divendres, 19 de novembre del 2010

Què hi busco? El que trobo...

Sempre he viscut més o menys a prop del Encants Vells de Barcelona. Hi sóc una visitant assídua. M’agrada arribar-m’hi les tardes grises d’hivern, quan ja estan a punt de plegar i desen caixes. Què hi busco? El que trobo... tan aviat em capbusso en una muntanya de roba i descobreixo una camisa de dormir que m’escau, com fullejo revistes antigues o llibrets de la col·lecció "pulga" (i hi trobo algun tresor), com em calço unes sabatilles de quadres.

  Als Encants, hi sento la presència del meu pare, que també remena amb mi els vinils i els cedés de les parades de música. I no sento la seva proximitat tan intensa enlloc més. Els Encants Vells han mantingut l’esperit de la generació del meu pare: d’homes senzills que han viscut abans de la guerra la vida de barri, la compra al mercat ambulant, el regateig... Amb el pas del temps i de la vida, els Encants s’han hagut de reconvertir; ara s’hi entrecreuen xadors negres, saris llampants i moda country... i el color de la pell de venedors i compradors té matisos ben diversos.

   Els Encants canviaran de lloc; ben a propet, encara sort. Però m’afiguro que el mercat es transformarà: les parades passaran a tenir un número i fins i tot calefacció. Els venedors estaran més còmodes, però potser el mercat perdrà la seva essència i deixarà de ser aquell lloc on no s’hi va a buscar sinó a trobar. Només espero que segueixi sent l’indret on, sortint d’una parada, hi pugui retrobar el caminar pausat del meu pare que s’acosta cap a mi i em somriu amb bonhomia.

10 comentaris:

  1. Gran homenatge al pare i les sensacions plenes de records... i vida!

    ResponElimina
  2. De vegades la modernitat i l'avenç fan minvar l'essència i la personalitat de les coses... Què hi farem... Desitjo que en el "nou" mercat encara hi puguis trobar racons que et transportin als records del teu pare.
    Un post preciós. :)

    ResponElimina
  3. Galderich,

    De vegades en un racó, en una cantonada, en el lloc més insospitat descobrim les presències de les persones que estimem i que ja ens han deixat. A part de la vista, el sentit de l'olfacte també és molt evocador.

    ResponElimina
  4. Marta,

    Sóc partidària de la innovació, però no sempre estic d'acord amb les modernitzacions que es fan. A Barcelona ens han pres tot de cafès, botigues, llocs que eren propis de la seva essència. Em sap greu però no sóc gaire optimista sobre el futur dels Encants com de tantes altres coses de la ciutat.

    ResponElimina
  5. Els Encants Vells són com una mena de referència de la meva vida. Hi he comprat infinitat de petitres coses útils, i llibres i dvds. Sincerament, no em sabria imaginar la vida senses aquesta mena de mercats.
    No puc descartar que algun dia baixi allà, però com a venedor de les meves cosetes.

    ResponElimina
  6. Lluís,

    Per a mi també són molt referencials aquesta mena de mercats. Un dels més interessants que he vist és el de Budapest. S'hi poden trobar llibres antics, veritables joies, a molt baix preu i tota mena d'andròmines valuoses però a molt bon preu. Si hi tens ocasió d'anar-hi, te'l recomano.

    ResponElimina
  7. M'explicava un amic que té Holanda apamada com als pobles d'allà, quan algú considera que ha acumulat prou andròmines, munta la paradeta davant de casa. Així, els trastos deixen de ser anònims. Tot ve -m'explicava- de la moral puritana, que fa que -en principi- ningú tingui res per amagar. Sabríem viure-hi a les seves cases sense cortines?

    ResponElimina
  8. Girbén,

    d'Holanda és sorprenen que no hi hagi cortines a cap finestra. Ara m'ho explico, que sigui per raó de la religió...
    Jo ara estic en període recessiu, o sigui que no compro res que no m'hagi de ser útil, però he tingut altres èpoques d'acumulació d'andròmines i la casa se'n ressent.

    ResponElimina
  9. Budapest, dius? Dona, si tens en compte que la distància més llarga que he fet ha estat Itàlia, no crec pas... El meu esperit viatger se'm manifesta semre al sofà, mentre llegeixo coses allunyades. Quan m'aixeco, tot són mandres i excuses.

    ResponElimina
  10. Lluís,

    Als qui no som viatgers contumaços sempre ens queda la literatura.
    De tota manera, Budapest, com la majoria de distàncies, està a dues hores de Barcelona. S'hi pot anar en un pont llarguet, i val molt la pena.

    ResponElimina