diumenge, 20 de desembre del 2009

Postals del Ferràndiz, mail art i powerpoints

Quan jo era petita i arribava Nadal, a més del dia de Reis, una de les coses que més m’agradava era enviar postals i –sobretot– rebre’n. En comprava una pila, i totes les triava del Ferràndiz. Al final dels seixanta jo era una fan incondicional dels seus contes "troquel·lats" (segons el Termcat hauria de dir emmotllats) i de les seves postals (que no trobava gens ni mica ensucrades).  

 Cap als nou anys em va entrar un atac de febre creadora (no em duren gaire; no cal patir) i vaig decidir fer-me jo mateixa les postals, i fins i tot els sobres. Tots els seus destinataris van aplaudir la meva dedicació i això m’animà a ampliar horitzons artístics. Al cap de poc, vaig abandonar el Ferràndiz per emprendre el meu propi camí (en el qual reconec –sense cap vergonya– que en bona mesura va ser ell qui m’inicià).

Molt més tard he estat conscient que, sense saber-ho, vaig cultivar el que en diuen mail art durant més d’una dècada; encara que només durant els dies previs al Nadal. Algun dels sobrets que enviava em retornaven amb la frase lapidària: no encontrado destinatario, i amb algun guixerot més de boli o d’empremta dactilar entintada, que afegien valor a l’obra final. Els avatars del trajecte postal formen part d’aquests experiments artístics basats en l’enviament de cartes o sobres convertits en obres d’art.

Fins que, de sobte –com constantment demostra la història–, l’inicial joc i intercanvi estètic, el conreu amable d’una art (en aquest cas el mail art) es veu obligat a posar-se al servei de protestes, reivindicacions i lluites i ha d'esdevenir una eina o acció transformadora. En defensa dels drets humans, Amnistia Internacional sovint ens convoca –per mitjà de l’enviament de correus electrònics convenientment signats– per intentar evitar que s’executin terribles condemnes de pena de mort arreu del món –aquesta xacra venjativa que no sé si mai ens traurem del damunt. Vull creure en l’eficàcia que pot tenir empaperar amb cartes algun sàtrapa (o col·lapsar-ne el correu) amb la finalitat de preservar els drets humans del país que governa, però reconec que en tinc molts dubtes. En canvi, no menystinc gens ni mica el potencial de mobilització que està tenint i pot arribar a tenir Internet, que veurem com anirà evolucionant i prenent cos d’aquí molt poc. Tot i que pot ser que se n'apropiï la caverna ultra, o que només serveixi per emplaçar-nos per participar en perfomances vàries. 

No conservo cap postal del Ferràndiz, però els meus pares van col·leccionar totes les que els vaig fer cada Nadal des dels meus tovets nou anys.

Abans de tancar la finestreta, i a risc de provocar més d’un disgust, no puc estar-me de proclamar que abomino rebre powerpoints nadalencs de desitjos de benaurança amb tuf de moralina. Us prego encaridament que m'esborreu de les adreces d'aquell que em pensàveu enviar aquest vespre –tot i que estic segura que us ha quedat la mar de xulo. En lloc seu, fins al dia 25 esperaré amb ànsia els vostres bons auguris en un mail de quatre ratlles, una trucadeta en hora de bona tarifa, o la vostra postal artesanal (o del Ferràndiz de la seva època dels clarobscurs, que va perfeccionar molt), que trauré de la bústia amb un somriure còmplice. 

5 comentaris:

  1. Aquestes postals fetes per tu des de petita segur que eren precioses. I són les que fan més il·lusió de rebre... Llàstima que jo sigui tan pocatraça per a aquestes coses...
    Bon Nadal! (Te'l felicito via xarxa i sense moralina!)

    ResponElimina
  2. Hola Marta,

    Sí, jo trobo que els regals fets a mà són els més valuosos. A mi m'agrada molt que els meus amics em regalin coses que ells fan. I, si ho venen, els ho compro... S'ha de donar "videta" a la gent; hi ha d'haver lloc per a tohom.

    ResponElimina
  3. Just dissabte, després de veure les filigranes desplegables que ara s'editen, rondinàvem... ¿Aporta res aquest nou Petit Príncep bellugadís?
    Aquí vam evocar els troquelats de la Toray: el urbano Ramón, la rateta que escombrava...
    Si pots -i estic segur que sí- entén aquest comentari fet a mà com un obsequi nadalenc.
    Que l'any vinent sigui el de la consolidació de la teva aventura blocaire!

    ResponElimina
  4. Hola Girbén,
    A mi també em toca ara voltar les seccions infantils de llibreries. S'editen coses molt boniques, però cal trobar també històries maques (i això no sempre és fàcil). M'hi passo hores, abans no trio.
    Moltíssimes gràcies pel teu obsequi fet a mà, i per totes les teves aportacions, que em susciten un munt d'idees i de reflexions.
    Jo també et desitjo un bon any blocaire, i que ens segueixis regalant experiències tan intenses.

    ResponElimina
  5. ara aviat sere avia i m'agradaria saber on puc trovar els contes toquelats d'en Ferrandis que jo tenia quan era petita. si algu o sap agrairia hem dones resposta.. el meu correu es tata.52@hotmail.es----- moltes gracies Encarnita

    ResponElimina