre de refugiats per als immigrants. És a dir que no hi ha res de nou: tot està inventat quant a lleis d’estrangeria. Sembla que, davant l’allau d’immigració del començament dels cinquanta, el governador civil de Barcelona va ordenar que totes les persones que arribaven a Barcelona sense feina ni recursos ni lloc per viure-hi fossin detingudes.

Així, es va organitzar un dispositiu policial de control a l’estació de França i tothom que arribava i no podia justificar la seva residència era traslladat al Palau de Missions.

El Palau de Missions era com un camp de concentració, on els detinguts eren classificats i retornats al seu punt d’origen. Per aquest centre de retenció, hi van passar, entre els anys 1952 i 1957, unes 15.000 persones, que devien malviure en regleres de lliteres, els matrimonis separats, dormint amb màrfegues segurament plenes de xinxes i amb una alimentació més que precària, en espera que s'omplís un tren per tornar-los cap a casa.

El Palau de les Missions va ser enderrocat i la seva ànima (o més d’una) deu vagar no sé si en pena però sí amb vergonya pels actuals jardins de Joan Maragall.

Erm

2010-10-15T15:49:00.009+02:00

Emprèn el camí,

Rocallós i esquerdat com el front d’un home vell.

El sol inicia el seu trànsit serè.

Per al pou, hi falten dues hores.

Una sarganta articula una ziga zaga.

Deixa enrere el ball trèmul del baobab.

Les traces dels peus no marquen ni petja.

Per al pou, hi falta una hora.

L’estol de voltors giragonsa mandrós.

El sol s’erigeix sobre la seca capa.

El nen somriu, beu i omple les galledes.

Per al poble, hi falten dues hores.

Amb aquest petit apunt m’adhereixo a l’acció blogaire en favor que l'aigua potable pugui arribar a tot el planeta.

Acte de fe, o la crema de llibres

2010-10-12T15:28:00.013+02:00

Avui que és el dia del Pilar, que toca desfilada militar i fervor bèl·lic, se m’acut recordar dues obres que, potser sense pretendre-ho, han esdevingut llibres antibel·licistes. La primera és Les aventures del bon soldat Schweij, de Jaroslav Hasek, que és un reguitzell de les situacions absurdes que li passen a aquest soldat i de la resposta continadament delirant i ridícula de les seves autoritats militars. L’altre em va caure a les mans en la Fira del llibre antic i és la novel·la d’Erich Maria Remarque, Sense novetat en el front, que explica les vivències d’un jove en el front, des del seu cruel entrenament fins a l’aprenentatge per sobreviure a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial.

Aquest llibre va ser un dels primers llibres que Hitler va prohibir i va ser cremat públicament. I amb aquests actes de fe improvisats o no, s’elevava la literatura a la categoria d’enemic perillós. Em puc imaginar el que devia representar per a una família desposseir-la de tots els seus llibres i cremar-los en una foguera, una nit d’hivern, al bell mig d’un carrer no necessàriament cèntric. La crema de llibres sempre ha estat l’avantsala de les atrocitats més cruels.

Avui, un dia rúfol de tardor, d’aquells que vols estar a casa en pau, faig el meu petit homenatge pacifista en contra de la hispanitat bèl·lica i tinc un record per a tots els qui han hagut de passar la devastadora experiència de la guerra.

De Sense novetat en el front se n’han fet dues pel·lícules. Us en deixo un fragment de la primera filmada el 1930 i dirigida per Lewis Milestone (All quiet on the western front), que capta tot el dramatisme de la novel·la. També hi penjo uns dibuixos que va fer Josef Lada per il·lustrar Les aventures del bon soldat Schweij, que transmeten perfectament la ironia del llibre.

Escampall davant del Parlament

2010-10-08T13:51:00.018+02:00

Portada del número 1 de la revista Feminal

Miss Cecil va omplir parsimoniosament la tetera d’aigua i la posà al foc. Passats uns instants, l’aigua, tumultuosa, començà a bullir. Miss Cecil sospirà plàcidament mentre apartava el cortinatge de la finestra. La campanya londinenca s’estenia davant seu. Filaments de boira entelaven les bardisses del jardí i la claror, eloqüent, indicava que apuntava el capvespre.

Miss Cecil seguí apressadament carrer avall. A la mà enguantada hi duia el paquet, anusat amb un cordill. Miss Doris l’esperava davant de la porta de la casa amb la pancarta plegada. Uns petons de salutació i unes bromes còmplices. Ja es trobarien amb les altres davant del Parlament. Tot aniria bé.

Miss Cecil va afegir una cullerada curulla de te a l’aigua bullent. Esperà uns quants minuts. El temps suficient per entretenir-se fent girar la bola de vidre. La neu es diposità lentament sobre les figuretes. La cambrera entrà, però Miss Cecil declinà l’oferiment dels seus serveis. Li plaïa preparar el te ella mateixa. I avui era una ocasió especial.

Miss Cecil es penedí d’haver-se posat la cotilla que li venia massa justa. Potser li caldria llibertat de moviments. Advertí que Miss Doris ho havia tingut en compte. En el punt de trobada hi eren totes i duien l’altra pancarta.

Miss Cecil col·locà en el plat de la cenefa daurada les galetes de gingebre. En l’altre hi posà els pastissets de nabius. En el moment en què abocà el te en una de les tasses, míster Philippe féu acte de presència. Miss Cecil vacil·là lleument, prou emocionada per vessar una mica de te al platet. S’enfurismà per la seva falta de destresa davant l’home, però míster Philippe somrigué complagut.

Miss Cecil cridà les consignes fins a esgargamellar-se. La gent es deturava. Els homes reien però les dones no, sinó que assentien amb el cap. Fins que, de cop, el so d’un xiulet estroncà l’aire. Miss Agatha tragué la cadena. Abans de collar-la a la reixa del pati del Parlament la passà per la cintura de cadascuna de les dones. La bòfia va fer acte de presència al mateix temps que s’enlairava una pluja d’octavetes que, de cop, va cobrir tot el sòl del pati del Parlament.

Quan jo era adolescent, jo creia que el feminisme era tan sòlid com la lluita de classes. Aleshores jo llegia Vindicación feminista i tenia la ferma convicció que algun dia les dones seríem iguals que els homes. Ara que els principis feministes i la lluita de classes s’han convertit en líquids –com sosté Bauman– i tot el que fa olor d’esquerres s’anomena despectivament “antisistema”, giro la vista cap a la primera revista catalana feta per dones i per a dones. Em refereixo a la revista Feminal, que aparegué el 28 d’abril de 1907, dirigida per la Carme Karr. Fa poc vaig trobar un exemplar del primer número als Encants Vells i el vaig comprar per un euro.

Tot i que es pot considerar com una de les primeres publicacions feministes, la declaració de principis de la revista és força xarona: textualment diu que cal feminisar la dona perquè esdevingui la vera companya somiada de l’home estudiós i emprenedor, sense perdre res de ses gràcies i dolsors instintives.

S’observa, per tant, molta timidesa en els principis feministes de la revista i són sempre presentats des d’un punt de vista centrat en l’home. D’altra banda, es veu clarament que la revista va dedicada a la dona burgesa.

Ecos de societat de la revista

Sota la influència de la dona –diu l’editorial i aquí pren embranzida– l’home català devindrà més refinat i s’encomanarà inconscientment de mundologia. La revista també pretén culturitzar la dona per tal que no tingui por de parlar amb l’home i perquè l’home intel·lectual, científic o artista s’interessi per la dona i no la vegi únicament com una màquina maternal o un objecte de luxe: quelcom d’imprescindible, però sense gran trascendència; en un mot, quelcom un poch més necessari que’l tabac. També vol evitar el perill que les dones engabiades caiguin en el risc de desenfeinats, de inútils, de presumptuosos que aviat es transformen en cercadors de còmodes aventures.

Article de la corresponsalia a Anglaterra

El primer número és dedicat a la poetessa Josepa Massanés i s’hi publica una mostra de les seves poesies. També hi desfilen dones artistes, cantants, un apartat dedicat a les notes de societat, etc. Però el més interessant és l’article dedicat al que passa a Anglaterra on, en aquest moment, estan detenint sufragistes. La revista tenia corresponsals a França i Anglaterra i això la devia fer força interessant per a un determinat sector social àvid de cosmopolitisme.

El massatgista santer

2010-10-05T14:08:00.014+02:00

S’expliquen les llegendes més insospitades a les rebotigues dels equips de futbol, en els despatxos amb sofàs d’escai color de cafè amb llet dels dirigents i també als vestidors. Circulen secretament de boca en boca, contades en lleus xiuxiueigs a frec d’orella. Formen part de la mitologia del sobrenatural i meravellós d’un equip.

Des del fitxatge de Totó, tot havia canviat. Poques lesions i molts partits guanyats. Però el cel de ferritja d’aquell matí no anunciava res de bo. Aquell dia hi havia una electricitat singular en l’ambient. El Surroca s’hauria quedat fent el ronsa, enganxat a la pell de la Txell. Va arribar tard a l’entrenament. Ja havien començat la tanda dels abdominals. El míster no estava per brocs.

Desmenjat, Surroca xutava amb el genoll mentre la pilota rebotava compassadament. Un renec i un estirabot. Un cop sec en una entrada poc previsible del Pascal. Una caiguda enrere amb mala traça, un esqueixament de la carn.

En Surroca va engegar a plorar com un nen. El va castigar una fiblada punyent al taló. El van dur cap a la infermeria. El pronòstic no podia ser pitjor i implicaria pas pel quiròfan. Mes de dos mesos de tediosa convalescència. La mel del combat s’esvaí amb la velocitat que el dolor irradià cap al tou de la cama.

Però en Surroca no es resignava a seguir el partit des de la televisió. No. De cap manera volia renunciar a la febre del joc, a l’efervescència del públic. No es consolava que el seu turmell hagués de passar per la trista sala de l’hospital.

Totó va estremir-se quan percebé l’esguard suplicant del Surroca. Ullprès, intenta esquivar-lo, però en Surroca allargà la mà per atrapar-li el braç.

–Ja saps on et fiques?

Surroca assentí.

–Està bé –acceptà Totó, deslliurant-se el braç–; li diré que et vingui a veure demà.

I mirant la palma de la mà del lesionat, afegí sinistrament:

–l’excés de ratlles a la mà és senyal de penes a passar.

Enrabiat i adolorit Surroca jeia al llit, amb la companyia de l’escolament pausat de les hores. Quan sonà el timbre, no en tingué cap dubte. La Txell va obrir la porta.

Just a sota de l’arc de l’alcova, en la penombra, es va deturar el massatgista. Avançà uns quants passos fins a quedar-se a frec del turmell adolorit.

Mentre s’untava les mans a consciència amb un oli aromàtic, sense alçar la vista preguntà:

–Estàs al corrent del pacte?

Surroca féu que sí.

–Encara et pots fer enrere. Només cal que ho diguis. Me n’aniré i no sabràs res més de mi. Però tan bon punt et toqui ja no et podràs desdir.

Una vaga inquietud assaltà Surroca, però mormolà un “endavant”.

A mesura que rebia el massatge, va rememorar les lesions dels companys, guarides d’immediat per la secreta intercessió del massatgista de Totó, i es deixà endur pel vaivé de les mans que aplicava sobre el turmell. L’escalfor balsàmica començà a fer efecte. De mica en mica recuperava la mobilitat fins a poder fer tot el joc de l’articulació. S’aixecà d’un bot. Aquell vespre podria jugar el partit

El massatgista se’l mirà fixament:

–Ara formes part de nosaltres.

–I com ho sabré? –inquirí Surroca.

–Aviat ho descobriràs.

–Així..., què et dec?

–Ja m’ho has concedit. El pacte està acomplert.

El rostre de Surroca es transmudà, però no digué res.

Quan Surroca tornà a casa de la celebració de la victòria, la Txell l’esperava. Manyaga, engrapà la bragueta del jugador. El sexe humit de la dona l’acollí. Unes quantes sotregades fins que la dona xisclà i ell s’escorregué. El Surroca tancà els ulls, però no...: un ull restà obert en la foscor... Aquell ull. Surroca s’inquietà. Després de l’embranzida la parella s’allità. I aquell ull sense moviment no es clogué en tota la nit. No el podria cloure mai més. Se n’adonà davant del mirall. Aleshores entengué... L’ull romandria obert fins a l’eternitat, també a dins de la caixa de morts.

El pacte s’havia tancat. La guarició immediata del massatgista demanava a canvi la immobilitat d’un múscul del cos. I immediatament comprengué la rigidesa del dit menovell de l’Edmond i, sobretot, les bromes del vestidor sobre la immobilitat d’un cert múscul de Totó. No en va ell sí que era invencible.

La visita cal desencordador

2010-10-01T14:53:00.011+02:00

Amb afany recopilatori i etnològic, Cels Gomis, enginyer i introductor del bakuninisme a Catalunya, va escriure entre d’altres un llibre titulat La bruixa catalana. És un llibret sobre creences i supersticions recollides a tot Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.

El llibret aplega moltes curiositats dignes d’esment referents a com fer-se bruixa o bruixot (amb un pacte que dura anys i fins que es trobi substitut/a), com transformar-se en animal (en gats negres, guineus o ocells, etc.), com participar en els aplecs amb el gran boc (arribant-hi nus a peu o damunt d’un pal d’escombra o d’un be negre), com congriar tempestes (fent batre l’aigua d’una bassa)... però una de les que més criden l’atenció és la que fa esment a la figura del desencordador.

Cels Gomis explica que hi ha la creença que quan un marit es troba impotent per a cohabitar amb la seva muller és que està “encordat”. Així, el qui es troba en aquest cas ha d’anar a trobar un desencordador i aquest, mitjançant certes oracions i pràctiques el desencorda i el torna hàbil per als deures conjugals.

Cels Gomis esmenta un llibre que he tingut el gust de consultar en línia que es diu Le sabbat dels sorciers, de Bourneville i E. Teinturier, que és un recull d’accions de bruixeria. En ell els autors exposen set maneres de fer que l’home no pugui tenir relacions sexuals amb la dona, és a dir, set maneres de tenir-lo “encordat” a través de la intercessió de la bruixa o el bruixot.

"Primera: fent que un dels cònjuges sigui avorrit per l’altre per calumnies, fent-lo sospitós, emmalaltint-lo o provocant-li una pudor insuportable

Segona: impedint que puguin acostar-se l’un a l’altre, ja sigui tenint-los en llocs separats, ja sigui interposant entre ells algun objecte.

Tercera: possibilitant que els esperits animals passin als membres genitals.

Quarta: privant l’home del líquid prolífic o assecant-lo.

Quinta: Fent tornar moll i tou el membre de l’home cada vegada que aquest vol pagar el deute conjugal.

Sisena: aplicant-li ingredients refrigerants.

Setena: fent estrènyer les parts de la dona o fent escurçar i quasi desaparèixer el membre de l’home."

He transcrit el text gairebé amb les mateixes paraules que l’original per copsar l’atmosfera del llibre que em penso que és del segle xvii. Em sobta que, per anomenar les pràctiques sexuals, es faci servir el concepte de “pagar el deute conjugal”. Però, és clar, caldria tenir en compte l’aspecte físic dels membres de la parella o les riqueses de cadascú abans de sorpendre’ns de la paraula emprada. Sobre els ingredients “refrigerants”, m’inclino a pensar que deu tractar-se d’ungüents (abans que de gel), tot i que són especulacions sobre pràctiques ancestrals algunes de les quals potser encara perduren i que sempre és bo de tenir-les present, no sigui que alguna bruixa o bruixot s’interposi en el nostre camí i vulgui fer-nos la guitza.

Nota: els gravats que il·lustren l’apunt formen part de l’esmentat llibre Le sabbat des sorciers, en l’edició del 1890.

Un tomb pels altres goyes de Madrid

2010-09-23T17:29:00.013+02:00

Passejant desvagada per la riba del Manzanares, a Madrid, descobreixo una escultura dedicada a Goya i, al davant, una ermita neoclàssica anomenada de San Antonio de la Florida, que conté uns frescos rotunds del pintor. Madrid està plena de goyes, des de les pintures del Prado –de les quals les meves preferides són les pintures negres–, fins als delicats gravats sobre jocs infantils de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Els traços solts, les pinzellades gruixudes, els retrats només esbossats, la inspiració lliure, clamen ja el que serà l’expressionisme uns quaranta anys més tard.

Goya va pintar aquests frescos en jornades en un total de set mesos, i ho havia de fer prestament per aprofitar la humitat del material base, mescla de calç i sorra. Els dibuixos els feia sobre paper foradat amb un punxó i després els calcava damunt del fresc amb una mena de monyeca de pols de siena. Finalment els perfilava amb un estilet abans de començar a pintar-los.

Sembla que l’encàrrec li féu Jovellanos, en aquell moment ministre de Carles IV, tot i que no queda clar si el tema el va triar el mateix Goya.

Els frescos, dedicats a sant Antoni de Pàdua, reprodueixen la llegenda d’un miracle segons la qual el pare del sant havia estat acusat injustament d’assassinat. Per provar la innocència del seu pare, sant Antoni intercedeix retornant a la vida el mort durant unes hores per tal que pugui testimoniar a favor de la innocència del pare del sant.

El pretés assassí –apareix en la imatge següent, d'esquena, entre la celestina i l’home de la túnica vermella– fuig horroritzat.

Acompanyen les pintures de l’episodi un cor d’angelets, segon dictava la tradició de les pintures religioses, encara que Goya no s’hi va supeditar del tot.

Admiro el conjunt de pintures que reprodueixen el passatge de la vida del sant reflectit en miralls estratègicament col·locats i, més tard, enfilo el camí que voregen els pollancres del riu i contemplo com els ànecs esberlen la superfície de l’aigua, abans d’endinsar-me en el Madrid més sorollós dels encontorns de la Plaza Mayor.

Josep Pla: anys de joventut i mecenatges

2010-09-16T14:05:00.012+02:00

Aquest apunt és un extracte del llibre La contribució catalana al desenvolupament de la indústria surera portuguesa de Pere Sala i Jordi Nadal. M’ha encuriosit descobrir-hi aspectes que no coneixia d’un Josep Pla molt jove, en els seus primers anys de carrera literària, que ha de compaginar la feina de comercial d’una empresa surera amb la d’escriptor, i que, a més, en aquell moment ha pres partit polític d’oposició en contra de la dictadura de Primo de Rivera. Com tothom sap, més tard la seva trajectòria política discorrerà per altres viaranys molt més conservadors.

La indústria surera de Palafrugell va tenir molt a veure en la carrera literària de Josep Pla. Abans que Cambó esdevingués el seu mecenes i que Pla li escrivís un panegíric bibliogràfic, va tenir un altre mecenes, Joan Miquel i Avellí, director de l'empresa Manufacturas del Corcho de Palafrugell. Era el sogre i cap de Pere Pla, el germà de Josep Pla. J. Miquel es va interessar vivament per les qualitats literàries del jove i va decidir donar suport a la seva carrera literària. Li va assignar un sou mensual com a avançament de la publicació dels seus llibres. Josep Pla llavors tenia 28 anys.

"Arran d’aquest acord, a finals de 1925, Josep Pla viatjà a Londres per incorporar-se a temps parcial a la plantilla de la distribuïdora de la casa de Palafrugell a Anglaterra. I publicà el llibre, finançat per J. Miquel, titulat Rússia. Notícies de l’URSS. Era el fruit d’un viatge recent de l’escriptor a les terres dels soviets.

L’abril de 1926 va demanar al seu germà Pere que temptegés la possibilitat que l’empresa l’enviés a Nova York, però tot indica que ho impedia el retard en les seves tasques paral·leles d’escriptor i periodista. Sembla que el mecenes J. Miquel li demanava (a través del secretari de l’empresa, Joan de Linares) un millor compliment dels compromisos adquirits.

Josep Pla va transmetre a Pere el desacord amb Linares, el qual l’havia censurat per carta (12 d’abril de 1926) en els termes següents:

“[...] Mira, Pla, aquesta carta te l’escric per al teu bé, puix me penso conèixer bé al Sr. Miquel, potser millor que ningú, i ell és un home que quan porta afecte, quan té simpatia per algú, no té mesura i no plany res, però ai del qui li decau!... I si el Sr. Miquel se’n desentenia, adéu publicació de llibres [...]. Una abraçada ben carinyosa del teu bon amic J. de Linares.”

L’escriptor es va quedar a Londres i durant aquell estiu de 1926 va continuar rebent de Palafrugell els diners convinguts. En aquest període va viatjar molt per Europa, al setembre tornà a Anglaterra i s’establí una temporada llarga a Leeds amb l’objectiu de trobar-hi tranquil·litat i inspiració.

El llarg sojorn de Josep Pla a l’estranger tenia molt a veure també amb la persecució de la cultura catalana per part de la dictadura de Primo de Rivera (implantada el 13 de desembre de 1923). Pesava sobre l’escriptor una ordre de detenció. Però no formava part dels plans de Pla canviar de posició, de “rebaixar-se” per reconciliar-se amb el règim. Per exemple, a la primavera de 1927, en la preparació d’un viatge a Barcelona amb la seva promesa, Adi Enberg (filla del cònsol de Dinamarca a la capital catalana), Pla pensava quedar-se a la frontera francesa mentre ella resolia afers a la ciutat comtal. Diu al seu germà: “Tal com estan les coses no em puc exposar que em detinguin ni tres dies, perquè us donaria un disgust a vosaltres i ni el Sr. Miquel ni el Sr. Enberg –que són homes de negocis i, per tant, acostumats a estar bé amb el que mana– quedarien satisfets. Jo, aquestes coses, directament, no les puc arreglar perquè tu ja saps que jo no demanaré cap favor a aquesta gent. Seria la meva decapitació davant dels meus amics”.

Aquesta posició contrària al primoriverisme contrasta amb el pragmatisme del mecenes. Des de Berlín, el 2 de juliol de 1925, Josep havia escrit a Pere “això que creu en Miquel, que jo puc escriure avui en diaris castellans d’Espanya, és una cosa impossible. Passaria com un trànsfuga... Entens? Sóc massa a dins del ball per convenir-me adoptar una posició incoherent.”"

Una radiografia et pot canviar la vida

2010-09-10T17:57:00.014+02:00

Quan va veure arribar la poli, destrament lliscà el cordill pels passadissos de roba i es carregà a l’esquena el mocador de fer farcells (o la manta) amb la mercaderia de la tarda. Ulleres d’imitació, algunes amb la montura de coloraines. Mentre esperava la recollida de la maduixa, era l’únic que podia fer per guanyar-se l’habitació a casa de madame Nina. Es vantava que en sis mesos no l’havia enxampat cap Mosso.

Des que l’havien obligat a fer-se la radiografia, la vida li havia canviat. En N’dung té setze anys i així ho diu el seu passaport. Va emprendre el viatge empaitant un somni, com tothom. Moltes hores de viatge: primer amb autocar, després en barca i finalment en camió, passant els països mig d’estranquis. Barcelona li va semblar una ciutat molt sorollosa, però ja l’havien advertit els seus compatriotes. El pare el va deixar fer; no el podia retenir. Des de la mort de la mare, quedar-se a casa li encongia el cor. Quan va arribar a Barcelona només coneixia el Martin, del seu poble. I madame Nina només admet passavolants que paguen. Per això va haver de prendre-li la bossa a aquella senyora... que el va atrapar pel braç i no el va deixar anar fins que van venir els segurates. La senyora era gran i les dones grans s’han de respectar. No podia fer altrament i el Martin l’hi havia explicat bé. Dels segurates a la comissaria i de la comissaria al pis.

L’Albert era molt enrotllat, els donava cigarrets. I la Mònica estava molt bona. En el pis s’hi estava bé. Nou nois de Mali, Gàmbia i Senegal i dos educadors. En N’dung havia començat un curs de fresador al matí i un altre de català a la tarda.

La radiografia li canvià la vida. L’os del canell indica que té divuit anys, però ell només en té setze i així ho diu el seu passaport. Ni els Mossos ni el jutge se’l creuen. L’han expulsat del curs de fresador i no té ganes d’assistir al de català. Es passa el matí intentant col·locar les ulleres del dia. La Mònica li ha parlat de l’associació Ficat, demà hi té una entrevista...

Delinquir és sovint l’única esperança per als menors subsaharians. Aleshores són seguits des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i poden viure en pisos tutelats i entrar en programes d’inserció laboral. Encara que el passaport que duen n’especifiqui l’edat, el jutge sovint ordena fer-los una prova forense que consisteix en una radiografia del canell. Té molt marge d’error (ben bé de dos anys), però és la manera que té l’Administració d’evitar-se el problema. Si a la prova surt que el noi ja té divuit anys, deixa d’estar sota tutela administrativa. Per tant, aquests joves menors estan en una total indefensió en un país que els és hostil i on ningú no els vol. Associacions com la fundació Ficat fan un acompanyament jurídic d’aquests joves i els representen en el recursos que poden interposar en contra d’aquestes proves forenses amb resultats erronis, que els canvien la vida i no precisament cap a millor.

Una estàtua de la llibertat a Barcelona

2010-09-01T19:10:00.014+02:00

Corre la brama que el senyor Canibell, el bibliotecari, és molt exigent i que arrufa el nas si algú li demana un llibre que li desplau.

En Joan no s’hi va voler perdre la inauguració i per això es va mudar de camisa. Quan va arribar, la biblioteca estava de gom a gom. En un gest de respecte es va descobrir el cap desant la gorra a la butxaca. Va saludar els seus companys de l’ateneu: el Raimon, el tipògraf, i el Conrad, el paleta. El de les mans massa treballades –pensaven els burgesos– per tocar llibres únics o la cintura de les dones boniques. Sentia gratitud envers els seus companys: gràcies a ells havia fet tants progressos en la lectura. Ara que la biblioteca era oberta, pensava venir-hi cada dia a llegir i estudiar.

A l’escala tampoc hi cabia una ànima, però va poder admirar l’estàtua de la llibertat, talment com devia ser en gros la de Nova York. Va contemplar els llibres de la vitrina, amb les cobertes de fusta o de pell i les lletres gòtiques impreses. Eren aquests detalls els que conferien qualitat a la biblioteca, tot i que es presentés com a popular i obrera.

No vacil·là quan demanà el llibre de Bakunin. El bibliotecari es limità a mirar-lo fit a fit i poc després alçà de manera imperceptible una cella en un signe inequívoc de total aprovació.

Una de les traces maçòniques que tenim a Barcelona és la biblioteca Arús, ubicada al passeig de sant Joan núm. 26. Es conserva com devia ser en el moment de la seva fundació, l’any 1895, i és una cita obligada per a qui vulgui investigar sobre maçons i lògies. La biblioteca va ser fundada pel filantrop Rossend Arús i Arderic, que cedí el que era la seva casa perquè fos una biblioteca pública i obrera. Un dels trets característics de la biblioteca és l’estàtua de la llibertat que presideix l’entrada i el terra de carrons blancs i negres, símbol definitivament maçó. El dibuixant i tipògraf Eduald Canibell en fou bibliotecari. I es diu que rondinava si algú li demanava un llibre que no era objecte del seu gust. Pel fet de ser una de les primeres biblioteques públiques, al principi de la seva inauguració la biblioteca tingué molta afluència de gent, però poc a poc anaren quedant només els verament interessats en la lectura i l’estudi.

Hi ha coses que no encaixen amb l’entorn

2010-08-25T17:33:00.025+02:00

L’Eulàlia planxà la túnica de color safrà del venerable Syrka Lang. La deixà penjada a l’armariet. A la targeta de la porta encara hi deia Marc Fornells. Després lliscà cap al menjador. En netejà la vintena de taules amb la baieta i després buidà les deixalles orgàniques al contenidor del pati. Fastigós. Aquesta feina era detestable. Però els monjos ho havien decidit així i ho havia de fer si volia arribar a novícia. Una teràpia d’humilitat, pensava.

L’Eulàlia no era creient, bé, no de la religió cristiana, però pujava cada cap de setmana al monestir. Deia que li agradava la pau que s’hi respirava, tot i els diumengers i tafaners habituals, i mirava d’aplicar a la vida quotidiana les classes de meditació que –amb un punt d’escepticisme– seguia en el seu programa de formació. Cada dissabte i diumenge girava set cops al voltant de l’estupa i feia voleiar el que ella anomenava la bona fe. També passejava pels volts de l’estany, que en un altre moment van ser un jardí romàntic. Però el vespre era el moment que més esperava, quan feien la pregària comunitària i el venerable Syrka Lang la beneïa i ella el podia mirar llargament i jeure darrere seu. Feia un any que havia conegut en Marc Fornells i feia un any que acudia al monestir. En els moments de dubte es preguntava si també es deixaria caure pel lloc de culte si ell s’hagués fet evangelista en comptes de budista. Abans, però, segur que també li planxaria la camisa blanca i la hi deixaria penjada a l’armariet.

Sovint hi ha persones o coses que no encaixen amb el seu entorn. Penso, per exemple, en un trèmul arbust de ribera en un bosc de coníferes, o bé un turista calçat amb xancletes en un funeral. No fa gaire vaig visitar la Plana novella, que és un monestir budista del Garraf, i vaig tenir-hi aquesta sensació. Un monestir budista en una casa d’indianos ubicada en una urbanització prop d’Olivella. Massa coses en circulació, massa capes sobreposades.

Així com les comunitats religioses catòliques cada vegada tenen menys predicament en el nostre país –la tan recurrent crisi de vocacions– el monestir budista de la Plana novella presenta una vitalitat envejable. Homes i dones de totes les edats, però primordialment entre trenta i cinquanta anys, són els components de la comunitat. Em pregunto què empeny aquestes persones a opositar per fer-se monjos budistes. Bé, de primer, si el tema interessa, els monjos autoritzen els aspirants voluntaris a fer una sèrie de serveis humils i sacrificats (com ara netejar el menjador o els lavabos, fer d’auxiliar de cuina, etc.) per obtenir vots. Més endavant, passen a l’estadi del noviciat que suposo atorga obligacions però també més drets. El següent graó és ser monjo o monja, sense celibat, però.

Que un monestir budista estigui instal·lat en la casa d’un indiano (construïda per Pere Domènech i Grau) –que probablement hauria fet els calés de manera no gaire ortodoxa i que, concretament, es va arruïnar– ja és una paradoxa.

Però la casa, tot i la seva majestuositat externa, per dins és sobretot aparença. La pintura de l’escalinata imita el marbre i el teginat del sostre en lloc de ser de fusta és de guix. L’esfinx de la mestressa de la casa, que hi és per tot arreu, la idealitza dibuixant-li un rostre eternament jove.

El cert és que el monestir és una mena de parc temàtic budista. Fins i tot l’estupa, que és el més autèntic del recinte, té un aspecte com de fireta.

Sovint hi ha coses que per molt que es disfressin no encaixen amb el seu entorn, i senzillament més val retre’s a l’evidència.

El fabulós arbre dels xais vegetals

2010-08-14T21:36:00.015+02:00

La naturalesa fantàstica em resulta fascinant. En els llibres de viatges successors al de Marco Polo hi ha profusió de descripcions d’elements naturals exòtics i meravellosos. Un dels que més m’ha cridat l’atenció és l’arbre que dóna xais. Això ho explica fra Ordoric de Pordenone en el seu llibre de meravelles, que, en definitiva, és un relat de viatges del segle xiv. Fra Ordoric va viatjar des de Constantinoble fins a la Xina entre els anys 1313 i 1330. I en algun punt de la seva travessia va localitzar un arbre meravellós que donava uns fruits, en forma de meló o carabassa, a l’interior dels quals, com en una metamorfosi fantàstica, hi creixien xais. És a dir que quan el fruit madurava, s’obria i deixava sortir el xai.

Altres especímens, recollits en diversos llibres de meravelles (per exemple el de Jean de Mandeville), fan referència a un arbre d’oques (que són comestibles quan cauen a terra) i a un altre –el wak-wak, oriünd de l’Índia–, que produeix éssers humans. En alguna banda també he llegit que en el wak-wak creixien unes dones esplèndides, i que tots els homes en volia tenir un exemplar al seu jardí.

Sembla que en unes miniatures del Llibre de les Meravelles del duc de Berry s’observen un intercanvi d’ofrenes en què tres homes amb indumentària occidental ofereixen un arbre d’oques mentre que dos homes amb indumentària oriental ofereixen xais d’uns arbres que en van plens.

Altres variants de la llegenda parlen de xais que creixen de la terra, units per una mena de cordó umbilical.

Aquests xais es menjaven tota la vegetació que creixia al seu voltant, ja que només podien bellugar-se girant sobre el seu propi eix, com si es tractés d’una sòlida arrel.

Aquest famós xai vegetal també és descrit més tard per un ambaixador de Carles V que s’estava a Moscou pels volts del 1511.

També les bondats curatives de l’espècie són indicades en algun tractat de botànica d’Anglaterra.

Finalment va ser referit per un home de ciència com Athanasius Kircher i per religiosos com l’abat de Prévost, en ple segle xvii, i es mantenen les característiques descrites pels antics viatgers.

Més tard un antropòleg, Gubernatis, en un fantàstic estudi titulat Mitologia de les plantes, intenta donar una explicació a la llegenda com una successiva confusió de paraules que designen animals de semàntica molt propera.

Sigui com sigui, la llegenda, que sembla extreta de les Mil i una nits, ens apropa al terreny de la naturalesa fantàstica, que sempre oscil·la en els llimbs entre la realitat i la ficció. La possibilitat de tallar un meló i trobar-hi a dins un xai em sembla, si més no, una interessant metàfora de les sorpreses que ens pot arribar a proporcionar la vida natural.

A qui res li escau, poseu-li blau

2010-08-02T20:45:00.013+02:00

Del simbolisme dels colors hi ha moltes teories elaborades. Kandinsy en va parlar molt en el seu llibre De l’espiritualitat en l’art. Abans també Goethe i Wittgenstein havien fet una teoria dels colors i tots dos parlaven de la sintaxi dels colors, és a dir de les diferències d’apreciació d’uns colors en relació amb d’altres i de les propietats que tenen segons les formes que els contenen.

Sobre el blau, com a color primari (i jo afegeixo: refrescant), Kandisky va dir que és el color típicament celest i que desenvolupa profundament l’element de quietud. És a dir que segons ell és el color espiritual per excel·lència.

Segons Pastoureau (historiador sobre el simbolismes dels colors), a la seva Història dels colors, diu que el blau és un color neutre, disciplinat. La frase feta “a qui res li escau, poseu-li blau” és prou explícita. És el color més oficial (només cal veure les camises de la majoria de polítics de qualsevol representació política) i el color que identifica els partits de dretes. Però a l’Antiguitat era un color poc apreciat: no es troba a les grutes del paleolític ni del neolític. Només a l’Egipte es pensava que procurava la felicitat en el més enllà. A Roma es considerava el color dels bàrbars: tenir els ulls blaus estava molt mal vist.

És als segles xii i xiii que el color blau es va rehabilitar. El Déu cristià es converteix en Déu de llum, i la llum es torna blava. A partir del s. xii la verge apareix amb molts quadres amb un vestit blau. El blau es va tornar un color religiós.

A l’heràldica i en política, el blau es converteix en l’oposat al roig, al vermell.

El romanticisme i el simbolisme posaren de moda el blau. I Picasso el féu servir per expressar alguns dels seus quadres més profunds. Més tard, va arribar el blue jeans, com a color dels vaquers de l’oest americà i dels joves inconformistes.

El blau és el color del món del treball (les granotes de feina acostumen a ser blaves) Però, en canvi, no és un color revolucionari com el vermell (sinó tot el contrari).

Kieslowski en la seva trilogia dels colors va titular la seva pel·lícula més densa Blau, i jo la recordo feta principalment amb tons blau fosc; concretament em ve al cap la imatge de la Juliette Binoche nedant en una piscina en una aigua de tons blavosos, on posa en moviment tot el seu passat i el present de l’absència.

El blau ens acosta a la nit, a la foscor i, ara que els dies ja s’escurcen una mica, d’aquí poc entrarem en aquell moment del dia en què tot es cobreix d’una glopada de matisos de blau.

A propòsit dels toros

2010-07-29T21:55:00.006+02:00

El fet que ens hàgim quedat sense fiesta nacional és per a mi alliberador. Em feia patir veure les banderilles clavades en el llom del toro i la manera d’anar-lo afeblint amb la tortura fins a la mort. Un espectable tristíssim. En canvi, he d’admetre que la dansa del toreig, el repte de l’home davant del toro em resulta fascinant i em remet a cultures mil·lenàries, micèniques i minoiques, que ja el practicaven. No considero el toreig com a art, pel que té de sanguinari i espaordidor, però enten que el repte de l’home davant de la bèstia ens transporta a comportaments atàvics molt arrelats.

L’abolició de la fiesta nacional s’ha polititzat; era inevitable i natural. La festa taurina s’associa al franquisme i a l’Espanya centralista i de dretes, i consegüentment, els opositors sembla que hàgim de ser tots independentistes i d’esquerres. Però, arribats a aquest punt, no hi ha gaires més coses a dir: per damunt de tot s’aboleix una pràctica de tortura animal i això ha prevaldre sobre qualsevol discussió o debat.

Lamento que molta gent treballadora de la fiesta s’hagi de quedar a l’atur, però espero que es puguin reconvertir en professions més altruistes.

Amb tot, hi ha una cosa ben clara: d’aquí poc en Serrat i la resta de vips aficionats als toros hauran d’anar a veure José Tomàs a Les Ventas en comptes de la Monumental. I jo ho celebro i estic contenta de viure en una nació que ha abolit una pràctica cruel i deshumanitzada.

El feixuc art de posar

2010-07-24T20:41:00.008+02:00

El pintor va fer jeure la Beguin amb un gest aspre. La Beguin obeí després de girar repetidament entorn de l’estoreta. Però s’estimava més posar en companyia. De les criatures, principalment, perquè els llepava la cara i sentia molt de gust passant-los la llengua pels ulls, el nas i els llavis. També maldava per acostar-se a les donzelles a frec de les faldilles emmidonades per sentir-ne el fru-fru. Li agradava el pas somort de les hores, en l’estudi en penombra, només il·luminat pel llum de querosè i les espelmes a prop del llenç. Ja no es recordava del nombre de quadres pels quals havia posat. Ajegut, dret, al costat de criatures, a les cames del rei i de la senyora....

Posar sola decididament l’avorria i jeure en aquelles condicions l’entumia els músculs; a més, sentia que començava a fer-se vella. En un moviment de descans, estirà les potes de davant, després les del darrere, i s’alçà.

El pintor deixà anar un renec, contrariat per la bellugadissa de la llebrer i pels pèssims resultats del quadre. Engrapà un pinzell dels gruixuts i féu el gest de llençar-los contra la gossa. La Beguin, ofesa i atemorida, sortí de l’estudi amb la cua recollida.

Més tard, amb la subtil cadència dels seus passos, la Beguin acaricià el terra de l’estudi. Efectivament: com tots els quadres encetats, aquest també l’havia dipositat a terra. La llebrer s’hi ajupí delicadament i es divertí alçant la pota com faria un mascle.

El pintor, atent a netejar els pinzells amb oli de llinosa, no advertí la presència de la llebrer. Quan reprengué la feina, però, la pixarada de la Beguin li degotà damunt els peus, groc orina barrejat amb un vermelló tirant a violat.

Recuperant la música desconeguda: l'Alain Bashung

2010-07-19T20:50:00.005+02:00

En moltes coses de la vida vaig en retard, i en d'altres he fet manifestament tard. Per exemple, he hagut d'esperar fins a la nit de Sant Joan d'enguay per tenir el gust de conèixer l'Alain Bashung. Per recuperar el temps perdut, ara l'escolto per diversos mitjans i em deixo endur per les seves lletres que, convertides en cançons, assoleixen el mateix grau de cruesa que de poesia. Avui, en tren, mentre tornava de Campdevànol i el cel s'espessia amb núvols de color gris canonada, el clapoteig de les gotes contra els vidres m'ha fet pensar en l'Alain. I, en aquesta tarda, ara ja barcelonina, i per tant xafagosa, en deixo un esbòs perquè l'Alain ens venti una mica durant la vetllada.

El buto: la dansa duta a l'extrem

2010-07-15T20:19:00.012+02:00

La dansa buto és pertobadora. És una dansa que prové de l'obscuritat i va cap a la llum, encara que pot tornar a l’obscuritat i mantenir-s’hi. És una dansa ingràvida, concentrada, en què els actors expliquen des de postures impossibles tot un desplegament de sentiments i emocions en un escenari escàs. El buto va nèixer el 1959 com a intent d’expressar sense paraules tota la crueltat de la guerra, l’horror de les bombes atòmiques. La gestualitat del buto recorda els cossos trinxats que intenten escapar de les explosions assassines i sobreviure.

Els cossos prenen diverses formes corpòries amb una tècnica caracteritzada per la precisió, que prové del teatre kabubi i del nô, i passa pel sedàs de la guerra. La natura hi és present en els cossos, que es muden en gripaus, en penis, en gotes de pluja o llàgrimes o repten per terra convertits en serps, llimacs o pregadéus. Els cossos es caragolen, caminen de quatre grapes... emulen els moviments animals. I sobretot transmeten situacions límits.

La poesia oriental és portada a l’extrem vencent la gravetat. Cossos sostinguts per un punt d’equilibri situat sota del clatell, cossos que parlen, que mostren a base de sons els moviments del diafragma, de les costelles... Cossos torturats pel dolor, que en cada múscul expliquen una història, cada torsió és vida i mort alhora... i també fan albirar l’esperança. L’escenari es basa en un grapat de sal o sorra i una làmina d’acer que emiralla l’actor, introdueix sons i reflecteix els diversos punts de llum.

He anat a veure al teatre Lliure l’espectacle de dansa buto per Ko & Edge Co. (Dead 1 i Quick Silver), i m’ha emocionat.

Apunts refrescants (I): Conan Doyle i l’espiritisme

2010-07-06T21:24:00.010+02:00

Tot sembla indicar que Conan Doyle fou un fervorós adepte a l’espiritisme. Ja entre els anys 1885 i 1888 va participar en algunes sessions espiritistes i de ouija, però durant aquest període encara no s’hi va dedicar primordialment.

De Doyle sospito que l’atmosfera de misteri que envoltava les seves novel·les de Sherlock Holmes (i que tant m’agraden) devia influir en la seva vida, i vicecersa.

Fou arran de la mort del seu fill, el 1917, i del seu germà petit, que s’interessà vivament per l’espiritisme.

El físic Oliver Lodge, que també havia perdut un fill uns anys abans, guià els seus primers passos en la matèria.

Doyle també també rebé la influència de Léon Denis, figura cabdal de l’espiritisme. Doyle va apreciar molt els seus llibres i els va traduir a l’anglès. El que sembla que preferí particularment fou el de Joana d’Arc com a mèdium (les veus que sent la donzella, els senyals que rep, etc., en la seva comesa vital), que traduí el 1924 amb el títol de The Mistery of Joan d’Arc. En els seus llibres Léon Denis —d’origen humil– lloava el progrés espiritual dels homes (a través de l’espiritisme), que conduiria a l’evolució de les nacions i de tota la humanitat.

Doyle publicà el juny de 1918 La nova revelación, sobre les seves experiències espiritistes. Coincidint amb el final de la guerra, l’espiritisme visqué un moment d’esplendor, ja que molts familiars intentaven posar-se en contacte amb els seus morts a la guerra. Amb la seva obra Doyle pretenia iniciar en l’espiritisme per alleujar el dolor dels qui havien perdut éssers estimats.

En el moment en què esclatà la gran contesa, el moviment espiritista considerava la guerra com el senyal per a una nova era que s’obriria després del caos. Segons la mèdium americana Mme Piper (que Doyle cita en el seu llibre, però que no he pogut documentar més) l’espiritisme passaria a ser molt accessible per a l’enteniment humà, però, abans, el món hauria de purificar-se.

A La nova revelació, Doyle també subratlla la importància de les capacitats humanes infrautilitzades; de fet, pensa que totes les dones són mèdiums no exercitades. També està convençut que l’escriptura automàtica és el mitjà més eficaç de comunicació amb el mès enllà. En El missatge vital, publicat l’agost de 1919, Doyle fins i tot insisteix en la necessària reforma del cristianisme per incorporar l’espiritisme.

Conan Doyle va viatjar a molts països per divulgar l’espiritisme i va participar en el Congrés Espiritista Internacional de 1925. Doyle, com la major part dels espiritistes, creia que l’espiritualisme englobaria totes les religions i tindria la capacitat d’unir tots els éssers humans i que reconciliaria la ciència i la religió.

Em quedo amb aquest vessant filantrop de Doyle i de la majoria d’espiritistes europeus de principis del segle xx —que tant em sedueix (també en tenim mostres al nostre país, però seria objecte d’un altre apunt, i d’altres blocs ho han tractat abastament i amb molt de mèrit –vegeu Riell Bulevard–) i que segur que m'hauria empès en aquell moment a abraçar la causa, encara que hi hagués detectat impostura. Doyle també va escriure una Història de l’espiritisme, que friso per poder fullejar algun dia. L’editorial Valdemar va editar no fa gaire El missatge vital.

Puntualitzacions sobre Carles Sindreu

2010-07-03T13:24:00.006+02:00

L’Albert Benzekry de Sega de Mots m’ha enviat unes puntualitzacions molt interessants sobre la vida de Carles Sindreu, que reprodueixo tot seguit a la manera d’un apunt amb el seu permís. L’Albert Benzekry, que és un especialista sobre la figura de Sindreu, ha fet una dramatúrgia de la seva obra que va generar en un monòleg teatral, Match Ball Sindreu, i ha intervingut directament en la reedició de La klaxon i el camí a l’editoral Acontravent.

Benvolguts,

En Carles Sindreu i Pons ni va ser franquista ni va ser feixista. Ell era home d'aplecs i de caceres, de costellada i porró blau, li plaïen els camins entre falgueres i les escopetades a l'afrau. I quan la nit serenament s'acostava, una companya volia ben a prop seu, que fes olor de pins i olor de brosta, i que tingués al cap dels dits un poc de neu.

Ja coneixia els articles de Ramon Salvo, investigador que ha dedicat altres articles a Sindreu, especialment a la poesia visual i a la seva introducció a Catalunya, i on parla del fotomuntatge de La sardana en la aldea.

Ha de ser innegable que el nom de Sindreu figura en les publicacions que esmenta, els àlbums d’homenatge a Franco, però jo, igual que Salvo, tampoc judico el grau d'adhesió al règim dels noms que transcriu. Tanmateix les intervencions de Sindreu no són col·laboracions ad hoc. Sindreu ha mamat el costumisme amb el seu oncle i el seu llibre més significatiu, La klaxon i el camí, és plena d'aquesta estètica entre llegendària ("els Xeles", "la fera de Rosanes") i lírica ("Radiacions"). El programa estètic de Sindreu no varia després del 39, al contrari. Als quaranta anys ja és un escriptor fet i ha escrit, almenys per a mi, el seu material més bo. Vull dir que, per bé o per mal, l'estètica sindreuenca no és incòmoda al franquisme perquè no li és ideològicament bel·ligerant, de la mateixa manera que tampoc hi trobarem, en la seva obra –almenys que jo sàpiga–, efusions catalanistes. Sindreu campa per altres àmbits. Fa país fent poble. El primer que publica durant el franquisme és La singular història d'un club de tennis, en català, l'any 1952, i la novel·la El senyor Joanet del Guinardó, també en català, l'any 1954, obra que hagué de passar censura, i la passà folgadament, tot i alguns entrebancs. Per què? Pel costumisme i humorisme "inofensiu" altra vegada. Però és una novel·la (i una història) que utilitza recursos literaris propers a l'avantguarda –jugades lèxiques i onomatopeies– que són marca de la casa. Sindreu deixa de banda el conreu de l'avantguardisme explícit perquè sap que l'estètica que proposa potser és massa trencadora i se centra, quan ho fa, en el conreu d'una literatura lírica i de costums.

Van matar el seu pare a Montmany, el 1939, quan les tropes de Líster es batien en retirada. És enterrat al poble del Figaró. La seva extracció social és burgesa i sabien a qui agafaven i per què. La família marxa de l'Ametlla del Vallès i Sindreu no hi tornarà fins que coneix a la Filo, a mitjan dels cinquanta. El cop fou dur i suposo que no es poden descartar actuacions puntuals per despit, però això no ho podem saber. El que sí sabem és que el record que se'n té a la Garriga i a l'Ametlla, però, és el record d'un home incòmode amb el franquisme perquè no li permet el desplegament d'idees que voldria. A les tertúlies de la tocineria de can Perris, a la Garriga, amb en Torra, el dibuixant Garrell i d’altres, arrufa el nas quan surt el tema, però participa, en canvi, en multitud d'iniciatives que revitalitzen culturalment el seu àmbit d'influència (cine clubs, conferències, teatre...). No se li coneix cap exaltació al franquisme. Sindreu, si de cas, és acomodatici, no és cap intel·lectual orgànic ni teòric polític. Ni molt menys es va apuntar al carro triomfal o va perdre la força. Era un nen gran que d'amagat anava a comprar-se pastissos a can Mario i se'ls cruspia sense que la Filo ho sabés perquè si no el renyava.

Els primers anys del franquisme són durs i contradictoris per a tothom. Recordem Pla, recordem Riquer, recordem Sagarra, Sánchez Juan... i un llarg etcètera. Gent que es queda i ha de recomposar el seu espai mental i fins i tot també el físic. Sindreu s'aboca a la publicitat i a les antiguitats, al que és més nou i al que és més vell, i de la seva síntesi en surt aquesta literatura infantil i somniosa, de vaguetats i expansions líriques, d'estètica tan propera i familiar. Que el seu nom surti en unes publicacions d'homenatge a Franco no obeeix a cap programa personal de Sindreu perquè no el podem aïllar del seu context generacional i social. La revolució de Sindreu no és una revolució política, la revolució de Sindreu és estètica i poètica, és contra el pas del temps que malmet un univers que ell malda per fixar en contes i en poemes i en col·leccions de retrats d'infants. Com hi pot estar en contra? Com pot voler canviar els principis fundacionals d'aquest seu món?

El seu llegat artístic sols és correlat d'ell mateix. No hi busquéssiu pas tres peus al gat. Les seves cròniques, els seus articles, els seus poemes, els seus contes, tot plegat conforma un univers personal tendre i fantasiós. Quan més el llegeixes més tens el convenciment que Sindreu patia el temps que li tocà de viure. Que hagués patit qualsevol altre temps que hagués viscut. Jo de gran voldria ser Sindreu quan era petit. No sé si us he aclarit res. La lectura de La klaxon i el camí, reeditat a Acontravent, us en podrà arrodonir la panoràmica, especialment l'estudi de la Carme Arenas. Cordialment,

Albert Benzekry

El titella i la polca

2010-06-29T20:38:00.010+02:00

La dona el desembolicà de la tela de vellut roig. Tibà els fils delicadament: un per un. Li separà braços i cametes fins a fer-lo quedar erecte. Ara un pas, després l’altre.

D’un hàbil salt: hop!, se l’acostà al pit. L’abraçà. També li va fer un petó a la calba. L’esquelet s’estremí i ella rigué amplament.

L’home es mirà el titella cadavèric amb menyspreu. I tot seguit es mirà la dona. Amb el revers de la mà li resseguí el braç, el muscle i el clatell. Ella abaixà el cap enduta pel desig, que li començava a cremar la pell.

Però apartà la mà de l’home amb un gest massa brusc. Ell l’enretirà, dolgut. Esguardà el titella amb ulls glaucs i escurà el cul de cervesa de l’ampolla.

La dona recollí l’escaire de fusta i el titella féu un pas de ballet i un espadat. Connectà l’ipod a l’altaveu. Sonà la mandolina de la polca pizzicato. I l’esquelet començà a girar. I girar. I la dona girava i l’esquelet somreia enfollit per la dansa.

L’home assajà el gest de cenyir la dona per la cintura. Però ella se’n va desfer sota la inèrcia del gir.

L’home es begué una altra cervesa amb un parell de glops. Es netejà l’escuma de la comissura amb el palmell i esbossà unes passes cap al costurer. Arrabassà les tisores; sense voler es punxà el dit amb una agulla de cap. Es llepà llargament les gotes de sang abans de brandar la tisora... I la polca fent giravoltar l’esquelet... I l’home que l’empaita... i ella, lleugera, que fa volar el titella. Però ell obre les tiges de la tisora i, amb un tall sec, sega un fil del titella. El braç esquerre de l’esquelet penja balb, inert. “Aquest coi de titella, que sembla que se l’estimi més que a mi...”

El titella cau amb estrèpit i el cap de l’esquelet rebota tres cops contra el parquet. La dona també ha caigut... Una fiblada de dolor estrellat li recorre com una espurna des del pit fins a tot el cantó esquerre. Ell reacciona i anusa tremolós el fil segat del titella; però ella s’ha dut la mà al pit i només mormola un prim “truca al 061; em fa mal el cor, sembla un infart”.

L’origen dels titelles es perd en les primeres cerimònies religioses, en què com a objecte totèmic encarnava les forces ocultes sagrades. El titella és una mena de cadàver que, manipulat per la mà humana, actua d’acord amb els poders que li són conferits. El titella, mediador amb el més enllà, s’interposa entre l’home i allò desconegut. El titella personifica el que l’home rebutja o l’espanta, però que, alhora, necessita aprehendre per perdre-li la por. El titella immòbil, animat només per la voluntat i la capacitat de l’home –en aquest cas la dona– i també sacrificat si convé.

Nota: manllevo la imatge del titella al geni de l'artista Sophie Taeuber-Arp.

Carles Sindreu, un home modern

2010-06-27T11:39:00.019+02:00

Carles Sindreu, que va nèixer l'any 1900 a Barcelona, era un home modern: amant de la literatura i l'esport (sobretot el tennis), va dedicar-se durant tota la seva vida a cultivar totes dues aficions, amb un llibre en una mà i en l’altre la raqueta de tennis.

Amb el pseudònim de Fivaller va publicar primer a La Publicitat i després a l’Esport Català un conjunt cal·ligrames relacionats amb l’esport. També va fer fotomuntatges construïts a partir de cal·ligrames i fotografies, tècnica molt innovadora a l’època que hagué de vèncer molts entrebancs abans de fer-se servir fins i tot durant la guerra civil com a propaganda política en cartells (per exemple el famós Aixafeu el feixisme de Pere Català Pic).

M’afiguro Carles Sindreu com un home molt elegant, un dandy, amb un fi sentit de l’humor i molta vitalitat. El seu pare el va fer estudiar comerç perquè es dediqués al negoci tèxtil, però Sindreu descobrí que ell valia per escriure i pel grafisme. Fou innovador en tots dos sentits. A part de les seves cròniques sobre tennis, escrigué unes quantes novel·les, poemes, i reculls d’espetecs literaris, petits contes, frases enginyoses a l’estil de les greguerias de Gómez de la Serna, en Radiacions i poemes (1928) i El clàxon i el camí (1931).

De Radiacions i poemes n’extrec una petita mostra, que em sembla molt escaient per presentar la personalitat del seu autor.

“Hi ha llibres eixarrancats, francs, volubles i oberts com a ventalls. N’hi ha, en canvi, de reclosos esquius que es tanquen així que el vostre esguard esdevé distret. No obstant aquests darrers, en obrir-los us mostren sempre el mateix punt culminant del llibre, el séc del passatge inoblidable, com després de la ferida el senyal de la cicatriu.

El llibre absobeix tota la vostra atenció. Quan un sotrac interior us talla el fil de la lectura i esguardeu entorn vostre, el pensament resta un instant giravoltant sense engranar amb la vida real, com la roda d’un ciclista que marxa amb pinyó lliure.”

Nota: la foto principal que il·lustra aquest apunt és extreta del llibre La crisi de la paraula, de Joaquim Molas i Enric Bou.

El comenidor i la seva sabata

2010-06-21T21:08:00.014+02:00

Ara que estem a punt d’atènyer el solstici d’estiu i que entrem a l’època més seca de l’any, amb la intenció de refrescar-vos, i inspirada en el llibre-tresor que ens va presentar recentment Galderich de Piscolabis librorum, titulat Tesoro de oraciones de suma virtud y eficacia para curar toda clase de dolencias así del cuerpo como del alma como también un sinnúmero de prácticas para librarse de hechizos y encantamientos con bendiciones y exorcismos, vull recordar les recerques etnològiques que s'han fet sobre el folklore a l’entorn de les pluges i les tempestes i altres accidents meteorològics.

Els fenòmens meteorològics devastadors (les calamarses, llamps, ventades o les sequeres persistents) com és natural sempre s’han atribuït a les bruixes, les quals s’aplegaven per congriar les tempestes, que anunciaven trasmudant-se en ocellots que precedien la tronada.

Per evitar aquests desastres i que es malbaratessin les collites, sovint es recorria a processions i peregrinacions per treure a passeig la vera creu (la creu on va ser crucificat Jesucrist) o imatges de sants, mentre s’adreçaven les pregàries corresponents. També es repicaven les campanes per cridar a l’oració i per advertir els vilatans del perill que els amenaçava.

Però el més curiós és l’acció de comenir, que significa conjurar o exorcitzar les bruixes o els mals esperits per evitar que descarreguin les tempestes que han estat generant. L’acte de comenir es feia a la porta de l’església o en una mena de porxo, el comenidor, situat en un indret elevat i proper a l’església. El comenidor també era el capellà que comenia.

El breviari en una mà i el paraigua en l’altra, el capellà o el rector de l’església del poble encetava un diàleg amb la bruixa o el dimoni per convèncer-los que dispersessin les tempestes. De vegades, per allunyar-se, la bruixa exigia una penyora que, sovint, consistia en la sabata del capellà, que era llençada contra els núvols. Segons sembla, sovint la sabata apareixia l’endemà, després de la tempesta, a l’altra banda del poble o la riera.

Per evitar les malifetes de les bruixes també era freqüent penjar una carlina a la porta o eines de tall encreuades.

Aquestes pràctique pseudoreligioses eren tolerades i admeses per l’Església, tot i el seu caràcter supersticiós. En Josep Rome u i Cels Gomis, etnòlegs amb molt de predicament (en Cels Gomis fou un dels introductor del bakunisme a Catalunya), en parlen força en els seus llibres sobre folklore, meteorologia popular o les bruixes catalanes.

Aquest any, tal com estan els boscos per l’acció de les nevades, més val que estiguem a bones amb les bruixes, sobretot (i en aquest cas) perquè ens facin arribar aviat bones pluges per lliurar-nos dels incendis estivals. Desbrossarem el comenidor i li enllustrarem les sabates al capellà, ja que l’elegància no està renyida amb la funcionalitat.

Una nit a l'òpera

2010-06-16T21:29:00.009+02:00

Per a la Raquel i el Jordi

L’anciana dama es posà els piquis i, al damunt, es calçà les sabates de saló amb sivella de pedreria. La vora del viso li sortia lleument sota el vestit. L’anciana dama aplacà la faldilla del vestit blau cel per corregir el petit defecte. Durant uns deu minuts provà de cordar-se el collaret de perles; aquest cop, finalment, ho aconseguí sense ajuda. La Betty no hi era a aquestes hores. L’anciana dama estava sola a casa. Abans de posar-se l’abric negre de coll d’astracà es pentinà el cabell ondulat amb el raspall de nacre. I a dins del bolso de cadeneta, en un monederet de roba, hi deixà caure la targeta.

L’anciana dama repetia aquest ritual cada dijous de la temporada. Avui no es recordava ni del repartiment ni del títol... vagament dubtava de si seria Il trovatore.

L’anciana dama baixà l’escala amb l’ascensor. El porter l’esperava i l’acompanyà dos carrers més avall per agafar el taxi que l’hi duria. A la porta del teatre, ell ja hi era. El va saludar amb un parell de petons i ell l’agafà de la mà per acompanyar-la fins a l’entrada. La targeta... El ritual de cada dijous. L’anciana dama remenà tremolosa l'interior del bolso de cadeneta. Ell la deixà fer, davant de la noia que feia de portera. –No res..., no hi és...–. Ell la convidà suaument a tornar-ho a intentar. La Betty segur que s’havia recordat de deixar-li a la safateta de la còmoda del rebedor. L’anciana dama regirà per dins del bolso, ara ja molt nerviosa... –Aquí la tenim! –respirà–, mostrant el monederet de roba. La noia que feia de portera se’l mirà a ell, interrogant; ell li pica l’ullet i ella l’entén... –Molt bé, senyora Munné, tot correcte, ja pot passar–. L’anciana dama es desa al bolso el carnet del súper (dijous passat va ser la targeta de la seguretat social...) a dins del monederet de roba. Ell, sense deixar-la de la mà, l’acompanya a la llotja on es troba amb la resta d’amics melòmans. Radiant, ella els diu: –avui, no m’he confós de targeta, eh!, que la Betty me l’ha deixat preparada!–. Tothom somriu i ell l’ajuda a seure a la butaca. La Bohême està a punt de començar.

Deixo un trosset d’Una nit a l’òpera dels germans Marx, perquè m’agrada sentir Il Trovatore i perquè mostra els budells del teatre, la tramoia, els decorats de tela... les històries més íntimes dels actors i del públic.

Un record per a Jesús Moncada

2010-06-13T10:33:00.015+02:00

Recordo, fa anys, que la impressió que vaig tenir de Mequinensa és la d'un poble digne que intenta trobar el seu lloc, tot i ser creat de manera artificial. El paisatge que voreja l'Ebre és aspre i encara salvatge... Les terres de l'Ebre. Vaig sentir molta curiositat pels càmpings dedicats a la pesca del sirul, que és aquest peix enorme i amb aire d'abissal, els alevins del qual van ser introduïts per uns alemanys per venir-los a pescar. No l'he tastat i dubto que ho faci.

Camí de sirga em sembla un llibre extraordinari, la crònica completa d'un món que s'ensorra. Un poble amb riquesa minera s'esfondra i no sap en què es convertirà... A les Calaveres atònites, hi ha un conte que em va causar una profunda impressió que parla dels accidents –i com s'intentaven emmascarar-ne les causes– que es produïen a les mines, titulat l'Origen de les espècies.

En reprodueixo un tros com a petit homenatge a Jesús Moncada i als miners de Mequinensa que van morir en la mina:

"[...] El tren s'acosta a la plaça del carregador, el Silveri Rius clissa una cosa estranya a sota d'un vagó i llança un xiscle. Esfereït, demana al maquinista que aturi el tren. El conductor declararà la veritat si no sorgeix cap entrebanc que ens obligui a modificar-la: sent els crits i, malgrat que no entén que barboteja l'altre, s'adona que en passa una de grossa i frena en sec el comboi. La velocitat és lenta, la inèrcia mínima, el tren s'atura gairebé al moment i el maquinista salta de la locomotora. Va corrents al punt que el Silveri, glaçat, li assenyala. Es queda sense respiració: entre les rodes del quart vagó, enganxat pel cinturá a un ferro dels xassís, hi ha un cos ensangonat i brut de carbó. Un tatuatge al que queda d'un braç, 'A Feliça, amor etern', permet indentificar la víctima: Marcel·lí Canota, el dinamiter."

Rokia Traoré, autènticament africana

2010-06-12T21:07:00.010+02:00

Fa molt poc he tingut el gust de conèixer la Rokia Traoré i el seu nou disc titulat Tchamantché. Va ser mentre sopava, a prop de Mont Louis, en una gîte d’étape del Capcir, i d’improvís em vaig deixar embolcallar per la veu de la Rokia i els instruments percussionistes i de corda que l’acompanyen (el n’goni, la kore i el balafon). La Traoré pertany a l’etnia bambara, que es caracteritza per la seva tradició i dedicació musical. Molts griots, aquesta mena de joglars africans que componen, canten i divulguen poesia i música, pertanyen als bambara.

Sentir-la cantar és evocar un capvespre de cel rogenc a la sabana, moment en què una part de la natura es prepara pel repòs quotidià i es procura companyia, mentre una altra part es deixondeix per preparar-se per a la caça: la supervivència, la vida. No gens lluny del que també ens passa als humans en qualsevol part del món.

En deixo una mostra aquí, en aquesta hora en què els colors es tenyeixen imperceptiblement d’una fina pàtina de blau nit, que, amb bonhomia, tot ho enfosqueix i tot ho unifica...

La secta dels "enfarinats" o la "Petita Església"

2010-06-09T19:03:00.010+02:00

Els enfarinats foren una mena de secta de França, anomenats així pel seu costum d’emposinar-se els cabells amb farina d’acord amb la moda del segle xviii, amb l’objectiu de diferenciar-se dels seguidors de l’Església imperant. Es remuntaven al 1790, moment en què el Govern francès revolucionari instituí la constitució civil del clergat, és a dir que, en endavant, el poble sobirà eligiria els bisbes i capellans. Poc després, el Govern exigia al clergat que prestés jurament a aquella constitució, però molts sacerdots s’hi van negar.

Per tant, hi havia dues esglésies en aquell moment: la refractària, sotmesa al Papa, a la monarquia i arrelada a les velles tradicions de l’Àntic Règim, i la constitucional, elegida pel Govern.

Napoleó signà el Concordat l’any 1801 amb el papa Pius VII, pel qual s’obligava a dimitir el clergat refractari i el constitucional de manera que, a partir d’aleshores, seria Napoleó qui el nomenaria i el Papa en donaria la investidura canònica. Però molts refractaris consideraven no legítim el Concordat –segons ells arrencat a la força al Papa– per tant, titllaven de cismàtics tant el clergat constitucional com el concordatari. Un petit nucli restà fidel a la protesta d’uns quants bisbes. Es localitzaven a Tours, Poitiers i la Bretanya. Aquesta secta es va conèixer com la Petita Església.

Com que van anar morint els sacerdots que hi pertanyien i no s’investiren de nous, ni es consagraren elements litúrgics, els enfarinats van mantenir el seu propi culte en total autarquia i endogàmia. Així, es batejavan entre si i es casaven i s’enterraven sota els seus propis rituals.

Us explico tot això perque acabo de llegir un llibre de Joan Bodon, escriptor occità ja mort, titulat Catoia l’enfarinat (traduït al català per Artur Quintana), que, en el marc d’un poblet occità, narra les vicissituds d’un jove sectari enfarinat educat en una rigidíssima moral i culte, que intenta infructuosament integrar-se en la vida dels altres. Bodon acosta simbòlicament l’aïllament de la comunitat occitana amb l’aïllament dels enfarinats. Si més no, Catoia és de lectura curiosa, diferent i recomanable i aporta molts elements de la vida a pagès de la França de principi del segle xx i del que fou la secta dels enfarinats.

Faig vaga

2010-06-08T11:04:00.004+02:00

Faig vaga. Tot i que és curiós que, a més que em volen retallar el sou, accepti que també em prenguin el salari del dia de vaga.

Faig vaga, perquè no tinc més opció per protestar. Tot i que n’hi hauria hagut un munt: fer aturades intermitents indefinides (corresponents al 5% del que em retallaran), fer concentracions setmanals, fer vaga de consum un dia a la setmana... (deixar de consumir un 5%). Falta originalitat en el món sindicalista i ganes de comprometre’s. Amb tot, faig vaga, perquè no fer-ne serà interpretat com una acceptació tàcita d’un dret fonamental com és la integritat del sou. Faig vaga perquè estic molt amoïnada pel que això representa simbòlicament per a la classe treballadora: si ens retallen el sou, què més s’atreviran a fer? Faig vaga perquè són intolerables les despeses supèrflues que els governs emprenen, en detriment de les despeses socials. Faig vaga perquè exerceixo el meu dret atàvic de protesta. I admeto que no m’ha estat fàcil prendre aquesta decisió.

Duel d'aigua

2010-06-03T18:40:00.007+02:00

A l’Aigueta, les termes de la nissaga Sèquia, l’àpat més celebrat era el sopar, perquè permetia que tota la família es reunís al voltant de la taula. La senyora Sèquia la parava recobrint-la amb unes exquisides estovalles blanques de puntes brodades. La cristalleria lluïa sota els reflexs dels raigs de la llum de l’hora baixa, que penetraven entre els ballestes de les persianes dels finestrals. Els coberts de plata tintinejaven contra la vaixella entre mos i mos dels comensals. Els germans Sèquia, encara no gaire destres en el maneig de les copes, se servien d’uns gots de broc ample per a assaborir l’aigua que els era servida pel pare. La cerimònia d’abocar-hi l’aigua era seguida pels bessons amb molta atenció. Si, per atzar, una gota de més s’escolava des de la gerra en el got d’un dels germans, l’altre protestava ostentosament fins que la mida de l’aigua del seu got era igualada a la del bessó. El senyor Sèquia s’avenia normalment a acontentar els seus fills en aquesta obsessió, a fi de poder sopar en pau, però, en alguna ocasió, fart de suportar el suplici que els bessons l'infligien, s’atrevia a desafiar el precari equilibri fraternal. Quan la reacció consegüent era superior al que la paciència del senyor Sèquia podia tolerar, el germà que més havia rondinat o que fins i tot havia intentat d’atacar amb la forquilla el seu bessó era finalment foragitat de la taula, desterrat a sopar a la cuina o, amb la gerra de l’aigua en mà, era obligat a rescabalar la falta sota penitència d’anar a treure aigua del pou de la finca. La inclinació natural dels bessons per l'aigua convertia el càstig en una festa, i aleshores esclatava una pugna per decidir qui seria el condemnat a les galeres del pou. La feixuga corda era manejada amb prestesa, i amb poques braçades ja es podia veure la galleda ascendint per les foscúries del pou amb un suau gronxament. El germà proscrit s’abraonava a les parets de la galleda i bevia amb frisança directament l’aigua acabada de collir. Si l’altre hi era present, perquè volia compartir fraternalment la penitència, la galleda era arrabassada de mà en mà fins que els bessons s’empatxaven d’aigua i la mare havia d’arbitrar en aquella fal·lera, que sovint acabava en vòmits.

Aquest fragment de conte el vaig escriure fa uns deu anys. En aquest període, he pres les aigües unes quantes vegades. Recordo haver-ho fet als banys públics de Caldes d'Estrac, que són delicioses banyeretes o mini piscines molt assequibles per a qualsevol butxaca. També m'he banyat als banys Széchenyi de Budapest, construïts a principis del segle XX en un pompós estil neobarroc, mentre parelles jugaven a escacs a dins de la piscina exterior. I he tingut l'experiència fascinant de banyar-me en els famosos banys Géllert en la seva sumptuosa piscina interior, i en les decadents piscines d'aigua a temperatures diferents, que recordo decorades amb amorets que duen tortugues... i també a l'exterior, en aigua a 38º, quan a fora estàvem a 10º.

El cap de setmana passat m'he banyat als banys Saint Thomas, al Capcir, i he pogut gaudir d'uns banys municipals barats i sense cap pretensió (no en diuen spa, sinó banys termals), que m'han fet passar una agradabilíssima estona en remull, i que certament recomano amb entusiasme.

Acabo de començar i ja estic en crisi creativa!

2010-05-31T18:00:00.002+02:00

Apa nois, que ens ho menjarem com una merenga!

2010-05-30T22:14:00.008+02:00

"Camarasa, 26 de maig de 1938

"Fa tres mesos que faig la guerra. Ahir va ser el meu aniversari: he fet divuit anys. Ja sóc una mica menys biberó. El millor regal han estat la carta que he rebut dels pares i la de la Roser, que m’hi ha dibuixat tot de petons fets de pintallavis. Però aquí no tinc cap intimitat per pensar en ella... Els companys m’han preparat un pastís fet de llesques de pa farcides de carn de llauna. Al capdamunt, divuit llumins que he apagat d’una bufada. A les trinxeres, la vida és torna molt senzilla.

"Potser m’ho hauria de callar –diuen que porta malastrugança–, però com a desig he demanat que guanyem la guerra. Ens havíem de berenar aquests feixistes com si fossin una merenga, però fa quinze dies que estem caient. Cada dia ens maten. Abans d’ahir va caure el meu amic Nando. Només feia tres mesos que el coneixia, però m’he fet un tip de plorar. El Mendizabal m’ha abraçat, i m’ha dit que procuri no plorar davant dels altres, que això baixa la moral...; no he pogut fer-hi més. M’he esgarrinxat la cuixa amb les filferrades del passadís, encara no tinc apamades les distàncies, mentre fabricava sacs amb un engrut de ciment i de sorra. Esperem que siguin prou resistents per frenar els projectils, però jo no les tinc totes. He volgut posar dues capes però m’han dit que no, que no en tindríem prou per cobrir les regates. Tinc por, però només ho sabia el Nando. Ell també m’ho confessà. Però guanyarem la guerra peti qui peti... Una merenga... ara recordo la confiteria que hi ha sota casa dels pares; les merengues són de color rosa o verd... i la mare me’n compra quan estic refredat i me’l posa a la llet. Me l’empasso amb un parell de xuclades i em prenc la llet endolcida i espessa... El Mendizabal ens dóna ànims cada nit abans de dormir. L’he enxampat dos cops que em tapava amb la manta. He fet com si no el veiés. No fa gaire li han mort un fill de la meva edat i diu que jo m’hi assemblo."

Fa poc, camí de Camarsa, em vaig aturar a visitar el Centre de recuperció de la memòria històrica anomenat El Merengue. Aquest turonet estratègicament situat sobre la plana estava ocupat per les tropes feixistes i fou atacat reiteradament per les forces republicanes, que el tenien com a objectiu cabdal. Entre els dies 22 i 28 de maig de 1938 s’inicià una ofensiva per expulsar els franquistes. La lluita fou acarnissada i van morir molts joves, sobretot del bàndol republicà, que pertanyien a l’anomenada lleva del biberó. Es diu que algun dia es van arribar a comptar tres-cents morts. Al desembre, finalment, els feixistes aconseguiren trencar la línia de defensa republicana.

Estic convençuda que la majoria dels joves republicans de la lleva del biberó sentien profundament que estaven lluitant per la llibertat. No podia ser altrament perquè aquests nois escometessin una i altra vegada les tropes franquistes que els anaven liquidant des de la seva posició privilegiada. Veient aquest turonet, que ara sembla simpàtic, m’afiguro el patiment d’aquestes criatures que intentaven, a cos nu, disparar contra les posicions enemigues sense que els matessin. Sembla gairebé impossible. Només l’afany revolucionari en estat pur els empenyia, quasi cegament, a combatre l’enemic en aquelles condicions. Em pregunto què sentirien si veissin en què s’han convertit els seus ideals i en la mena de societat que ara tenim...

En la seva memòria escric aquest petit epitafi i els agraeixo la seva tendrament jove tenacitat.

Imatges de pedra o pedres d’imatges, el deliri de Kircher

2010-05-25T19:56:00.017+02:00

Vaig rebre la comanda a finals de l’estiu. Venia rigorosament embalada en una caixa de fusta més alta que jo mateix. No la vaig obrir fins l’endemà. Però aquella nit vaig començar a tenir els somnis estranys. En el primer, em veia abandonat en una ciutat fantasma, d’edificacions irregulars que no s’adscrivien a cap estil arquitectònic conegut. Intentava desesperadament trobar alguna traça de vida, un congènere o qualsevol mena d'ésser viu, però no ho aconseguia... Fins que em retia a l’evidència que era l’únic supervivent d’un hipotètic cataclisme.

L’endemà vaig desempaquetar-les. Eren precioses: n’hi havia moltes de coloracions excelses. Aquells minerals semblaven parlar-me.

Me'l vaig mirar llargament i una esgarrifança em va recórrer el final de l'esquena. Aquell ònix reproduïa una successió de volums disposats de tal manera que recordaven vagament una ciutat. Tan fantasma i solitària com la del meu somni.

L’endemà, vaig estar treballant amb les pedres fent provatures amb vitriol. No em vaig adormir fins a la matinada, i aquest cop, el somni també fou revelador: una avinguda d’aigua m’agafava desprevingut i se m’enduia aigües avall en un intinerari solcat de troncs morts i roques cantelludes, on m’aferrava amb ànsia per intentar aturar-me i poder respirar. Em vaig despertar, amarat de suor, i com un autòmat vaig voler comprovar les traces d’una de les àgates que més m’havien cridat l’atenció: les vetes semblaven haver adquirit recentment unes formes semblants al braç d’aigua que m’havia empaitat durant la nit anterior.

Havia sentit llegendes de pedreres properes a cementiris, que, quan s’escapçaven, oferien en els còdols esmicolats imatges semblant a ossos o calaveres. Em semblaven històries de la vora del foc, fins que, la tercera nit, vaig tenir el somni terrorífic que m’evidencià el que estava passant. Jo caminava per un cementiri, ebri de por, sentint una remor esfereïdora que alçava el volum. Intentava sense èxit trobar la reixa de la sortida, però una empenta fortuïta em precipità a dins d’una fossa. Vaig agafar impuls per sortir-ne, però els meus dits, endurits, semblaven petrificar-se, i també les meves mans... L’endemà el jaspi presentava unes protuberàncies semblants als dits d’una mà...: Sí ho era, encaixava amb el motlle: era la meva mà va reproduïda en la pedra: però cadavèrica, identificable pel meu índex corbat cap a l'interior, un tret congènit de la meva família.

Athanasius Kircher, un jesuita alemany del segle XVII establert a Roma, un savi i grafòman, va escriure una obra compiladora, a la manera d’una cosmogonia, sobre el regne natural, titulada Món soterrani. Hi explica que en l’aiguabarreig d’oceans i volcans, homes, bèsties i dragons conviuen a les cavernes. Els minerals i els metalls hi naixen espontàniament i revesteixen aparences estranyes del éssers vius amb què entren en contacte. Agrupa les pedres amb imatges per temes: de les que tenen figures geomètriques fins a les que reprodueixen lletres de l’alfabet, passant per visions del cel, ocells, quadrùpedes. Explica aquestes formacions de quatre maneres: fortuïtes, per una disposició del terreny que fa de matriu i que petrifica motlles, per un magnetisme que provoca en les pedres formes similars als objectes propers i, finalment per disposicions divines i angèliques. Així catalogava les pedres amb imatges, molt estimades per artistes del barroc tardà com a base de les seves pintures, i que les encomanaven majoritàriament a pedreres italianes. Aprofitaven les sinuositats i arborescències d’àgates, ònixs, marbres per fer quadres amb veladures fantàstiques sota els motius que pintaven.

Nota: il·lustro el post amb fotos impressionants que agafo amb préstec de la web:

http://www.stonesandcrystals.it/fr/department/45/3-Pierres-Imagées.asp

Thelonious a casa de la Pannonica

2010-05-18T20:42:00.010+02:00

El meu pare va comprar aquest disc de Thelonious Monk, Underground, perquè li agradava molt el jazz, però sobretot atret per la portada. En ella hi ha muntat l’escenari d’un centre d’operacions de la resistència o l’interior d’un búnker aliat. Armes escampades, un radiotelegrafiador, unes vitualles, tot distribuït per l’espai com en una mena de natura morta bèl·lica a escala natural. Però el que més crida l’atenció (a part de la guerrillera estupenda) és un home vestit de militar nazi, lligat a una cadira. En la contraportada del risc, si no em falla la memòria, es donava a entendre que el nazi en qüestió estava dissecat.

Els biògrafs de Monk expliquen que va deixar de tocar l’any 1975 i que, des de llavors fins a la seva mort, cada dia es vestia, amb els mitjons a joc amb la corbata, per estirar-se damunt del llit, i que així es passava el dia: veient la tele o mirant al sostre. La baronessa Pannonica de Koenigwarter, aristòcrata anglesa batejada amb el nom d’una papallona que va descobrir el seu pare –un dels Rothschild– l’acollí a casa seva. No era el primer músic de jazz que allotjava. Pannonica era una mena de mecenes dels músics de jazz a qui protegia, juntament amb els seu centenar de gats. Abans de Monk, ja s’havia fet càrrec de Charlie Parker, que va morir a la suite de la baronessa, a l’hotel Stanhope de la Cinquena Avinguda, mentre es reia veient un programa còmic a la tele.

Monk, cofat dels seus peculiars barrets, tocava un jazz pur i cadenciós, l’origen del qual es remuntava a quan acompanyava una predicadora enaltidora de masses entre els llogarets del Sud. L’espiritual negre el passà pel sedàs del seu talent i originalitat per convertir-lo en melodies de notes de vegades lentes i de vegades atropellades, però sempre tremendament vibrants, i alhora inquietants.

Monk, com fan els més virtuosos, va decidir un bon dia deixar de tocar, senzillament perquè el cos l'hi demanava, de la mateixa manera que li havia demanat que ho fes com un rei durant un grapat d’anys. I quan el rei va callar, tots ens vam quedar orfes de jazz.

I tu, les lletres, de quin color les veus?

2010-05-10T20:59:00.010+02:00

Henry Michaux va crear en les seves obres pictòriques una mena d’alfabets constituïts per pictogrames i tipografies, obertes a moltes interpretacions. Mirar-les quasi m’hipnotitza i m’agrada trobar-hi des d’un caçador del Paleolític fins a una sofisticada ballarina amb tutú. Em passa el mateix quan observo el mar de les vetes des les àgates o d’altres pedres i minerals –que molts pintors han aprofitat per pintar-hi al damunt–: m’afiguro formes i m’imagino històries per a cadascuna.

Abans de jugar amb la cal·ligrafia i amb les tipografies per a fer poesia visual, volia que els components del taller reflexionessin sobre la importància i el simbolisme dels alfabets i de les lletres (tot i que podria dir- ne més coses si estudiés la Càbala).

A l’Egipte es diu que el déu Thot (el qui té forma de babuí) va inventar l’escriptura; a Grècia el primer alfabet seria obra del príncep Cadme (el marit d’Harmonia i artífex de la metal·lúrgia bèl·lica, segons explica Ovidi a Les Metamorfosis) (lamentablement no he trobat documentat com el va fer).

Sembla ser que els grecs veien la relació entre les set vocals (les cinc més la e i la o breu i llarga) i els set astres següents: Mart, Jupiter, Saturn, Mercuri i Venus, més el sol i la lluna. Plutarc en parla en el seu llibre Moralia, i també explica que la lletra E equival al sol, i té relació amb l’oracle de Delfos, en què s’oferien misterioses ofrenes a la Pítia, amb forma d’E, i que la lletra A, que alhora aplega tot l’alfabet, equivaldria a la lluna.

Brossa, molt amant de jugar amb lletres fins al paroxisme, va dir que les vint-i-sis lletres de l’alfabet contenen tot el món que coneixem. I trobo molt encertat aquest raonament.

Palau i Fabre, en els Quaderns de l’alquimista va exalçar el poder evocador dels colors i també va apuntar una teoria sinestèsica de les vocals, segons la qual en poesia els temes greus es donen en “o”, els lleugers en “i”, els tendres en “e”... No sé ben bé què volia dir però ho trobo molt suggeridor. També el Rimbaud va fer poesia atribuint colors a les lletres en el seu poema Vocals, el qual reprodueixo en una traducció del mateix Brossa;

A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals, 

Algun dia us diré les naixences latents: 

A, fosc cosset pelut de mosques esclatants

 Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,

  Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals, 

Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbrel·les; 

I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca 

En la ràbia o en els deliris penitents;

  U, cicles, vibraments divins de mars verdoses, 

Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues

 Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;  

O, suprema, trompeta plena de sorolls, rars, 

Silencis travessats per Mons i per Arcàngels: 

O, l'Omega, llampec dels Seus Ulls violetes!

Encara que, per a mi, la A és groga, la B és verd pàl·lid, la C és color crema, la D és blau clar, la E és verda, la F és rosa (...) i la Z, que veig tirant a grisa... o potser és com el fum envolvent d'un cigar de haixix?

El París de la Kiki de Montparnasse

2010-05-05T19:58:00.019+02:00

Quan jo tenia 30 anys, el meu germà em va regalar un llibre titulat El París de Kiki, artistes i amants (1900-1930), sobre les peripècies de la colla de bohemis de tot el món que es van ajuntar a Montparnasse a principis de segle, bullint de sexe, llibertat i pintura.

Quan vaig rebre el regal jo aspirava a ser artista i, de retruc, l’amant d’un artista.

Amb el pas del temps vaig arribar a ser amant d’un artista (durant uns quants anys) i també artífex de les meves pròpies creacions. D’amant vaig abdicar fa temps i, de fer d’artista, les meves veleitats d’ara se cenyeixen a escriure i a intentar vendre tallers per esperonar la creavitat a través de la poesia visual i els poemes objecte.

Fa poc, el meu germà em va tornar a regalar un altre llibre sobre la Kiki, aquest cop un còmic impecable, de Catel & Bocquet. Quasi vint anys més tard, faig retrospectiva d’aquella Kiki i també de mi. Amb tendresa i una mica de nostalgia ens miro i, d’alguna manera, m’adono que el segon regal tanca un cercle que encara no encerto a posar-hi nom.

El que sí sé és que m’hauria encantat conèixer la Kiki de Montparnasse. Segur que era una dona excepcional: alegre i vital, bondadosa i extraordinàriament lliure. La Kiki va escriure unes memòries en què explica que va nèixer el 1902 a Borgonya i que ja als tretze anys es va traslladar a París, on va treballar en diversos oficis. Encara adolescent va conèixer un escultor que la invità a posar per ell, i aquí començà la seva carrera com a model. A part de ser l’amant de Man Ray durant molts anys, també ho va ser d’un grapat d’artistes, per als quals fou com una mena de musa i talismà.

En el llibre El París de Kiki hi ha un munt de fotos en què la Kiki surt en cafès i sales de festa, ballant, amb les faldilles arromangades, disfressada, o exhibint la seva pell de setí i el seu escàs pèl púbic mentre l’artista de torn la pinta o li fa fotos (per exemple el famós Violon d’Ingres, de Man Ray)

La Kiki deia que no entenia com hi ha dones que canten com qui pixa; ella només cantava quan estava contenta. Hi ha moltes anècdotes sobre el seu caràcter vulnerable, que passava de l’alegria a la melancolia. I episodis en què s’escridassava amb el Man Ray. També va exposar, amb una col·lecció de pintures molt naïfs, va regentar el seu propi cabaret, anomenat Oasis, però va morir en la indigència, cap a la cinquantena, rosegada per l’alcohol i les drogues.

Amb aquest post, dedicat a la Kiki i a tots els bohemis que van tenir la sort de conèixer-la, em trasllado una estona al Montparnasse bonhomiós –terra de llibertat–, em cofo un turbant de plomes, m’orno amb un collaret de tres gires, em fumo un cigar amb broquet i brindo amb un gotet d’absenta per tots aquells artistes que ens van ensenyar a viure i veure la vida amb una mirada amorosament diferent.

Primer de maig, dia del treballador (en atur)

2010-05-01T14:01:00.010+02:00

Li he hagut de prendre al meu fill petit els cinquanta euros de la guardiola. Té forma d’os grassó en comptes de porquet. L’hi va regalar la meva cosina quan va fer sis anys, suposo que amb la ingènua intenció que l’eduquéssim en l’estalvi. Em cago en l’estalvi i la mare que el va matricular. He arrencat d’una revolada el full del calendari. Encara falten vuit dies per a fi de mes i no em queda ni un ral. La Marga s’ha anat a fregar a la casa. Tornarà amb quaranta euros i la compra feta. No ens morim de gana, no i, si van encara més mal dades, el súper paquistanès de davant de casa ens fia; ja ens ho ha fet abans. Pero no em sobra ni un euro per comprar-li una llaminadura al meu fill petit. Fa setze mesos que sóc a l’atur i en fa quatre que vaig acabar el subsidi. Els quatre-cents euros de la paga d’ara m’arriben just per al lloguer i les despeses de casa. No sé què farem quan deixi de cobrar-los. Bé, sí, vendrem el cotxe a la concessionària. I demanarem paquets de menjar a les carites, o com coi es digui, això de la caritat de la parròquia... No em vaig treure ni el graduat després de l’FP, i ara va i em truquen de l’oficina de l’atur per dir-me que dilluns he de començar a fer un curs per ensenyar-me a trobar feina. Em cago en la feina i els cursos, i en tots plegats. Mon germà em va deixar mil euros fa mesos i encara no els hi he pogut tornar. Em fa vergonya veure’l i no vull anar a casa seva. Ell i la cunyada em pregunten per la feina, si ja en tinc, si en busco... i jo els he d’explicar que la nena m’ha escrit això del currículum i que l’he repartir per les botigues i els magatzems del barri, però que de moment, res. I que també m’ha fet des de l’institut un perfil (la nena en diu així, de la pàgina amb les meves dades i la meva foto, on, per cert, no estic de perfil) en una pàgina d’internet per buscar feina. El mes passat vaig fer quaranta-vuit anys. La Marga es va posar carinyosa al vespre del dia del meu aniversari, però a mi no se m’aixeca. Vint-i-cinc anys a la construcció; d’empresa en empresa, i ara una puntada i al carrer. El metge em vol donar pastilles, però no sé si prendre’n o si prendre-les de cop. La Marga li ha dit que, quan travesso el pont del tren m’aturo i miro la via, i la miro i m’agafen basques, però no puc deixar de mirar-la... i no puc.

El repte no és dubtós: Blancaneus és més bella que vós

2010-04-27T20:24:00.012+02:00

Ara que el Tim Burton ha estrenat la seva versió d’Alícia al país de les meravelles –i amb l’efectisme del 3D– jo emprenc la petita aventura de jugar una estona amb el mirall, i si convé, de travessar-lo, en un viatge d’anada i tornada fins a l’altra vora.

El concepte –i l’objecte– del mirall és polièdric, infinit... Superposat, permet captar perspectives de tota mena de representacions geomètriques. L’art i la literatura, com és natural, en van plens, i a mi, particulament, em fascina quan forma part de les vanitas (aquestes natures mortes sobre la futilitat de les riqueses davant de la imminència de la mort, constituïdes per objectes preciosos i, sobretot, calaveres a dojo, fruites podrides, etc.), com també és suggeridor el seu ús per crear anamorfosis, l’art de la deformació de figures i paisatges, que es conrea des dels temps antics.

Un assagista tan genial com Jurgis Baltrusaitis li va dedicar un llibre sencer (al mirall –i un altre a les anamorfosis–), inspirat per un tractat sobre el mirall escrit per un pensador sobre el tema, un tal Raphael Mirami, de l’any 1582.

Que el mirall aparegui en tants de mites ja l’emmarca com un objecte molt preuat i especial, que pot suscitar equívocs entre la realitat i l’aparença.

A Narcís, sense anar més lluny, enamorat del seu propi reflex emmirallat en l’aigua li comporta un final tràgic, com a metàfora psicoanalítica segons la qual quan ens enamorem, de fet, ho fem d’algú que ens recorda molt a nosaltres mateixos (cosa que segons com ens perd). Com a mostra, un fragment de les Metamorfosis d’Ovidi:

“Amb l’expressió amical del teu rostre em dónes no sé quines esperances i quan jo allargo els braços vers tu, tu també me’ls allargues; quan et somric, tu em somrius. He vist sovint les teves llàgrimes quan jo plorava; quan et faig senyals tu també mous el cap, i, pel que puc deduir del moviment dels teus llavis meravellosos em respons amb paraules que no arriben a les meves oïdes. Aquest noi sóc jo; me n’he adonat; ja no m’enganya la meva imatge. M’abruso d’amor per mi mateix i encenc el foc que em crema per dins”.

El mirall també serveix per reflectir allò tan terrible que no es pot veure cara a cara, talment com va haver de fer Perseu per combatre la Medusa i per evitar de ser convertit en pedra. Ovidi també ho explica:

“Pertot arreu, pel camp i pel camí, havia vist figures d’homes i d’animals, transformats en pedra per haver contemplat la cara de Medusa; ell havia mirat la figura horrenda de Medusa, però en el reflex que es dibuixava en l’escut de bronze que duia a la mà esquerra, i, quan ella com les colobres (serps) eren dominades per una son profunda, li havia arrencat el cap (de Medusa)”.

Lucreci, en aquest llibre tan compilatiu que és De rerum natura, també teoritza sobre el mirall, fins i tot l’acarament dels miralls, és a dir els miralls que miren miralls. I diu coses tan maques i fantàstiques com aquestes:

“Succeeix també que una imatge és enviada d’un mirall a un altre, i, de vegades, es formes cinc o sis (imatges) d’un mateix objecte; i coses ocultes a l’interior d’una casa, encara que estiguin recòndites i que el camí sigui en ziga-zaga, seran preses del seu amagatall salvant tots els obstacles, i fetes visibles així com són a la casa gràcies a una sèrie de miralls”.

El mirall ens retorna la imatge –la reflecteix–, però també la paralitza, la conté. El mirall reprodueix mecànicament l’aparença de l’objecte, no la imita, mentre que l’art sí que l’ha d’imitar, no tan sols copiar, i aquí tenim el concepte clàssic de la mímesi.

El mirall tradicionalment congela la imatge, per això serveix per a fer màgia, per veure l’ésser estimat a distància, o per escodrinyar el futur. Així, la gelosa madrastra de Blancaneus quan consulta el mirall sobre la seva bellesa, contràriament al que espera, rep la resposta següent: “El repte no és dubtos, Blancaneus és més bella que vos”.

La ciència que estudia els reflexos de les imatges, els miralls, s’anomena catòptrica i abasta des de les capsetes de miralls que creen teatrets, els diorames, fins als calidoscopis i tots els efectes òptics generats per la combinació de miralls i lents.

I, com que trencar el mirall porta malastrugança, miro d’acabar el post amb molta cura no sigui que s’esquerdi l’encanteri i acabem per prendre mal jo i tu, apreciat/ada lector/a. Abans de pitjar el “desar” em miro al mirall, que insinua un gest irònic i m’encaro, dòcil, a l’impietós i alhora reconfortant pas del temps.

Nena, vols venir amb mi a Eleusis?

2010-04-22T19:09:00.013+02:00

Nota inicial: agraeixo al Joan la informació que m’ha proporcionat sobre els misteris d'Eleusis i que ha permés confegir aquest post.

S’inclinà per cordar-se les vetes de cuir de la sandàlia i un rull caragolat es desprengué de la diadema que li cenyia el cabell. Amb l’índex, traçut, l’enretirà del front. S’hissà i mostrà el rostre, que just encertà a guaitar Lísies. Ell, encisat encara per la delicadesa dels seus peus, l’anomenà "la noia dels turmells esvelts".

Per poc temps, però. Aviat sapigué, gràcies a la diligència de Sirus, el seu esclau de confiança, que es deia Metarina i que pertanyia a una dona corintia.

Un fermall de maragdes li semblà un bon obsequi en prova d’amor, o potser una safata de fruites acabades de collir de l’horta. Però Sirus l’advertí de la cobdícia de la mestressa: qualsevol regal que Lísies fes a Metarina seria infal·liblement requisat.

Fins que algú li donà la idea. Sirus la transmeté a la jove, a cau d’orella, que assentí, amb el somriure fràgil de l’adolescent que enceta la vida.

Lísies va baixar de la llitera que els esclaus van dipositar a terra. Exultava. En el viatge des d’Atenes l’havia bressolat un ventet de cara, agradós i temperat. Se sentia sa i fort, tot i el dejuni que havia respectat durant nou dies seguits. L’amor l’empenyia cap a ella i qui sap si, plegats, atenyerien l’eternitat; o si tot era u.

Sí, aquell havia de ser el regal, el millor regal... les dracmes ben invertides en els jorns d’Eleusis per compartir amor i misteri. Ningú no li prendria aquella penyora d’amor a Metarina.

Efectivament era un bon obsequi. Lísies, famós orador, havia convidat Metarina, la seva enamorada, a les cerimònies d’Eleusis, que devien ser força cares. Tot i ser dona i esclava, estava autoritzada a participar-hi. Els misteris se celebraven un cop l’any en honor a Demèter, deessa de les collites, per consagrar el mite del rapte de la seva filla Persèfone.

L’himne narra que Hades raptà la jove en un descuit i se l’endugué al món subterrani. Demèter vagà buscant-la sense treva durant dies. En no trobar-la, es vestí de dol i ordenà sembrar la zitzània (expressió que significa crear discòrdia entre els qui viuen en harmonia) en els camps conreats, per tornar-los erms. Finalment convencé Zeus perquè intercedís amb el seu germà Hades per tal que alliberés la jove. Hades consentí però, abans, aconseguí que Persèfone mengés distretament uns grans de magrana, acció per la qual es veuria obligada a descendre a l’inframon uns quants mesos a l’any. Demèter reprengué els conreus quan Persèfone sortí del seu captiveri.

Els misteris d’Eleusis no van ser revelats per ningú (els participants complien un estricte pacte de confidencialitat), però se sap que molts prohoms (Aristòtil, Plató, Ciceró i emperadors) s’hi van voler iniciar.

N’hi ha qui diu que no eren més que representacions teatrals sopre l’epifania de les deesses, aconseguida amb enginys mecànics, però sembla poc probable aquesta teoria perquè enlloc s’han trobat indicats assentaments o registres sobre pagaments a actors. Altres teories apunten que s’ingerien unes subtàncies enteògenes (bolets psicotròpics) i destil·lats que, units al previ dejuni dels participants, més la inducció col·lectiva, conduïen a estats alterats de la percepció.

L’objectiu d’aquests misteris era la transformació personal; una presa de consciència vivencial de la vida postmortem. Tot i que no hi ha cap testimoni escrit de les experiències, se sap que les persones que hi anaven certament se sentien modificades quan hi havien participat. I la resta, com amb tantes altres ocasions i aspectes de la vida, ho feia la imaginació i l'ànim.

Vull pensar que Lísies i Metarina van esdevenir amants, i que bona part del seu festeig va consistir en l’estada iniciàtica que van fer plegats als misteris. Com a història d’amor és rodona i, si no és certa, és ben trobada.

L’efímera esperança de l’esperanto

2010-04-18T11:54:00.017+02:00

L’esperanto sempre m’ha semblat una utopia lingüística molt curiosa i alhora interessant: una babel interlingüística híbrida que ben bé podria haver-se instaurant com a llengua franca mundial. És òbvia la impossibilitat d’aquest projecte: les llengües són instruments polítics que també es fan servir per dominar (i fins i tot anorrear) cultures minoritàries i/o rebels.

Sembla ser que l’inventor de l’esperanto, el savi polonès (i oftalmòleg) Lluís Llàtzer Zamenhof, va venir en persona a Barcelona per participar en el V Congrès Esperantista Internacional, que se celebrà al principi de setembre de 1909, poc després de la Setmana Tràgica. Tot i aquests esdeveniments dramàtics, el Govern del moment cregué oportú políticament dur-lo a terme per mostrar una aparent normalitat entre l’opinió internacional.

Fou inaugurat per l’alcalde en funcions en aquell moment, Francesc Layret, i clausurat pel president de la diputació, l’Enric Prat de la Riba. A la premsa aparegueren portades i anuncis en esperanto i també s’editaren guies de Barcelona en la intrallengua perquè els congressistes fessin turisme.

Un dels actes del Congrés que va tenir lloc fou la representació del drama rural i semiincestuós, Misteri de dolor (una mare i sa filla enamorades del mateix home que, alhora, és marit de la mare i padrastre de la filla), d’Adrià Gual, traduït a l’esperanto per Frederic Pujulà.

S’organitzaren uns Jocs Florals i Carles Riba, que llavors tenia 16 anys, va guanyar un dels premis per un poema escrit en esperanto, Ni fuso nian sulkon (Cavem el nostre solc).

En Frederic Pujulà, que era un esperantista convençut, impulsà la llengua des de les pàgines de la revista Joventut, organitzà cursos, escrigué articles de divulgació, traduí obres literàries i redactà el primer diccionari de català-esperanto.

El primer periòdic esperantista català fou Tutmonda Espero (que suposo que vol dir “Tot el món esperantista”), subtitulat Kataluna Esperantisto, portaveu de la societat Kataluna Esperantisto.

Un any més tard, el 1909, apareixia Kataluna Nacio, que encetava un curs pràctic d’esperanto, però només va sortir-ne un número; el segon número es digué Supren (que vol dir pujar, ascendir), i parlava d’obrerisme, pacifisme, feminisme, art i de ciència.

Tot i que el moviment esperantista estava adscrit als moviments utopistes, també formà part de corrents ideològics més conservadors, per exemple la revista Kataluna Katoliko, que sortí l’any 1911. El seu programa consistia a “servir el catolicisme per l’Esperanto, estendre aquesta llengua entre els catòlichs”.

De Catalunya Esperantista, que sortí el 1919, en fou editor i director Joan Amades. I també promogué la Fulla Esperantista, Lo suno (El sol), 1920, Diari esperantista i la Esperanto (de 1921).

La societat Paco kaj Amo (Pau i amor), de Gràcia, publicà un butlletí que aparegué regularment entre el 1920 i el 1937.

Pel seu rerafons humanitari, pacifista, internacionalista i, en definitiva, utopista, el moviment esperantista va ser lògicament perseguit per la dicturadura del Primo de Rivera i més tard pel franquisme.

Avui, un diumenge de primavera, però núvol, mentre a la cuina es cou un fricandó, m’imagino un món acollidor i fraternal on tothom es podria comunicar amb una mateixa llengua apresa a l’escola (que no hagués de ser per força l’anglès)... Un somni inaudit, revolucionari, i senzillament fantàstic.

Agafo en préstec (espero tenir el seu consentiment) la foto del cartell del V Congrés de la web: http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=56&historia=2467

Pere Calders i les "Unitats de xoc"

2010-04-14T09:03:00.019+02:00

Pere Calders va escriure un llibre de joventut titulat Unitats de xoc, en què descrivia la seva experiència personal durant la Guerra Civil en la batalla de Terol. Narrat en primera persona de plural, el llibre consta d’una sèrie de capítols que abasten des del reclutament d’un grup de joves fins que arriben al front.

Calders fa avançar la prosa d’una manera amable i elegant, des dels fets més quotidians fins a l’estratègia militar més sofisticada (el llibre hagué d’esquivar la censura en el moment de publicar-lo i, per tant, va ometre els passatges més crus). Es deté en el sentiment d’orgull que provoca dur la granota de l’uniforme de milicià, l’estremiment de posar-se una careta antigàs i també en l’expressió de camaraderia entre nadius de diverses regions d’Espanya units en l’objectiu comú de defensar la llibertat. Els joves experimenten la perplexitat de veure’s enrolats en la guerra quan, pocs mesos enrere, els semblava un fet llunyà, inversemblant i aliè a les seves vides. Algú els diu que seran carn de canó, però no se l’escolten perquè no volen encarar-se al que els espera ni prendre’n consciència abans d’hora.

Camí de Terol, els vestigis que deixa la guerra es fan més ostensibles: llaunes escampades, tancs abandonats, parets escrostonades, esvorancs, animals morts, paisatges desolats, homes tolits... I les condicions de vida dels joves cada cop són més precàries: els aliments són escassos i de vegades el millor jaç es troba en un estable.

Quan, finalment arriben al front, topen de ple amb les trinxeres disposades a banda i banda de la carretera i a pocs metres de les línies enemigues.

Aquest llibre Calders el dedicà al coronel Alberto Alejandrino, militar professional portuguès. Home adscrit ideològicament a l’extrema esquerra, decidí travessar la frontera per enrolar-se com a voluntari en l’exèrcit republicà. Pel que sembla era un home introvertit i seriós i d’una intel·ligència extraordinària. Tenia la certesa que l’exèrcit republicà perdria la guerra i que aquesta seria l’experiment d’un escenari de guerra mundial, que, aquest cop, guanyarien els aliats.

Era un home expert en el camp de batalla i feia servir estratègies militars poc ortodoxes, concretament demanava informació sobre les professions dels voluntaris per adjudicar-los feines diverses. Pintors, dibuixants, escultors i escenògrafs treballarien en les seccions de camuflatge. Alpinistes, escaladors, nedadors, atletes formarien part d’escamots d’assalt.

Calders, que era delineant de formació abans de fer-se escriptor, fou designat per al servei de cartografia, des d’on va ensenyar a llegir mapes i interpretar corbes de nivell i altres accidents orogràfics a oficials i caporals, sovint responsables d'unitats de xoc molt nombroses i heterogènies.

Alberto Alejandrino en el moment de la derrota havia ordenat la construcció de la maqueta dels Pirineus, és a dir que ell ja s'anticipava al que seria la lluita de la resistència prèvia al pretès triomf dels aliats en la contesa mundial. Com si es tractés d'una premonició, Alejandrino ja dirigia els esforços cap a la zona que, anys més tard, seria l’escenari de la lluita dels maquis. Calders li perdé la pista; potser fou a les muntanyes on trobà la mort sense deixar-ne el rastre, travant un mig somriure de complicitat i benvinguda, just després que una bala feixista li foradés el cor.

Un post que vol ser lleuger

2010-04-09T22:15:00.009+02:00

Als anys vuitanta, Italo Calvino va escriure les Sis propostes per al proper mil·lenni. Tot i que ja hem encetat la segona dècada, veig que es mantenen fresquetes, i em penso que no caducaran abans d’hora.

La primera, la lleugeresa, és la que més m’agrada, i és la que poso en marxa quan sento que estic a punt de petrificar-me (i sí, a mi, com a tothom, de tant en tant la pedra em captura). Per transmetre el concepte, Calvino fa servir unes metàfores molt belles. Perseu, per exemple, que ha de tallar el cap de la Medusa sense deixar-se convertir en pedra, només se sostè en els vents i els núvols i gràcies a les sandàlies alades, que roba a les germanes de la Medusa, les tres grees –ancianes inveterades de l’estil de les moires. I tornem-hi: en el regne de les cavernes, les coves, les pedres... –en els territoris adjudicats tradicionalment a les senyores...– justament és on es desen les sandàlies (alades) que atorguen la capacitat de vol, de salt... i que, en aquest cas i en d’altres, els són sostretes, paradoxalment, per un home.

Com també és paradoxal descobrir que tot el que és aparentment lleuger no triga a revelar el seu pes. Calvino fa servir aquella altra imatge sublim en què Guido Cavalcanti, mentre vaga entre les sepultures d’un cementiri, és interpel·lat per uns joves que l’acusen de viure entre els morts. Guido, amb un àgil hop!, es recolza damunt d’una llosa pesant per saltar la reixa del cementiri i per damunt de la frivolitat dels joves.

Jo afegiria una imatge del meu propi imaginari femení (que no recull Calvino) i és el salt de les acròbates cretenses de la cultura micènica. Em fascina la ingravidesa d’aquestes joves que, aferrant-se a les banyes del toro, s’alcen, giren, i li passen per damunt. Per a mi, aquesta és la imatge més representativa de la lleugeresa per damunt del pes d’una masculinitat massa feixuga.

Com també és lleugera la capoeira, la dansa que prové dels esclaus de les plantacions de Brasil, on calia fer cabrioles per esquivar el fuet i encertar de ple amb el peu els narius del capataç.

Sant Tomàs d’Aquino responia a la pregunta retòrica que es feia sobre com devien ser els cossos que ressuscitaven: doncs haurien de ser “àgils”, amb capacitat de moure’s d’acord amb l’esperit. Per a Nietzsche filosofar és com ballar per damunt de la densitat de la pròpia essència corpòria.

Només sé que, de vegades, quan la vida se’m fa massa densa i pesant, voldria tenir la lleugeresa de la ballarina o l’acròbata, tot i saber que sovint (per no dir sempre) rere l’agilitat s’hi condensen hores de penós entrenament o aprenentatge.

La tènue volva d’un dent de lleó em passa davant el rostre. L’allunyo encetant un buf; i m’imagino que volo.

Qui era la Josepa Massanés de prop de casa meva?

2010-04-07T19:57:00.007+02:00

Visc molt a prop del carrer a què posa nom Josepa Massanés. I, com que acostumo a sentir curiositat per qui devien ser els qui configuren el nomenclàtor dels carrers del meu barri, he investigat una mica. Per solidaritat de gènere sento predilecció per les dones –encara que n’hi ha moltes menys, és obvi. Fa poc he sabut que Josepa Massanés es pot considerar una de les poetes precursores del feminisme a Barcelona. Veureu per què:

Va nèixer a Tarragona el 1811, filla d’un enginyer militar condemnat a mort i exiliat a França, que l’encoratjà a escriure. Estudià de manera autodidacta idiomes i els clàssics i treballà de brodadora. Segur que devia lluitar molt per poder començar a publicar, però finalment ho aconseguí. Primer escrigué en castellà, per a El Vapor. Més tard s’adscriví al moviment de la Renaixença. De fet, és una de les poques dones que publiquen a l’època i, curiosament, alguns dels seus poemes expressen les limitacions que experimenten les dones que volen publicar les seves creacions. Ara bé, les manifestacions són força tèbies, Josepa no gosà parlar-ne obertament, sinó que féu servir la ironia, per exemple en el seu poema La resolución, on tracta el tema de l’escriptura femenina. La maternitat és també el tema d'un dels poemes més coneguts de Massanés a l'època, El beso maternal, que es va arribar a traduir a l'anglès i a ser recomanat com a lectura a les escoles de Nova York per la Comissió d’Instrucció Pública. I això demostra el predicament que tenien les seves obres. Víctor Balaguer va ser admirador de la seva obra i Rubió i Ors li dedicà un dels poemes de Lo gayter del Llobregat.

A la dècada del cinquanta i seixanta començà a escriure en català. Col·laborà en l'obra emblemàtica Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859). També va ser lloada popularment, ja que un dels seus poemes sobre la guerra d’Àfrica, La roja barretina catalana, fou distribuït com a octavetes entre els soldats.

En els seus escrits també reivindica l’alfabetització i l’ensenyament per a les nenes, i ella mateixa fundà una escola.

Us en deixo una petita mostra del que la senyora Josepa Massanés va escriure:

«¿Una mujer escribir

en España? ¡Qué vergüenza!

Pero, en cambio, cuál fregaban.

¡Barrían con un primor!

Hilaban como la araña,

amasaban pan, cernían,

y aquesto que no sabían

si el Godo invadió o no España.

(...)

Me llamarán necia, loca,

visionaria, doctorona.

(...)

Algún otro maldiciente

chilla con acre ironía:

es más fea que una harpía

esa niña impertinente...

(...)

¡Anatema el escribir,

el meditar y leer!

Amigo, sólo coser

o murumurar... y dormir.»

2010-04-06T21:17:00.006+02:00

Un tastet del Benjamin Biolay, que actua demà a Barcelona, al Palau de la Música.

Una peça amable, evocadora de nits en blanc, blanques d'amor o de desconsol... Nits en què es confon el capvespre amb l'alba, el cel i el mar, la vida i la mort, el son i la vetlla, la realitat i la ficció. En ciutats quietes o agitades, que emparen els més deseperats o els més feliços. Nits blanques, entortolligades de desig i de llunyania... en què voldria jeure rere el teu cos i acariciar-te el pit, besar-te el clatell i davallar suaument fins al teu sexe. Nit blanca, en què el regalim de l'amor em desvetlla.

Un tomb per la Tàpies i pel Tàpies

2010-04-05T21:13:00.009+02:00

El dia que vaig descobrir la biblioteca de la Fundació Tàpies –que per fi s’ha reobert– també vaig tenir a les mans, tret d’una de les prestatgeries farcides de llibres d’art, i per primer cop, el llibre titulat Manual del cultivador de mostassa o El tao en la pintura, de Mai Mai Sze.

Aquest llibre estudia els rituals de la pintura xinesa en harmonia amb la naturalesa. La creació que arriba per mitjà d’un silenci interior, taoista, contemplatiu. La tesi del llibre és que el conreu de l’art no ha de ser entès solament com una professió o una afició, sinó que s’ha de convertir en un estil de vida, i que, a més, l’art té quelcom de religiós.

Els materials elegits també obtenen la sacralitat per l’ús: el paper, els pinzells fets de pèl de conill o d’ovella, plomes d’oca.... La pintura (i els colors elegits) sempre ha de tenir en compte els cinc elements: la terra, l’aigua, el metall, la fusta, el foc. A partir de la mescla dels pigments amb altres elements (barrejats amb aigua o col·la) es destil·len els colors. La tinta xinesa es fa amb carbó o sutge o pi cremat. Els colors, provinents de l’atzurita, la malaquita, l’anyil, el rosa taní, el groc de suc d’albercoc... s’han de mesclar en bols de terracuita.

Dels exposats a la Fundació, m’agraden els quadres pastosos de Tàpies: barreges d’oli, sorres, blancs d’Espanya.. que esdevenen una mena d’objectes carregats de l’energia mental de l’artista i que susciten emocions. També hi ha fragments de retrats: celles, ulls, orelles, pèls, mans, que, a la manera de l’art rupestre, incorporen un sentit votiu.

Tàpies fa servir sovint les creus: la T de la seva inicial, la tau, la intersecció bàsica, la cruïlla, la suma d’element. La línia vertical connecta amb aspiracions transcendentals i l’horitzontal amb la densitat de la matèria. La creu marca en un sentit estètic el punt de confluència d’ambdues línies i també la incertesa del camí.

Avui que he fet un cop d’ull a la nova Fundació Tàpies, m’aturo una estona davant l’obra del susdit artista i faig un apunt ràpid de les seves paraules:

“La petitesa de l’escala o l’observació del més ínfim ajuda a la concentració i absorbeix l’activitat mental de l’espectadore. Li fa descobrir l’infinitament gran, l’univers en una cosa que pot ser infinitament petita (...). La contemplació pot ser més fonda i reflexiva, i pot, al capdavall, induir igualment a l’acció i qui sap si no més sàviament”.

Mesmer o la curació per l'esperit, segons Zweig

2010-04-03T12:37:00.005+02:00

Stefan Zweig va escriure un llibret sobre Franz Anton Mesmer, l’any 1930, que, curiosament, dedicà a Einstein.

Mesmer desenvolupà la seva tècnica curativa en el segle xviii, poc abans que esclatés la Revolució francesa. Formà part del corrent mèdic, iniciat per Paracels, que entén que la medicina ha d’intervenir en el cos i en la ment dels éssers humans de manera integral.

Mesmer va exercir la medicina i desenvolupà el seu mètode en una època caracteritzada pel positivisme. Consegüentment va ser titllat de xarlatà en els ambients més acadèmics i ortodoxos i sovint visqué l’oposició manifesta dels seus col·legues.

Mesmer postul·lava que hi ha un corrent d’ànima a ànima que circula i provoca reaccions curatives. L’anomenà magnetisme.

Zweig diu que Mesmer va arribar amb un segle d’anticipació o bé amb dos de retard. Si hagués nascut a l’Edat Mitjana hauria estat més ben comprès. També si hagués nascut en el segle xix. Mesmer deia que entre el macrosmos i el microcosmos, entre l’ànima universal i l’ànima individual hi ha una estreta relació, el que més tard Jung va anomenar “inconscient col·lectiu”. Mesmer influí notablement en Freud, Jung, i en el que seria la futura psicoanàlisi.

Mesmer, molt format en la seva carrera de metge, procedia d’una família benestant. La seva casa de Viena fou testimoni d’interpretacions musicals primerenques de Mozart. El mateix Mesmer també interpretava l’harmònium. Així, en la lletra de Cosi fan tutti de Mozart hi ha referències al mesmerisme:

Aquí us ho ha de provar la pedra imant. / Un dia Mesmer la va fer servir; / ell, que el seu origen deu a un cantó alemany/ i que tanta fama va cobrar a França.

Al principi d’exercir el seu mètode, Mesmer va rebre la influència del jesuïta Maximilià Hell, que havia fet molts experiments curatius amb imants en forma de ferradura. Mesmer també ho va fer servir, però, al cap de poc, s’adonà que el que de debò exercia un efecte curatiu en els pacients no era tant l’imant com la imposició de les seves mans (és a dir una mena de reiki).

Obrí consulta i va tenir molt d’èxit; per tant, s’entén que devia guarir moltes persones. Amb tot, sempre estava en el punt de mira dels seus adversaris que, a l’aguait, esperaven qualsevol error per desqualificar-lo.

Un afer una mica obscur serví de pretext per expulsar-lo del país. Fou el cas de la senyoreta Paradies. Aquesta senyoreta havia rebut molts tractaments per a la ceguesa que patia, motivada probablement per raons psicològiques. Els oftalmòlegs de més renom de l’època van intentar en va de guarir-la. Mesmer aconseguí que recuperés part de visió. Però aquesta recuperació fou tan traumàtica que repercutí molt negativament en la jove. A més, se sospita que entre Mesmer i la noia potser s’havia generat una atracció amorosa... Ras i curt, que Mesmer hagué de tancar la consulta i tocar el dos cap a París.

Al cap de dos anys de viure-hi, Mesmer ja s’havia fet un nom a la capital francesa. Fins i tot algun enciclopedista, com Voltaire, va elogiar el seu mètode.

Mesmer, amb tot, va investir la pràctica de la seva tècnica d’un bon aparat escenogràfic: cortines gruixudes als finestrals per mantenir la sala en penombra; miralls que reflectien el centelleig de les espelmes dels canelobres; signes cabalístics...

Els pacients entraven en trànsit fins assolir una mena de punt crític, després del qual s’entén que s’esdevenia la curació. Els pacients eren duts aleshores a unes cambres per reposar. Se sap que alguns prohoms van acudir-hi per intentar recuperar la caduca força viril.

Es crea el que es podria definir com a mesmeromania. Passa a ser le dernier cri de París. Al magnetisme mesmerià, s’hi incorpora també l’exercici de la hipnosi, experimentat per Puységur.

Esclata la Revolució francesa i s’inicien temps convulsos. Mesmer considera que el millor que pot fer és tornar a Àustria. Mor octogenari, reclòs en els seus estudis. La seva tomba duu una làpida triangular amb un rellotge de sol i una brúixola, que representen al·legòricament el moviment en l’espai i en el temps.

El mesmerisme òbviament tingué ressò en la literatura.

Hi ha un poema de Shelley, The magnetic lady to her patient, en què una dona intenta explicar la tècnica magnetitzadora al seu amant.

Sleep, sleep on! forget the pain; / My hand is on the brow. / My spirit on the brain; / My pitty on the hearth, poor friend.

També influí clarament en Edgar Allan Poe, en La veritat sobre el cas Valdemar: el tercer paràgraf del relat s’inicia dient que “en estos tres últimos años, mi atención se vio repetidamente atraída por el mesmerismo.” El narrador-protagonista explica que un bon dia se li acut que ningú ha estat mesmeritzat in articulo mortis. Vol saber si en aquest estat el pacient podria ser receptiu a la influència magnètica. També vol experimentar com actuaria el pacient i, definitivament, si la hipnosi tindria el poder de retardar la mort.

El senyor Valdemar, moribund a causa d’una afecció pulmonar, es posa a les seves mans. El seguidor de Mesmer aplica les mans sobre el front del malalt i fixa la mirada en el seu ull dret per tal d’hipnotitzar-lo. Al cap de poc, el malalt mor. El mort, però, ha entrat en una mena de catalèpsia mesmèrica o somnambulisme. El malalt diu que vol morir en aquest estat. Afirma que s’està morint. Quan l’intenten despertar perquè mori en pau, el finat es converteix en una taca viscosa damunt el llit. Un final esgarrifós; com pertoca a un conte de Poe.

per a la Berta

2010-03-14T11:18:00.002+01:00

El vaig conèixer al cap

de poques hores de néixer.

Et recordo el rostre dolç,

serrell fosc,

i ulls que prometien transparència.

Has crescut lluminosa com el cristall

i t’has fet àgil com un jonc.

Ara que traspasses la frontera dels vint

Pren-te a glops aquest suc que és la vida.

Sabors ensucrats o una mica amargs,

formaran sempre part del còctel,

cal tastar-ne molts, i procurar que siguin tots.

I, si per atzar, en algun ocult viarany

sents que el suc s’agrumolla,

nosaltres serem sempre darrere la barra

per liquar-lo, o ajudar-te a canviar de calze

i fer-te sempre costat.